OBSERVATORI
Misc 24/11/2017

Rajoy proposa Sánchez Melgar com a substitut de Maza

El jutge Llarena dictarà avui la interlocutòria d'acumulació de causes de l'1-O

i
Ernesto Ekaizer
3 min
Sánchez Melgar, en una imatge d'arxiu

MadridEl consell de ministres proposarà avui com a nou fiscal general de l’Estat el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar. L’executiu s’ha decantat per Melgar després d’haver considerat també el magistrat de la mateixa sala Miguel Colmenero. Ahir a la nit, al funeral en memòria de José Manuel Maza a la parròquia de Santa Bárbara, al madrileny carrer del General Castaños, els comentaris ja apuntaven que Sánchez Melgar sortia com a favorit.

Melgar va coincidir amb Ángel Acebes a Àvila a principis dels anys 90, quan Acebes n'era l'alcalde i el primer el president de l'Audiència Provincial, i des de llavors han mantingut una bona relació personal. El substitut de Maza és un dels magistrats encarregats d’autoritzar les intervencions telefòniques del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i també li va tocar la ponència del cas Botín en un ple jurisdiccional de la sala segona del Suprem el desembre del 2007. Partidari de condemnar el llavors president del Banco Santander per delicte fiscal, Sánchez Melgar va haver d’abandonar la ponència perquè estava en minoria.

Melgar és qui invoca l’eslògan de la campanya tributària 'Hacienda somos todos' en el seu vot particular contra la sentència que consagra la doctrina Botín, un missatge que el jutge José Castro rescata per fer seure a la banqueta dels acusats la infanta Cristina pel cas Nóos. L’altre candidat era Miguel Colmenero, un dels més destacats juristes de la sala, que va competir al Consell General del Poder Judicial, el setembre del 2014, per la presidència de la sala del Suprem amb els magistrats Cándido Conde-Pumpido i Manuel Marchena. Aquest últim va ser qui va ser nomenat.

Acumulació de la causa del Procés al Suprem

Avui, tal com va avançar l’ARA, el magistrat Pablo Llarena farà pública la interlocutòria d’acumulació de les causes del Procés per sedició i rebel·lió al Suprem. Això implica assumir les diligències que instrueix des del 27 de setembre la jutge Carmen Lamela, titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. Llarena ha aconseguit consensuar, segons es desprèn de l’informe Lamela, que la causa no es pot separar.

Els presumptes delictes es consideren connexos i això prima, segons Llarena, per sobre del fet que els consellers i els Jordis no siguin aforats. Tanmateix, la Fiscalia del Suprem s’ha oposat a aquesta acumulació amb la recomanació d’esperar a les eleccions del 21-D, quan la majoria de querellats surtin escollits diputats al Parlament i siguin aforats i, per tant, es trobin en la mateixa condició que Carme Forcadell i els membres de la mesa. Els lletrats de tots els querellats que hi ha a la presó, excepte el de l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs, s’han dirigit a la sala segona del Suprem per donar suport a l’acumulació de les causes.

En dictar la interlocutòria, el magistrat Llarena sol·licitarà a l’Audiència Nacional les actuacions que ha portat a terme la magistrada Lamela. Això tindrà lloc la setmana que ve. Les defenses ja preparen la petició a Llarena perquè els seus representats prestin declaració immediatament. Fonts judicials van explicar a l’ARA que Llarena no veu les tres raons que la llei fixa per justificar la presó incondicional: risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració de delicte. Tots els presos podrien obtenir la llibertat provisional sota fiança, i això els permetria participar en la campanya del 21-D, encara que comenci el 4 de desembre. És l’operació 6-D, pel Dia de la Constitució.

stats