La sentència del Suprem atribueix per error a Dolors Bassa les responsabilitats de la conselleria d'Ensenyament

Marchena confon els centres cívics amb les escoles que van ser punt de votació de l'1-O

[Segueix l'última hora de la sentència al Procés amb totes les reaccions]

Dolors Bassa va ser consellera de Treball, Afers Socials i Famílies durant la legislatura passada i ocupava exactament aquest càrrec durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Per eximir de responsabilitats els directors dels centres cívics i albergs de la Generalitat que estaven sota el control de la seva conselleria, va decidir assumir-les ella en primera persona des del divendres 29 de setembre fins al dilluns 2 d'octubre. La sentència del Tribunal Suprem, però, li atribueix a ella la responsabilitat que haurien d'assumir tots els directors de les escoles públiques que es van obrir aquell dia, malgrat que la titular de la conselleria d'Ensenyament era aleshores Clara Ponsatí, actualment a l'exili.

"Es va impulsar una intensa campanya denominada Escoles Obertes, en què es convocava els ciutadans a ocupar els locals que s'havien designat com a centres de votació. Per alliberar de responsabilitats els directors dels centres i garantir que l'ordre de disponibilitat seria acatada per tothom, l'acusada Dolors Bassa va advocar per a ella mateixa la competència ordinària dels directors responsables dels centres afectats", explica el Suprem en la sentència. Segons el magistrat Manuel Marchena i els altres sis jutges del tribunal del Procés, doncs, va ser Bassa qui es va autoresponsabilitzar de l'obertura de tots els punts de votació, malgrat que la gran majoria eren escoles sota la tutela de la conselleria d'Ensenyament.

Com Bassa, Ponsatí també va signar una resolució el 30 de setembre amb la qual assumia totes les responsabilitats derivades de les escoles i els instituts públics durant el referèndum de l'1 d'Octubre, però en els fets provats el Suprem obvia el document que va assumir la consellera d'Ensenyament. Bassa ha estat condemnada a dotze anys de presó per un delicte de sedició.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF