ENSENYAMENT

El Suprem avala que els alumnes de 15 anys poden fer vaga sense el permís patern

Educació defensa que és “de sentit comú” que els pares sàpien que els fills protesten no anant a escola

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt que no cal sotmetre a autorització prèvia dels pares el dret dels alumnes matriculats a partir del tercer curs d’educació secundària obligatòria (ESO) a decidir col·lectivament la inassistència a classe en senyal de protesta. En una sentència feta pública ahir, la sala tercera del Suprem confirma la nul·litat d’un decret educatiu aprovat per la Generalitat Valenciana el 2008 que imposava aquesta autorització prèvia als alumnes menors d’edat per exercir el dret reconegut en la llei orgànica del dret a l’educació (LODE).

Per l’alt tribunal, resulta “inqüestionable” que l’article 8 de la LODE reconeix el dret als alumnes de prendre decisions col·lectives d’inassistència a classe en senyal de protesta i l’exercici d’aquest dret, tal com està legalment configurat, “no queda supeditat a cap autorització prèvia”, ni tan sols la dels pares en els cas de menors d’edat, com va regular el govern valencià. La sentència del TS rebutja, per tant, el recurs presentat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, que va estimar un recurs de la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes Gonzalo Anaya contra el decret del consell de l’abril del 2008.

En la seua resolució, el Suprem defensa que siga la que siga la valoració que a cadascú li meresca el fet que no siga exigible l’autorització dels pares en el cas examinat, “és inqüestionable que aquesta va ser l’opció del legislador, i cal cenyir-s’hi”. I afegeix que el motiu únic del recurs de cassació contra la fallada del TSJ, “encara estant exposat de manera intel·ligent i articulada, no pot ser acollit”, atès que “el seu argument central no és convincent”.

Els magistrats reconeixen que l’article 8 de la LODE permet que les administracions educatives modulen l’exercici del que anomena “dret de reunió” dels alumnes, que “en el fons no és més que un eufemisme per designar les decisions col·lectives d’inassistència a classe en senyal de protesta”. No obstant açò, sense necessitat d’examinar si aquesta actuació col·lectiva és realment una varietat del dret de reunió consagrat en l’article 21 de la Constitució, resulta “inqüestionable” que la LODE reconeix un dret als alumnes, i “l’exercici d’aquest dret, tal com està legalment configurat, no queda supeditat a cap autorització prèvia”.

Segons el Tribunal, sotmetre l’exercici d’un dret a la prèvia autorització d’una altra persona equival a exigir la concurrència de dues voluntats, amb la qual cosa l’exercici del dret ja no depèn únicament de la voluntat del seu titular, sinó també de la voluntat de la persona requerida per donar l’autorització. “Açò no és el previst en l’article 8 de la LODE, segons la qual el dret [de reunió] pot ser exercit per la sola voluntat dels alumnes”, sense necessitat de ser autoritzats pels seus pares o tutors legals, assenyala la sentència.

Educació no ho comparteix

Després de conèixer la sentència del Suprem, el secretari autonòmic d’Educació i Formació de la Generalitat, Manuel Tomás, va ser l’encarregat de valorar la fallada del Suprem, que “acata i respecta” però no comparteix, ja que des de la conselleria d’Educació consideren que “no és de sentit comú” que els alumnes de tercer curs de l’ESO abandonen les classes sense autorització dels pares. Tomás va defensar ahir, en declaracions als mitjans, que la posició de la conselleria presentant el recurs de cassació era la de “garantir la seguretat dels xiquets menors d’edat que tenen al voltant de 14 o 15 anys”. “Per nosaltres, la seguretat i la protecció és fonamental i açò és el que ens ha mogut en aquestes actuacions”, va dir.

A més, també va valorar el fet que la sentència del Suprem diga expressament que la posició de la Generalitat ha sigut motivada de manera molt intel·ligent, alhora que va insistir en la idea que per la conselleria “i per qualsevol persona no és de sentit comú que algú abandone les classes a eixes edats sense tindre autorització dels pares”.