Sánchez insinua per primer cop que només hi pot haver delicte de rebel·lió amb militars o civils armats

MadridEl president espanyol, Pedro Sánchez, que fins ara havia evitat definir-se sobre si els líders independentistes havien comès un delicte de rebel·lió amb l'argument que calia respectar la independència judicial, s'ha mullat aquest dimecres al Congrés negant que se'ls pugui processar per aquest delicte. En resposta al diputat del PNB Aitor Esteban, que ha reclamat al PP que deixés de parlar de cop d'estat i de rebel·lió perquè "tot el que va passar a Catalunya va ser per vies pacífiques", Sánchez ha fet ús de l'hemeroteca per negar que es pugui parlar de rebel·lió en la causa del Procés.

"Fixi's, senyor Esteban, m'ho recordava la vicepresidenta ara. El 1994 el senyor Trillo va fer una esmena en la qual deia que el delicte de rebel·lió era inherent a un cop d'estat promogut per militars o per civils armats sota les ordres de militars. Hi ha projectes polítics que evolucionen i d'altres que involucionen. El senyor Casado fins i tot supera per la dreta algú com el senyor Trillo", ha rebatut Sánchez, remarcant que només hi pot haver delicte de rebel·lió si hi ha armes, com assenyalen molts juristes com Diego López Garrido i Pasqual Sala.

Sánchez no es cansa de repetir que el seu govern no instarà la fiscalia a aparcar l'acusació de rebel·lió, i tot indica que complirà la paraula durant el judici del Procés, però la reflexió que ha fet vinculant rebel·lió amb "civils armats a les ordres de militars" és més que significativa en un moment en què totes les mirades se centren en la manera com es resoldrà la causa oberta contra els dirigents independentistes processats. I encara més quan els diferents tribunals europeus han anat descartant que es pugui atribuir aquest delicte als polítics catalans. El Tribunal de Schleswig-Holstein, per exemple, va admetre extradir l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, per un presumpte delicte de malversació de fons públics, però va descartar fer-ho per rebel·lió perquè no acceptava els delictes que a Alemanya serien els equivalents a alta traïció i pertorbació de l'ordre públic.