El Suprem veu "inviable" informar Batet sobre la suspensió dels presos i li torna a passar la pilota

Creu que la "configuració constitucional" no li permet assessorar la presidenta del Congrés

La decisió correspon al Congrés. El Tribunal Suprem veu "inviable" fer un informe sobre l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que li havia sol·licitat aquest dimecres per saber com havia de procedir en la suspensió com a diputats d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Manuel Marchena considera en un ofici que la "configuració constitucional" no ho permet i reitera el que ja va exposar en la interlocutòria del 14 de maig passat, en què feia una vaga referència a l'article 21.2 del reglament del Congrés, que preveu la possibilitat de suspendre els diputats en presó preventiva un cop concedit el suplicatori, un permís per continuar investigant un membre del poder legislatiu que el Suprem no va veure pertinent demanar.

Batet guanya temps tornant la suspensió dels presos al Suprem

Els partits de dreta van pressionar des que els presos van recollir l'acta perquè la mesa del Congrés els suspengués, però Batet va mirar de guanyar temps aquest dimecres demanant al Suprem opinió sobre l'article 384 bis, la via que va utilitzar el jutge Pablo Llarena per suspendre els presos que eren diputats al Parlament. Una manera de posposar aquesta decisió alguns dies i intentar que no l'hagi de prendre abans de les eleccions del 26 de maig, amb unes majories a la mesa que no estan clares perquè Podem, el seu teòric soci en aquesta legislatura, medita votar-hi en contra.

El debat jurídic, amb tot, no s'escapa de la qüestió. En el breu escrit signat pel president de la sala segona, el magistrat conclou: "La causa penal continuarà el seu curs i és missió d'aquesta sala garantir les finalitats del procés". Aquestes paraules, juntament amb la impossibilitat d'elaborar l'informe requerit a causa de la "configuració constitucional" del Suprem, pot interpretar-se com la voluntat que el poder judicial no interfereixi en una qüestió que hauria de correspondre al poder legislatiu. Marchena es remet a la interlocutòria del 14 de maig passat, en què permetia excepcionalment la sortida de la presó dels electes perquè assistissin a la constitució del Congrés i el Senat i n'informava els presidents de les dues cambres "als efectes procedents", tres paraules que diversos mitjans han explicat que es van introduir a última hora i que indicarien que caldria suspendre els presos.

Marchena ha respost aquest dijous la sol·licitud de Batet però no l'escrit de la Fiscalia, que també va adreçar aquest dimecres al tribunal del judici del Procés, instant-lo a comunicar a la mesa del Congrés i el Senat que procedissin a deixar sense efecte els drets polítics dels acusats en virtut de l'article 384 bis. Un precepte que preveu la suspensió quan existeixi un "processament ferm i s'hagi decretat la presó provisional pels delictes d'integració o relació amb bandes armades o individus terroristes o rebels" contra una persona que "estigués ostentant un càrrec públic". Aquesta és una diferència amb el moment en què Pablo Llarena va suspendre els diputats al Parlament, perquè en aquell moment ja eren diputats quan se'ls va processar i se'ls va dictar presó provisional. En canvi, ara la condició de càrrec públic l'han adquirit després. 

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF