Sánchez afronta la negociació més dura pels pressupostos

MadridJa fa setmanes que l’avís del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a la investidura de Pedro Sánchez -“sense taula de diàleg no hi ha legislatura”- va perdre consistència. Sense taula de diàleg hi pot haver legislatura, sempre que s’aprovin els pressupostos. I ara el PSOE sap que pot explorar la via de Cs, malgrat que pot tensionar les costures de la coalició amb Unides Podem. La partida d’escacs comença aquesta setmana amb una conferència del president espanyol davant d’empresaris, agents socials i culturals a la Casa d’Amèrica de Madrid, en què vol llançar una crida a la unitat per fer front a la crisi derivada del coronavirus. Una nova maniobra comunicativa de la Moncloa abans de prendre el pols a l’oposició en la ronda de contactes que Sánchez engegarà dimecres amb el líder del PP, Pablo Casado, i la de Cs, Inés Arrimadas, i de tornar-se a reunir amb els presidents autonòmics divendres.

No és casualitat que la presidenta de Cs passi per davant d’Esquerra -la trobada amb Rufián és dijous-, sinó una evidència que ara mateix la predisposició del partit taronja a col·laborar amb l’executiu espanyol és superior a la dels republicans. És, de fet, explícita des de fa dies i aparentment menys condicionada. Si ERC manté que cal convocar la taula de diàleg amb el referèndum a debat i abordar l’amnistia dels presos polítics, Cs només proclama que vol esborrar l’empremta de Pablo Iglesias i dels sobiranistes dels comptes. I en el cas de Podem, fins i tot està disposat a tolerar que hi siguin. “No ens agrada gens Podem però hem de pensar en els espanyols”, deia aquest cap de setmana a Europa Press el portaveu de Cs, Edmundo Bal.

Podem ja ha mogut la primera fitxa i aquestes últimes setmanes ha avisat el PSOE que no pot donar suport a uns comptes amb Cs. Ho van reiterar els portaveus del partit, Isa Serra i Rafa Mayoral, en una roda de premsa divendres. Si el partit lila es mantingués ferm en aquest posicionament, Sánchez hauria de buscar l’abstenció del PP i la coalició saltaria pels aires. Amb tot, fonts d’Unides Podem no creuen que s’estigui en aquest punt.

Prioritzar el soci de coalició

El que sí que subratllen és que els socialistes han de prioritzar negociar l’esborrany dels pressupostos amb Podem abans que intentar buscar el suport de Cs. Mayoral va recalcar que un document consensuat amb el partit lila serà incompatible amb el partit taronja i, per tant, el PSOE no tindria més remei sinó aprovar-los amb els socis d’investidura. Tant Iglesias com el líder dels comuns, Jaume Asens, mantenen contactes amb el coordinador general d’ERC, Pere Aragonès, i treballen per l’acostament. Però el context preelectoral a Catalunya hi pesa i els republicans ara mateix són lluny d’abordar la negociació pressupostària.

Però els d’Iglesias compten amb la complicitat del PSC: ahir mateix, per boca del ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va optar per tirar endavant els comptes amb la majoria de la investidura.

L’escenari ha situat Cs com una opció força plausible per al PSOE. Per a Podem el cost de tirar endavant els pressupostos amb el centredreta liberal és alt i especialment per als comuns, que podrien patir-ne el desgast a Catalunya. L’espai encapçalat per Jéssica Albiach vol els comicis com abans millor, tot i que no ho vinculi al panorama estatal.

En canvi, Sánchez necessita fer equilibris pel repte d’aquesta tardor. Per una banda, no pot tancar portes de cara als pressupostos, malgrat que el seu desig sigui que reflecteixin l’esperit de l’acord de coalició. Alhora, sumar-hi Cs el consolidaria en la centralitat del tauler. A més, el cap de l’executiu no pot trencar ponts amb el principal partit de l’oposició perquè és urgent renovar els òrgans constitucionals, com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però el PP l’ha refredat. Aquest dilluns Sánchez s’hi referirà i caldrà veure si també hi ha algun esment a la crisi de la monarquia. La Moncloa apuntava la setmana passada que el missatge d’unitat també anirà orientat a “l’enfortiment de les institucions de l’Estat”.

El president espanyol afronta la negociació més dura fent equilibris per sumar actors que es veten mútuament, i amb el soci de govern en alerta.