Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Santi Rodríguez: “Qui els ha dit als catalans que tenen dret a decidir?”

Entrevista al candidat número 3 del PP per a les eleccions del 21-D

El somriure afable de Santi Rodríguez (Vilanova i la Geltrú, 1964) no amaga la preocupació pel que diuen les enquestes sobre el PP.

Quines propostes té el PP per a la reconciliació? Algun candidat, com el senyor Iceta, ha parlat d’indults.

Crec que no podem parlar d’indults perquè no hi ha sentències, i quan sigui el moment ja es parlarà. Jo crec que és molt prematur. El paper del Govern que surti el 21-D ha de ser superar la fractura.

Però amb gent a la presó o processada això pot ser més complicat.

Pot ser un impediment, però hem de mirar el futur amb optimisme perquè si no ens quedarem enrocats.

Entre reconciliació i compliment de la llei, ¿vostè posa més l’accent en el compliment de la llei?

La reconciliació ha de primar, evidentment, però el compliment de la llei també. No hi pot haver reconciliació sense compliment de la llei.

Parlant de justícia, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha atribuït al senyor Rajoy l’escapçament d’ERC i del PDECat. On és la divisió de poders?

Ella es referia al punt de vista polític, i en el sentit que el govern, un cop autoritzat pel Senat el control de la Generalitat de Catalunya, va cessar el govern català.

¿Li van fer mal les imatges de les càrregues policials l’1-O?

Em van fer mal totes les imatges, no només les de les càrregues policials. També veure com s’impedia actuar a la policia, com es feia cas omís de la justícia per part de la població. El més greu és veure com un govern incita la població a desobeir les indicacions d’un alt tribunal.

Per les enquestes sembla que l’electorat unionista no està premiant el PP per l’aplicació del 155.

Primer haurem de veure que les enquestes es materialitzin. Com que encara queden tres dies, m’aferro a l’esperança que no serà així. Habitualment, el PP té vot ocult.

¿Tenen la sensació que és injust per al PP que la vegada que hi ha possibilitats reals de victòria d’un partit unionista sigui un altre?

Què li he de dir? Soc el director de campanya del PP i sé els esforços que hem fet no només en campanya sinó històricament, perquè ara vinguin uns i s’erigeixin en salvadors i s’enduguin els vots.

¿Un mal resultat del PP a Catalunya pot comprometre Rajoy?

La composició del Congrés seguirà sent la mateixa. Pot tenir un cert impacte, però no passarà.

I què passa si hi ha majoria independentista?

Absolutament res. L’independentisme és una opció política plenament legítima. Per això poden concórrer a les eleccions. Ara, crec que saben més que mai que per aconseguir aquest objectiu polític cal fer servir els canals que la pròpia llei estableix. Per tant, si surt un govern independentista no passa absolutament res. Normalitat absoluta.

Admetrà que aquests canals legals per aconseguir la independència són francament difícils.

Sí. I? A la vida res és fàcil, no?

Si hi ha un 40%-45% de la població d’un territori com Catalunya al qual se li diu que el seu objectiu és gairebé impossible, ¿no és lògic que hi hagi un conflicte polític?

¿Qui li ha dit a aquest territori que té per si sol la capacitat de decidir què és el que ha de ser ell i no la resta d’Espanya?

Molta gent ho creu i ho vota.

Però això està escrit en algun lloc? En aquesta vida no ens guiem pel que creiem, que està molt bé defensar-ho, sinó per les lleis de què democràticament ens hem dotat.

Aquestes normes fan que si un 100% dels catalans estiguessin a favor de la independència, això no tindria cap efecte jurídic.

Com si em digués que el 100% dels ciutadans de Lleida decideixen que se separen de Catalunya. Cadascú tria si el que intenta oferir a la ciutadania és fàcil o difícil d’assolir. Això pot conduir també a la frustració.

¿O sigui que a un independentista li diria que aparqués el seu objectiu, perquè el portarà a la frustració?

A molt curt termini, sí. No és viable ni possible, i s’ha demostrat.

Què faria el PP per reduir aquest suport a l’independentisme?

D’entrada necessitem un govern lleial amb la societat catalana. L’impuls del moviment independentista pel govern de la Generalitat sorgeix en el moment que Artur Mas diu que no vol ser el culpable de totes les retallades de la crisi.

Hi ha analistes que posen l’origen en la sentència de l’Estatut.

Si ens remuntem al passat, jo el situaria en el Pacte del Tinell, l’any 2003. En l’intent d’aïllar una part de la societat catalana. Quan es fan Constitucions o Estatuts d’una part contra una altra part de la població, la seva durada és limitada, i els seus efectes, dolents.

Aquell Estatut tenia un suport del 80% del Parlament de Catalunya.

I es va fer contra un dels principals partits que hi havia a Espanya. Es va fer contra el PP. És causa del Pacte del Tinell, del cordó sanitari al PP. Aquestes coses provoquen reaccions, i no acaben mai bé.

¿O sigui que qualsevol futur encaix de Catalunya a l’Estat ha de comptar sí o sí amb el vistiplau del PP?

Ha de comptar amb el suport dels partits majoritaris a Espanya.

¿Un govern constitucionalista seria una autèntica revolució?

No m’agrada parlar de revolució.

¿Això vol dir que estarien disposats a ajornar alguna de les mesures clàssiques del PP, com canviar el model d’immersió lingüística?

Si guanyéssim per majoria absoluta tindríem la força suficient per fer-ho. Si no, no. Així de senzill.

I no s’hauria de pactar entre tots?

Una majoria absoluta no independentista ho podria fer.

¿Creu que l’Estat ha de perdonar una part del deute que té la Generalitat, com defensa Iceta?

Seria un premi a la mala gestió.

21D

Etiquetes