Sis tribunals per a un sol procés

BarcelonaFins a sis instàncies judicials nacionals i internacionals poden acabar jutjant les causes del Procés. Un sol fet, el referèndum de l’1 d’octubre, s’ha dividit en tres investigacions a Espanya -el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i el jutjat d’instrucció número 13- i ja ha arribat a instàncies internacionals de la mà d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carles Puigdemont. En total, són una seixantena d’investigats i molts d’ells preveuen arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg o al Comitè de Drets Humans de l’ONU si cap tribunal espanyol els dona la raó.

Per arribar a aquestes instàncies internacionals, però, s’ha d’haver esgotat abans el sistema de recursos dins d’Espanya, la cúspide del qual és el Tribunal Constitucional (TC). És on arribaran Joaquim Forn, Cuixart i Sànchez si el Suprem manté el seu empresonament. És el que ja ha fet Junqueras, a qui la sala d’apel·lacions del tribunal va confirmar la presó dictada pel jutge Pablo Llarena. Ara el TC ja estudia el seu cas. De fet, els Jordis, tot i que podran tornar-hi per les interlocutòries de Llarena, ja van recórrer al TC quan l’Audiència Nacional va empresonar-los el 16 d’octubre. Encara no han tingut resposta però l’alt tribunal sí que ha contestat a Sànchez que ser candidat a la presidència de la Generalitat no propicia el seu alliberament. Un cop el TC es pronunciï sobre els casos, els presos podran presentar una demanada ordinària contra Espanya al TEDH. Fins ara Estrasburg ha rebutjat adoptar mesures cautelars en les causes del Procés -Junqueras, per exemple, va demanar-ho per assistir a la constitució del Parlament-, ja que és una via molt restringida que s’activa només quan es veu afectat el dret a la vida i no exigeix haver esgotat la via interna. Paral·lelament, els Jordis i Junqueras també han acudit al grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU, els informes del qual no són vinculants però que les instàncies internacionals tenen en compte.

El cas de Puigdemont

Una situació ben diferent és la de Puigdemont. Tot i que seria detingut en trepitjar territori espanyol, el Suprem no pot jutjar-lo per rebel·lió si no aconsegueix que un altre estat l’extradeixi. Ara bé, el fet que el TC vetés la seva candidatura a ser investit ha permès presentar una demanda al Comitè de Drets Humans de l’ONU. La decisió que prengui pot tenir un gran impacte moral entre els estats però no és d’obligat compliment per a Espanya.