Política 17/05/2018

La justícia de Bèlgica rebutja l’euroordre i enfurisma el Suprem

El jutge belga nega a Espanya l’extradició de Comín, Serret i Puig per un error formal de Llarena

Laia Forès / Dani S. Ugart
5 min
El jutge Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu

MadridVeient les cares somrients i relaxades de Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i els seus advocats en entrar al Palau de Justícia de Brussel·les a primera hora del matí s’intuïa el desenllaç de la vista davant la Cambra del Consell. La justícia espanyola va perdre ahir una nova batalla a Europa: Bèlgica va donar un cop de porta a l’euroodre que havia llançat al març el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. El magistrat de primera instància belga va rebutjar extradir els tres consellers cessats pel 155 després que la Fiscalia de Brussel·les demanés no tramitar l’euroordre perquè contenia “irregularitats”.

Amb un defecte de forma es posava fi a la segona ordre europea de detenció que emet Espanya contra els consellers exiliats pel seu paper en el procés sobiranista. Comín va demanar a la justícia espanyola que deixi d’abusar del Codi Penal i les euroordres. “Ja n’hi ha prou. Una democràcia madura això no ho fa”, va dir. Serret va demanar que s’acabi “la judicialització de la política”.

Una gran victòria per als polítics a l’exili i un revés monumental per a Llarena que va generar malestar al Suprem: la justícia belga va tombar les euroordres perquè el magistrat espanyol va cometre un error i no el va voler corregir, tot i les advertències de la Fiscalia de Brussel·les. Quan va emetre la seva euroordre, la segona que enviava Espanya, Pablo Llarena va canviar els delictes pels quals demanava l’extradició dels consellers respecte a la primera euroordre –van passar de ser reclamats per cinc tipus penals a ser reclamats per dos o tres, depenent del cas–, però no va modificar l’ordre de detenció en territori espanyol.

És a dir, que els delictes de l’ordre de detenció europea no es corresponien amb els de l’ordre de detenció estatal. “Portem un nyap rere l’altre. Les presses han sigut el gran error de Pablo Llarena”, van resumir fonts de la defensa. De fet, és molt poc habitual que en els casos de les euroordres una fiscalia demani al jutge que la rebutgi.

A l’escrit de la fiscalia al jutge belga, document al qual ha tingut accés l’ARA, el ministeri públic demana al magistrat que denegui l’euroordre per les irregularitats que conté. “Una interlocutòria de processament no té el valor d’una ordre de detenció i, per tant, no pot constituir una base vàlida per executar una ordre de detenció europea”, adverteix.

Canvis en el relat dels fets

En el mateix document, la fiscalia es mostra sorpresa pel fet que el jutge del Tribunal Suprem canviï el relat dels fets respecte a la primera euroordre que va enviar l’Audiència Nacional: “La descripció dels fets és parcialment similar, però també parcialment diferent. S’han agregat descripcions de fets (específicament, l’agressió a agents de policia), i les qualificacions penals que ara se sostenen són diferents”.

La fiscalia belga es va dirigir per escrit a Llarena dues vegades en un mes, però el jutge no va voler corregir l’error. “No ho va fer per arrogància”, aventuren les mateixes fonts de la defensa. Sigui com sigui, la justícia belga dona per liquidat el procediment de la segona euroordre i Llarena n’haurà d’enviar una tercera si vol tornar a provar sort. Segons va dir ahir l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, "tot indica" que una tercera euroordre seria rebutjada, perquè la justícia belga té “molt clar” que s’està fent un ús “polititzat d’aquest mecanisme”.

La batalla guanyada a Bèlgica també pot ser determinant per a Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, pendents encara que la justícia d’Alemanya i la d’Escòcia es pronunciïn sobre la seva euroordre. “El supòsit és exactament igual. Potser fins i tot provocarà que ara Llarena retiri l’euroordre”, va afirmar Cuevillas.

Absència de compromís

La decisió de la justícia belga va irritar el poder judicial espanyol fins al punt que el Tribunal Suprem va carregar contra el que va considerar una “absència de compromís” dels jutges de la capital europea “a prestar la col·laboració judicial demanada”. Segons el relat que en van fer fonts del Suprem, la interlocutòria de processament dictada contra els consellers i la resta d’imputats per la causa del Procés que segueix Llarena és una “clara resolució de suport” per a l’euroordre que ha sigut denegada per Bèlgica. A més, van assenyalar que, després d’una sentència, el processament és el suport amb “més desenvolupament argumental” de l’ordenament jurídic espanyol. Per això, van considerar que “només el desconeixement de l’ordenament jurídic” fa possible que s’obviï aquesta interlocutòria de processament i la consegüent ordre d’extradició europea.

Les explicacions de la justícia belga no van convèncer el Suprem, que va considerar que hi ha falta d’interès en el procediment i va concloure que no hi ha prou base per denegar l’euroordre. Per això, va carregar amb duresa contra els seus col·legues i els va acusar de desconèixer les normes legals que regulen el procediment de lliurament d’encausats dins de la UE. Ni a la fiscalia ni entre els magistrats de l’alt tribunal van caure bé les explicacions de Bèlgica, però la protesta de les fonts del Tribunal Suprem –que ni tan sols es va plasmar en un comunicat oficial– és una de les poques respostes que pot oferir Llarena a la negativa del jutge belga de tirar endavant. Espanya no pren part en aquesta causa, i hauria de ser la fiscalia belga la que presentés al·legacions, i el ministeri públic ja ha anunciat que no pensa modificar el que va plantejar ahir.

Les opcions que ara s’obren per a Llarena passen per enviar una nova ordre d’extradició per als consellers a Bèlgica, tot i que això tornaria a allargassar el procediment uns mesos. Com que Llarena ja va separar la peça dels exiliats, això no tindrà cap impacte en el calendari que segueix al Tribunal Suprem contra els consellers empresonats. Però sí que podria suposar que la causa contra Carles Puigdemont i els que són en altres països sigui jutjada més tard, a l’espera de la resposta definitiva de Bèlgica si es reobre el procediment.

En quina situació estan les altres euroordres?

Alemanya

La justícia va rebutjar entregar Puigdemont per rebel·lió, i aviat acabarà el termini de 60 dies perquè decideixi sobre l’extradició per malversació.

Escòcia

El tribunal escocès ha demanat més informació a Espanya per decidir sobre Clara Ponsatí. La decisió final es prendrà al juliol.

Suïssa

La fiscalia del país helvètic, que no és dins la UE, ha rebutjat l’entrega d’Anna Gabriel i Marta Rovira per delictes polítics.

El requeriment de la fiscalia belga en què rebutja l'extradició de Serret, Puig i Comín
stats