DIES CLAU

Sánchez arriba a la investidura pendent de l’acord amb Podem

El socialista intenta lligar la presidència amb un esprint final de negociacions “discretes” amb Iglesias

Arrenca la investidura de Pedro Sánchez amb la possibilitat d’un govern de coalició més a prop que mai a la història de la democràcia espanyola. L’acord, però, encara s’ha de perfilar en les converses del PSOE amb Unides Podem, que s’allargaran fins a última hora. Avui, Sánchez farà la seva proposta en un debat al Congrés que demà es reprendrà amb la primera votació, que, si les negociacions prosperen, comptarà amb el suport de Podem. L’anunci de Pablo Iglesias renunciant a ser ministre divendres va ser el pas definitiu per desencallar el debat, però l’estira-i-arronsa pels ministeris que ocuparan els membres de Podem i els noms que hi haurà al capdavant pot allargar-se fins demà o fins i tot dijous, quan s’ha de celebrar una segona votació si Sánchez no aconsegueix la majoria absoluta en la primera.

En la segona convocatòria, si Sánchez sumés els seus 123 escons als 42 de Podem i als de Compromís (1) i PRC (1), comptant amb el o l’abstenció del PNB, en tindria prou amb l’abstenció dels 14 diputats d’ERC -Oriol Junqueras està suspès- i els 4 de Bildu per ser president, ja que només necessita més vots a favor que en contra.

Les trucades i reunions s’han encadenat “durant tot el cap de setmana” amb total “discreció”, segons fonts de Podem, ja molt lluny del “llum i taquígrafs” que exigia Iglesias el 2016 per negociar. Cap de les parts ha explicat públicament com avancen les negociacions aquest cap de setmana. Els detalls s’han conegut amb comptagotes i a través de filtracions a mitjans com la que va fer que ahir El Mundo assegurés que el PSOE vetava la presència de Podem als grans ministeris d’estat: Interior, Justícia, Defensa i Exteriors, així com Hisenda, una cartera en què consideren indispensable el paper de María Jesús Montero.

El veto, tanmateix, podria acomodar-se a les preferències de ministeris socials d’Unides Podem. Ahir, el diputat Antón Gómez Reino reconeixia justament que el “més important” per al grup és aconseguir un govern que abordi els assumptes “en matèria social”. Habitatge (si es recupera aquest ministeri), Treball, Medi Ambient i Transició Ecològica són les carteres amb més números de tenir membres de Podem. La número dos del partit, Irene Montero, i Pablo Echenique són dos dels noms que sonen per ocupar alguns d’aquests càrrecs i que han liderat aquest cap de setmana les negociacions amb els socialistes, l’equip negociador dels quals està format per la portaveu al Congrés, Adriana Lastra, la ministra María Jesús Montero i la vicepresidenta Carmen Calvo.

Ahir, el portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, reconeixia fins i tot que era “una opció” que Irene Montero fos vicepresidenta, cosa que donava validesa a la vicepresidència social que Unides Podem hauria demanat en les últimes hores. D’aquesta forma es podria compensar la manca de grans carteres d’estat. Asens també va evidenciar un dels punts de fricció entre el PSOE i Podem per a la negociació, del qual ell representa el punt més allunyat dels socialistes: el referèndum a Catalunya. Malgrat que Podem va acceptar signar un document en què cedeix al PSOE el lideratge del conflicte amb l’independentisme, Asens va defensar “una taula de diàleg” en què s’abordi la possibilitat d’un referèndum.

Precisament Catalunya és la gran incògnita del discurs que pronunciarà avui Sánchez. Sembla clar que apostarà per un “diàleg en el marc constitucional” i emmarcat sempre en “la unió d’Espanya”, però la falta de concreció d’aquest diàleg i l’abandonament de la “plurinacionalitat” en el seu relat dels últims mesos, així com la posició de l’Advocacia de l’Estat en el judici del Procés al Tribunal Suprem fan que l’independentisme desconfiï de cara a la investidura. Davant el risc del no independentista i la seguretat que Ciutadans i PP hi votaran en contra, caldrà veure si Sánchez incorpora algun element per seduir els diputats d’Esquerra i JxCat.

Mentre que els primers han subratllat en els últims dies la seva voluntat de no bloquejar la investidura, els postconvergents es miraran el discurs amb molta atenció. Les divisions respecte a la investidura dins de JxCat han quedat paleses últimament. Els presos electes i suspesos advoquen per l’abstenció si hi ha pacte amb Podem, com van defensar a la reunió de dijous a Lledoners, mentre que el president de la Generalitat, Quim Torra, aposta clarament pel no si no hi ha un compromís clar de Sánchez a parlar de l’autodeterminació. Puigdemont també es decanta pel no, tot i que s’ha mantingut en un segon pla per no imposar una decisió contrària als presos.

Divisió a JxCat

Les veus crítiques amb la possible abstenció de JxCat, a més, estan apujant el to. Ahir, l’exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí va ser contundent al seu compte de Twitter: “Si no veiem diputats catalans votant no, haurem de concloure que la repressió els ha derrotat a tots, i que els independentistes no tenim representació al Congrés”. Ponsatí, a més, cridava a votar contra la investidura per “demostrar al món que Espanya no pot tenir estabilitat sense resoldre el conflicte amb Catalunya”. El vicepresident del Parlament, l’independent de JxCat Josep Costa, va secundar els seus arguments i va dir que és difícil defensar l’abstenció “sense que Sánchez hagi mostrat cap intenció de tornar a seure”. També Pep Riera, de JxCat, va ser molt dur a Twitter: “L’abstenció o el a Sánchez ens uneix a la renúncia partidista i ens desuneix de la gent que ens ha votat. I a mi em desuniria de mi mateix i dels companys en qui confio més”. El president Torra ho va retuitejar.

Més enllà de Catalunya, Sánchez farà un discurs “progressista i d’esquerres”, apel·lant a un “creixement econòmic amb justícia social” i situant entre els seus reptes “la lluita contra la precarietat i la desigualtat, el feminisme, l’emergència climàtica, la revolució tecnològica i Europa”, expliquen fonts socialistes. Un discurs, diuen, “d’altura” i dirigit a “una àmplia majoria”.

A qui no convencerà és al PP i a Cs, que ja han anunciat que hi votaran en contra. Ahir, el vicesecretari d’organització del PP, Javier Maroto, va assegurar que el debat d’investidura servirà per “contrastar” dos models d’Espanya: “El de l’Espanya agafada amb pinces que vol malvendre Sánchez per seguir governant i la moderna i de futur del PP”. Des de Cs, el portaveu adjunt del partit al Congrés, Edmundo Bal, va qualificar la coalició de Sánchez i Iglesias de “govern d’apujada d’impostos, demagògia i populisme”, i els va acusar de jugar “a les cadires” i no parlar de mesures per Espanya.

Tres sessions al Congrés per elegir el cap de l’executiu

A les 12 h, Sánchez farà el seu discurs d’investidura sense límit de temps. Els líders de l’oposició tindran 30 minuts cada un per a les primeres respostes en un debat sense votació que s’haurà d’haver acabat a les 20.30 h.

La segona sessió ha de servir perquè els representants facin intervencions si a la primera en van quedar de pendents i, sobretot, per a la primera votació, en què Sánchez necessita majoria absoluta.

La segona votació es convoca automàticament per dijous si la primera fracassa. En aquesta, per ser investit, Sánchez només necessita més vots favorables que en contra. Per això, el sentit del vot d’ERC i JxCat pot ser clau.