LES FINANCES DEL MÓN LOCAL

Sánchez s’obre a negociar per salvar la votació dels romanents

El PSOE es quedaria sol i el Congrés no convalidaria el decret que ha indignat el municipalisme

Per molt que el govern espanyol s’esforci en repetir que el mecanisme per a l’ús dels superàvits dels ajuntaments s’ha acordat amb l’associació representativa del municipalisme a l’Estat, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el cert és que s’encamina a perdre la votació del decret al Congrés. Només el PSOE es va posicionar a favor de la junta de govern de la FEMP -Unides Podem es va abstenir-, i els números no surten a la cambra baixa. Ara com ara des del PP fins als comuns s’oposen a convalidar la norma i l’hemicicle la tombaria per majoria absoluta. En un context delicat per a Pedro Sánchez els pròxims mesos -vol tirar endavant els pressupostos i abordar el repartiment del fons europeu de reconstrucció-, ahir el president espanyol es va obrir a negociar amb els ajuntaments per aconseguir que el decret no decaigui. Amb una oposició feroç de la dreta i successives desavinences amb el seu soci de coalició, no ajudaria al president espanyol que alcaldes del seu propi partit se li giressin en contra.

“L’acord entre la FEMP i el ministeri d’Hisenda té marge de millora i encara està pendent de tramitació parlamentària”, piulava dimecres la regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona Laia Bonet. El PP s’encarrega de recordar contínuament que hi ha càrrecs locals del PSOE que s’oposen a la iniciativa -com l’alcalde de San Sebastián de los Reyes (Madrid), que ja ha manifestat que no cedirà els romanents a l’Estat perquè “perjudicaria” els seus ciutadans- i els insta a dir en públic el que diuen en privat. El principal partit de l’oposició està decidit a explotar aquest front per desgastar Sánchez, que ahir va remarcar que l’origen de tot plegat és la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, que “congela” els estalvis dels ajuntaments. Una norma impulsada pel PP que venia precedida de la modificació el 2011 de l’article 135 de la Constitució i que prohibeix a les entitats locals incórrer en dèficit, avalada en el seu moment pel PSOE.

“El pla B hauria de ser el pla A, i és que deroguin la normativa que impedeix alliberar els recursos”, afirma el secretari d’estratègia municipal d’Esquerra, Marc Sanglas, en declaracions a l’ARA. Canviar la llei d’estabilitat pressupostària és la fórmula que també plantegen Unides Podem i, especialment, els comuns. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha entrat al debat amb contundència els últims dies. Fins i tot ha amenaçat amb incórrer en dèficit al final d’aquest exercici, cosa que incompliria la Constitució. Amb la boca petita per no tapar l’estratègia d’oposició, també el PP admet que una solució és treure del mig els obstacles que representa la llei d’estabilitat.

El ministeri d’Hisenda ha articulat una fórmula “complexa” perquè “la pregunta no era fàcil”, subratllava ahir María Jesús Montero des de Rota (Cadis). Tot i que diverses formacions -també de les entitats municipalistes catalanes- tenen clara la recepta, des d’Hisenda asseguren que modificar la llei d’estabilitat pressupostària no entra en els plans prioritaris del govern espanyol perquè no solucionaria el problema a curt termini, donada la durada dels tràmits parlamentaris. Sanglas rebat que és qüestió de “voluntat política” i que es podria trobar la manera de fer-ho de manera urgent.

Una Europa vigilant

Tot i que la Unió Europea no ha advocat per una resposta a la crisi del coronavirus des de la perspectiva de l’austeritat, esmenar la llei d’estabilitat podria ser un missatge difícil de digerir a Brussel·les, que és qui prem el botó dels fons de reconstrucció europeus tan anhelats per Sánchez. “Hi ha un problema de credibilitat a nivell de finances del govern espanyol”, assenyala Sanglas que, en la línia del que ha expressat el municipalisme més contrari a la proposta de Montero, apunta que el govern espanyol vol aprofitar la cessió dels romanents locals per autofinançar-se. Hisenda, però, nega tant la influència europea com aquest segon retret, i ahir la ministra s’hi va referir. Va recordar que la contrapartida a l’entrega dels estalvis són 5.000 milions a fons perdut per als ajuntaments, 400 milions addicionals a dedicar al sector del transport i la devolució del superàvit en un termini de deu a quinze anys. A més, va assegurar que Espanya es troba en una “magnífica situació als mercats”.

En aquest sentit, Montero va remarcar que el decret només suposa “avantatges” per al món local i va lamentar les crítiques “exacerbades” del PP. L’aposta de Génova de desgastar l’executiu des de qualsevol “ressort”, en paraules de Montero, contrasta amb el paper constructiu del portaveu del partit a la FEMP i alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, que va remetre una carta a la ministra fa uns dies en què li reclamava una reunió per renegociar. La missiva la firmaven una desena de batlles de diferent color polític -des del PNB fins a Cs, PDECat, Compromís o ERC- i encara no ha obtingut resposta.

Possible canvi de guió

Només uns minuts després que Montero afirmés que el pla B l’havien de presentar els que no volen convalidar el decret, Sánchez obria la porta al “diàleg” des de Palma, després de l’audiència amb Felip VI. Fonts dels comuns apunten que han provat diverses vies de comunicació amb Hisenda, però que el ministeri no s’ha mogut. Amb tot, mantenen l’esperança que hi hagi canvis. Des d’ERC avisen que encara hi ha temps -la convalidació està prevista per a la segona quinzena de setembre- i es mostren confiats que es corregirà, com ho va fer per pactar amb la FEMP.

Caldrà veure si el PSOE està disposat a autoesmenar-se o bé aconsegueix tirar endavant el decret amb compromisos de reforma posteriors si es tramita com a projecte de llei. De moment, però, Sánchez s’encamina a quedar-se sol en la votació al Congrés.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF