Set cartells renovats per a una cita que pot remoure-ho tot

El protagonisme del món civil i els realineaments pel procés fan imprevisible el 27-S

Cap de les paperetes que s’apilaran als col·legis electorals el 27-S s’assemblarà a les que es van imprimir per als comicis del 2012. Ni un sol cap de cartell repeteix, el món civil se situa a la primera línia, dues grans confluències opten a les primeres places, la formació que ha guanyat totes les eleccions catalanes des del 1980 -CiU- ja no existeix i els dos grans partits a l’Estat suaran de valent per no acabar desbordats per forces emergents a dreta i esquerra. El sotrac del procés sobiranista, sumat al reflux de la crisi i a l’erosió dels partits clàssics esquitxats per la corrupció, porta camí de revolucionar el taulell polític català i inaugurar un nou cicle encara imprevisible.

Ningú sap quin impacte tindrà una reordenació accelerada del mapa polític massa recent per ser mesurada amb dades demoscòpiques fiables. La insistència d’Artur Mas a bastir una candidatura transversal del sobiranisme, per envernissar la cita del 27-S amb una pàtina plebiscitària, ha cristal·litzat en Junts pel Sí, la llista que encapçala Raül Romeva. CDC i ERC cedeixen protagonisme per projectar un missatge: políticament, les del 27-S no seran unes eleccions ordinàries.

Núria Bosch, economista i presidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, creu que el punt fort és haver “aixecat els ànims” del sobiranisme en trobar una fórmula unitària “quan tothom pensava que això era impossible”. El periodista José Antonio Zarzalejos hi troba un defecte: “És insòlit que els que volen governar, Mas i Oriol Junqueras, es camuflin. Això genera confusió”. Junts pel Sí competirà pel vot independentista amb la CUP, que es presenta amb Antonio Baños.

El fenomen Podem ha desencadenat l’altre gran cop d’efecte. ICV-EUiA ha convençut els de Pablo Iglesias per anar plegats a Catalunya Sí que es Pot. Hi ha ajudat l’èxit de Barcelona en Comú. El filòsof Josep Ramoneda, però, alerta d’una feblesa: “Buscaven un perfil com el d’Ada Colau, però no se’n troben cada dia”. Lluís Rabell liderarà una confluència que confia a aprofitar l’auge de la nova esquerra per situar-se almenys com a segona força del Parlament.

Aterrit pels sondejos a Catalunya, Mariano Rajoy ha fulminat Alícia Sánchez-Camacho i ha situat el polèmic Xavier García Albiol com a número u. “El seu discurs populista de dretes pot resultar eficaç per mobilitzar una part del seu electorat que pensava quedar-se a casa, però pot perdre vots centristes cap a Ciutadans”, raona Zarzalejos. Els d’Albert Rivera també renoven llista: Inés Arrimadas en serà la cara visible. El PSC, atordit pel procés i la crisi de la política tradicional, s’encomana a Miquel Iceta per evitar la desfeta, mentre que Ramon Espadaler aspira a obtenir representació per a una Unió que volarà sola.

Conselleries que esperen relleu

I després del 27-S, què? Junts pel Sí necessita una victòria sòlida -si és possible, per majoria absoluta- per forçar la desconnexió d’Espanya. CDC i ERC formarien coalició i Mas ha posat les bases per renovar cares. A les llistes hi van l’emergent Neus Munté -a qui segons fonts nacionalistes consultades per l’ARA ha promès que la mantindrà en el pròxim Govern- i els consellers Germà Gordó i Irene Rigau, que no repetiran a l’executiu. Mas ha descartat incloure-hi Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz o Felip Puig, per petició pròpia o perquè el president no hi compta. Tampoc hi és Francesc Homs, que podria esdevenir l’home de Mas al Congrés. Sí que hi són Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Corominas, el liberal Marc Guerrero i alcaldes com Carles Puigdemont. L’horitzó del congrés de refundació que CDC celebrarà possiblement el febrer o març del 2016 és cada cop més present.

RAÜL ROMEVA (Junts pel Sí)

A favor

Sacsejada: Convergència, ERC i les entitats sobiranistes han aconseguit in extremis teixir una candidatura unitària liderada per Romeva que ha sorprès a tothom i ha revitalitzat els ànims sobiranistes. Després de mesos de tibantors, convergents i republicans disposen ara de dos mesos per recuperar el terreny perdut.

Transversalitat: Reunir sensibilitats diverses reforça el sentit plebiscitari del 27-S. L’elecció de Romeva ha descol·locat els seus excompanys d’ICV, que preferien competir contra Mas.

En contra

Líders endarrerits: Un dels detalls més criticats pels seus adversaris és el fet que Artur Mas, president de la Generalitat i candidat a seguir en el càrrec, ocupi el número 4 de la llista, seguit d’Oriol Junqueras, possible número 2 del nou Govern. Els retreuen el fet que "s’amaguin" darrere la societat civil.

Equilibris delicats: L’entesa CDC-ERC ha relaxat les relacions entre els dos partits però no es pot descartar que els recels tornin a aflorar. La tensa campanya a l’horitzó posarà a prova aquests equilibris.

LLUÍS RABELL (Catalunya Sí que es Pot)

A favor

En auge: Catalunya Sí que es Pot vol aprofitar l’onada de l’esquerra emergent, que a les eleccions municipals va portar Ada Colau fins a l’Ajuntament de Barcelona i que s’ha estès com una taca d’oli per tot l’Estat.

Sense llast: El fet de no tenir grans responsabilitats de gestió -Podem va néixer fa poc més d’un any i ICV-EUiA és la cinquena força del Parlament- els situa en una còmoda posició de partida per formular un discurs crític amb les retallades i denunciar els casos de corrupció d’altres partits.

En contra

Poc conegut: Els promotors de la confluència d’esquerres van esforçar-se a trobar una cara amb ganxo mediàtic com la de Colau. Molts dels noms consultats van declinar l’oferiment. Qui s’hi ha posat finalment és Lluís Rabell, poc conegut fora dels moviments socials barcelonins.

Indefinició nacional: En unes eleccions marcades per la independència, intentaran reduir el volum del debat nacional i prioritzar l’eix social. No ho tindran fàcil.

XAVIER GARCIA ALBIOL (PP)

A favor

Galvanitzador: El discurs populista de Xavier García Albiol serà útil per mobilitzar l’electorat més conservador i espanyolista que, desencisat amb Alícia Sánchez-Camacho, pensava quedar-se a casa el 27-S. Albiol ha irromput en escena en l’últim moment i intentarà reanimar els seus, sense renunciar a clavar mossegada a la bossa de votants del PSC i C’s.

Recuperació: El PP creua els dits perquè les xifres macroeconòmiques a l’Estat segueixin a l’alça i pugui vendre’s com a garantia per a la recuperació.

En contra

Fuga de vot centrista: El perfil d’Albiol -caracteritzat per les seves declaracions xenòfobes quan era alcalde de Badalona- pot acabar sent una arma de doble tall. Si bé el seu tarannà pot seduir l’electorat de dretes, els populars corren el risc d’espantar la franja més centrista, a qui Ciutadans ja obre les portes de bat a bat.

Desgast de les sigles: Ha sigut una legislatura complicada per al PP, que no ha parat de rebre males notícies als jutjats. Al cas Bárcenas s’hi han sumat l’operació Púnica i la caiguda de Rodrigo Rato. El PP està en hores baixes.

ANTONIO BAÑOS (CUP-Crida Constituent)

A favor

Llegat: David Fernàndez i Quim Arrufat són dels diputats més ben valorats. La seva popularitat ha fet créixer el perímetre de suports de la CUP.

Número u: Han trobat un candidat de la societat civil, Antonio Baños, capaç d’atreure independentistes d’esquerres reticents a votar Junts pel Sí.

En contra

Vot útil: Una part dels suports de la CUP poden acabar escapant-se cap a la candidatura unitària que lidera Romeva perquè assoleixi la majoria absoluta i tiri endavant el procés sense cap condicionant parlamentari.

Polarització: En una campanya en què les forces unionistes concentrin foc sobre Junts pel Sí, la CUP pot trobar-se sense cap mena de protagonisme.

MIQUEL ICETA (PSC)

A favor

Veterania: Iceta n’ha vist de tots colors. No és una cara nova en política, però domina l’escena i es mourà amb comoditat en els debats electorals.

Moderació: Dins l’espai unionista, el PSC competirà pel vot centrista que fugi del radicalisme d’Albiol i de la imatge d’espanyolisme inflexible de C’s.

En contra

Federalisme infèrtil: La negativa del PSOE a reconèixer la plurinacionalitat d’Espanya buida de contingut un projecte federal cada cop més coix de credibilitat.

Una sola ànima: Una de les dues ànimes que havien conviscut al PSC des de la seva fundació s’ha volatilitzat. La seva militància sobiranista ha anat marxant.

RAMON ESPADALER (UDC)

A favor

Experiència: Unió haurà de bregar tota sola. Però no són novells, saben com funciona una campanya i disposaran del suport de grups empresarials i mediàtics recelosos amb el procés.

Fitxatge: Martín Rodríguez Sol, el fiscal apartat per haver defensat una consulta, serà el número dos de la llista.

En contra

Migradesa de bases: En la consulta interna que va organitzar el partit, el cens de militants amb prou feines superava els 4.000, dels quals només uns 1.300 es van alinear amb les tesis de la cúpula.

Ignorats en campanya: Junts pel Sí fugirà del cos a cos amb Unió. La resta tampoc voldrà donar visibilitat als democristians.

INÉS ARRIMADAS (Ciutadans)

A favor

De moda: En l’últim any han gaudit d’una sobreexposició mediàtica a tot l’Estat.

Discurs regenerador: Aprofita el desgast dels grans partits per oferir-se com a nova política.

En contra

Sense líder carismàtic: Tot i que es bolcarà a ajudar Arrimadas, Albert Rivera ha preferit ser candidat a la Moncloa a les generals.

Primeres taques: L’operació Púnica a Madrid ja esquitxa noms de Ciutadans.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF