Un guàrdia civil relata la 'trampa Fairy' i puntades de peu al cap a agents l'1-O

Un agent que va protagonitzar l'escorcoll a Exteriors narra un "capítol de terror" al departament

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

El relat de la violència torna a aflorar al Tribunal Suprem amb el testimoni del guàrdia civil P9654OQ, que estava al càrrec de les actuacions en 19 centres de votació dels afores de Barcelona. En el seu interrogatori, ha avalat la 'trampa Fairy' de què va parlar Enric Millo en seu judicial i ha assegurat que a Sant Esteve Sesrovires es va llençar producte relliscant a terra davant l'arribada dels agents. També ha afirmat que en aquesta localitat es va produir un intent d'atropellament amb una motocicleta a un membre de la Guàrdia Civil i que, durant la detenció d'aquest ciutadà, va provar de prendre-li l'arma a un dels agents. 

També ha parlat de dos casos de puntades de peu al cap a efectius quan eren a terra i d'una trentena d'agents lesionats durant l'actuació en aquestes 19 actuacions. Tot i assegurar que no va presenciar cap d'aquests episodis als col·legis electorals, també ha relatat que a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) alguns concentrats van intentar "retirar l'escut, el casc i la defensa" a un agent, que "va ser colpejat". A Sant Andreu de la Barca, ha assegurat, va haver-hi una "mossegada a la mà" a un guàrdia civil. 

Les exageracions de la Guàrdia Civil

A més, el compareixent ha explicat que en alguns llocs com Castellgalí i Sant Joan de Vilatorrada els agents de policia catalana "retreuen l'actuació" a guàrdies civils i els "demanen la interlocutòria judicial que els empara" per actuar. A Sant Cebrià, per exemple, ha assenyalat que els agents van dir que "no reconeixien el TSJC ni la Guàrdia Civil i que només reconeixien el major Trapero". A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, el testimoni ha subratllat que no se'ls va traslladar la instrucció del secretari d'estat de Seguretat en el moments dels fets, José Antonio Nieto, però que sí que els van ordenar que intervinguessin amb "proporcionalitat". A preguntes de la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha negat cap supòsit en què els guàrdies civils haguessin actuat amb força sense previ avís als ciutadans, i s'ha referit a gravacions aportades per l'institut armat. 

"Episodi de terror" a Exteriors el 20-S

D'altra banda, sobre el 20 de setembre, un guàrdia civil que va participar en l'escorcoll del despatx de Xavier Puig al departament d'Exteriors ha relatat un ambient més catastròfic en aquesta zona que no pas a la conselleria d'Economia, l'escenari amb el qual les acusacions han fonamentat la suposada violència dels dies previs a l'1 d'Octubre. L'agent P35979V ha relatat un "capítol de terror" durant l'actuació i ha assegurat que va témer que es produís un "assalt, que entressin a l'edifici" els concentrats davant del departament. "Els insults i les amenaces de mort van quedar en un fet suau", ha advertit l'interrogat aquest dimarts a la tarda al Suprem, on ha parlat de "tumults" i ha descrit "cares que denotaven ràbia i violència" de les persones que "feien trontollar" el vehicle de la Guàrdia Civil amb el qual es va desallotjar la secretària judicial, enmig de "plors" perquè estava "horroritzada" i la inacció dels Mossos d'Esquadra. El testimoni ha afirmat que, mentre preparaven la sortida de la lletrada, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va arribar amb dos cotxes oficials i va "treure la mà per agitar la massa". Aquest moment no està documentat en cap atestat ni informe.

Ja interrogat per les defenses, l'agent ha topat amb les seves pròpies contradiccions. Primer ha admès que un assalt "és un grup de persones que entren per la força en un edifici" i que això realment "no va passar, tot i que podria haver passat". Després ha admès que en instrucció va declarar que el vehicle policial va sortir amb la lletrada sense cap impediment, mentre que avui ha assegurat que els manifestants fins i tot van trencar els vidres i es van aferrar als parabrises. És més, en resposta al fiscal Javier Zaragoza ha assegurat que després de 25 anys d'experiència en grups antidroga mai havia vist una situació igual: "He viscut moments molt complexos de violència, però aquest escorcoll em va sorprendre. La cara de la gent estava enganxada als vidres del cotxe per amenaçar-nos. Eren persones que denotaven violència. Eren cares amb molta ràbia".

La crònica sonora del judici: la Guàrdia Civil

El guàrdia civil de l'escorcoll a Exteriors també ha admès que en instrucció no va declarar que Forcadell aparegués a la manifestació. "Avui m'ha sortit dir-ho", ha apuntat a la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, i també ha assenyalat que els vehicles no es van aturar en cap moment. L'última contradicció ha estat que, tot i que en la fase d'instrucció va assegurar que no es va cometre cap dany personal en la sortida de l'escorcoll, avui ha dit que ell va rebre "contusions" però que no va necessitar atenció mèdica. L'agent, finalment, ha descrit que la gent brandava banderes d'Òmnium tot i que no sabia qui havia organitzat la protesta. Preguntat per l'advocada de Jordi Cuixart sobre com és aquesta bandera, l'ha descrit com un tros de tela, amb un pal i la paraula 'Òmnium'. I preguntat per l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha admès també que no va haver de treure l'arma tot i veure cares de més "ràbia" que una operació antidroga.

Els interrogatoris a guàrdies civils protagonistes d'escorcolls i fets ocorreguts a Catalunya els dies previs a l'1-O han començat aquest dimarts amb el testimoni del agents H11346M i K47019K. El primer va ser l'encarregat de la detenció de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó i també d'elaborar un informe remès al Tribunal Suprem basat en el visionat d'imatges del 20-S. El segon, l'encarregat de la detenció i escorcoll del domicili de l'ex número dos d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, el mateix 20 de setembre, així com d'altres escorcolls relacionats amb la presumpta malversació: a la seu central d'Unipost, al Diplocat i en agències de disseny relacionades amb la publicitat del referèndum. Tots els agents han declarat sense exhibir el seu rostre, malgrat les queixes d'algunes de les defenses.

L'independentisme es torna a mobilitzar per assistir a la manifestació de diumenge a Altsasu

L'encarregat de l'escorcoll de Salvadó ha protagonitzat algunes picabaralles amb els lletrats dels acusats, i ha hagut d'acabar intervenint-hi el president del tribunal, Manuel Marchena, perquè l'agent evitava donar detalls sobre dobles investigacions de la Fiscalia que estaven duent a terme contra l'independentisme. L'estratègia de les defenses ha sigut en tot moment la d'incidir en presumptes irregularitats de l'institut armat a l'hora de practicar els escorcolls, així com també en la redacció de l'informe d'imatges sobre el 20-S aportat al Tribunal Suprem.

L'agent H11346M ha assenyalat que només va destacar les captures d'imatges que mostraven una situació de "setge" a la conselleria d'Hisenda del total de 80 hores de visionat de vídeos sobre el que va passar aquell dia aportats per Mediaset, Atresmedia i TV3. Quan l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, li ha preguntat per què no havia aportat imatges dels concerts d'aquell dia, el guàrdia civil ha puntualitzat que en cap cas hi havia un "ambient festiu". "Jo el que vaig veure va ser una multitud de gent cridant contra tot de persones que entraven i sortien de la conselleria –ha relatat–. El més significatiu no era un concert sinó el setge a les conselleries d'Economia, Hisenda i Exteriors".

En l'inici de la declaració, el fiscal Javier Zaragoza ha volgut saber la seva opinió sobre les imatges, però Manuel Marchena ha advertit que la seva valoració sobre aquesta qüestió no era pertinent. En qualsevol cas, ha assenyalat que hi va haver "més llocs amb incidents que sense" i ha explicat que davant del despatx de Salvadó, a la Gran Via de Barcelona, hi havia desenes de persones cridant " «Fora les forces d'ocupació », «Feixistes » i «Votarem »", entre altres coses. És a dir, davant de la conselleria d'Hisenda (a l'altra banda d'Economia), ha dit que no hi va haver incidents en els escorcolls.

Impediments al domicili de Jové

Al seu torn, l'agent que va detenir Jové ha assegurat que el tinent de la Guàrdia Civil que era davant de la seu de vicepresidència el 20-S li va traslladar que era impossible portar l'ex número dos de Junqueras fins al seu despatx per dur a terme un segon escorcoll perquè una multitud ho impedia. En concret, ha relatat que l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez havia contactat amb ell, segons la versió del tinent, i li havia traslladat que "no permetria que entrés cap vehicle de la comitiva judicial" a la seu de la conselleria d'Economia.

També ha assenyalat que una concentració d'entre 300 i 400 persones, sumades a dos tractors que veia en un carrer adjacent, van impedir la sortida de Jové del seu domicili durant dues hores i mitja, fins que no van arribar agents antidisturbis. El guàrdia civil ha explicat que temia per la integritat dels documents decomissats. És en aquest escorcoll que es van trobar dues proves clau per a les acusacions: una agenda Moleskine del 2017 i el document 'EnfoCATs', que tots els acusats han assegurat desconèixer. Ara bé, el guàrdia civil K47019K hi ha passat de puntetes i, en canvi, s'ha centrat, durant l'interrogatori del fiscal Zaragoza, en intentar acreditar el presumpte delicte de malversació. Ha acusat Junqueras i Jordi Turull de fer servir una partida de 3,4 milions d'euros del fons de contingència per a la propaganda del referèndum i ha identificat "el tal Toni" que va encarregar la impressió de la publicitat de les vies com l'exsecretari de Difusió Antoni Molons.

L'ex número 2 de Montoro admet que Hisenda no va detectar cap partida vinculada directament a l'1-O

L'alerta de la secretària de Salvadó

Pel que fa al testimoni de l'agent que va dur a terme la detenció de Salvadó, ha explicat que quan van acudir al seu domicili a les 8 del matí el 20 de setembre del 2017 per detenir-lo estava parlant per telèfon amb la seva secretària, Elisabet Terrades. Una trucada aportada a la causa i en què, segons ha explicat, Salvadó li ordena que llenci "al pati els papers de sobre la taula". "N'he agafat alguns però ja no tinc més temps", li hauria respòs la seva subordinada, ja que la Guàrdia Civil ja estava assegurant el despatx per fer-hi l'escorcoll. Ja al despatx de Salvadó, van assenyalar que van trobar vuit folis a la paperera de la secretària en què es podia llegir "escenaris posteriors al referèndum", dividits en "quatre fases: nit electoral, després del referèndum, recompte i proclamació formal de la independència acompanyats d'un procés constituent".

"Escenaris de guerra i de guerrilla"

L'agent que va detenir Salvadó ha relatat que dins del despatx de Salvadó també hi van trobar una carpeta blava amb dos folis manuscrits, amb el títol "Escenaris de guerra i de guerrilla", sobre les "mesures jurídiques" a prendre davant la independència i "les vies de subsistència per les armes que podia prendre Catalunya".

Álvarez de Toledo diu que el Procés és "més greu que Tejero i Milans amb els tancs"

També ha relatat haver vist documents sobre l'organització d'una Agència Tributària pròpia, alguns en què també es parlava sobre "la secessió de la Unió Europea" i la voluntat d'aconseguir un reconeixement internacional, així com mesures per arribar a un estat propi. Abans d'acabar l'escorcoll, que havia començat a les 11.30 h i va durar cinc hores i mitja, ha dit que es va produir un "incident" perquè va arribar entre "aclamacions i crits" l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. Tot i informar-lo que Salvadó estava detingut i que no podia tenir-hi contacte físic, l'agent ha assegurat que es van abraçar i van mantenir una breu conversa.

Irregularitats en els escorcolls

El testimoni ha explicat que a Salvadó se li atribuïa l'intent de creació d'estructures d'estat a través d'Hisenda i que en la globalitat dels fets es perseguia la preparació del referèndum. L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha posat en marxa la seva estratègia d'assenyalar que el procediment judicial s'emmarca en una "causa general contra l'independentisme", elaborada amb múltiples investigacions en diferents instàncies judicials. Així, a preguntes del lletrat, l'agent de l'institut armat ha reconegut que, arran de diligències d'investigació de la Fiscalia, també investigava els avenços de l'Agència Tributària catalana per gestionar els impostos estatals des de Catalunya. Ho ha fet després que Marchena hagués d'intervenir perquè l'agent evitava donar detalls sobre la intervenció.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF