Salom es justifica: “El nacionalisme està sobredimensionat” Maria Salom, cap de l’oposició

Palma“Procur fer el que m’han encomanat com a delegada del govern a les Illes Balears, tot representant l’Estat, que és complir la llei: la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística”.

Amb aquestes paraules s’excusava ahir Maria Salom per les crítiques rebudes pel recurs de l’Advocacia de l’Estat a les subvencions que els ajuntaments de Pollença i Capdepera atorguen des de fa anys a establiments per retolar en català. I el recurs s’ha presentat ara, segons va explicar, perquè “ara tenim un problema de sobredimensionament del nacionalisme a les nostres illes”.

Aquest conflicte, explica Salom, es va iniciar amb el pacte de Govern que encumbrà Francina Armengol a la presidència. “Es va consentir que un partit com MÉS tingui la batlia de Palma i la presidència del Consell de Mallorca, que no li pertocaria per la representació de vots que té”.

Maria Salom va recordar les paraules de la “senyora” Armengol quan reconeixia que “és una presidenta radical”. Aquest argument li va servir per asseverar que “té una obsessió” amb tot el que fa referència al català. “I això són fets objectius”.

La delegada del govern va passar per alt les subvencions per retolar comerços en català i va passar a criticar que l’Ajuntament de Palma atorgui preferència a empreses amb plantilles de treballadors que parlin i acreditin el català. Són “fets com aquests”, els que “van contra la llei que diu que no hi pot haver prevalença d’una llengua sobre l’altra”.

Conscient de les crítiques dins el seu el seu mateix partit, Salom va seguir en diverses ocasions la línia que marcà el PP en una reunió d’emergència celebrada precisament per unificar una resposta sobre el català, el passat dimecres a la seu del partit. “Jo som mallorquina, som d’aquesta terra, però vull que es respectin totes les lleis”.

La delegada del govern alertà tot seguit que “s’ha entrat en una dinàmica complicada”. Al·ludia a unes declaracions passades del batle de Palma, Antoni Noguera: “ell va dir que era un bon mallorquí, i jo una mala mallorquina”. Declaracions a les quals va voler respondre amb una pregunta:“És més bon mallorquí perquè es troba còmode dins els Països Catalans, que jo, que defens el mallorquí d’aquí i el castellà?”

Per emmarcar, o justificar, les actuacions estatals actuals sobre les subvencions als establiments, la delegada del govern va criticar també altres mesures que “sobredimensionen” l’ús del català i que ha dut a terme aquest executiu, com és l’obligatorietat de saber català per fer feina a la Simfònica i el decret de català per accedir al complement de carrera en l’àmbit sanitari.

Finalment, és la via judicial la que va servir d’excusa, i Salom apuntà que sentències del Tribunal Constitucional recullen que no hi pot haver prevalences d’una llengua oficial sobre l’altra, “si hi ha subvencions públiques”. És a dir, cada un pot retolar com vulgui però el problema és dedicar-hi doblers públics”, va concloure.

Relació amb el PP balear

El Partit Popular ha reaccionat contrariat aquesta setmana en conèixer, en molts de casos pels mitjans de comunicació, les actuacions que la delegada del govern està duent a terme i que impliquen destapar de nou la caixa dels trons pel que fa al seu posicionament sobre el català.

Les dues darreres ofensives del PP al Govern -les retolacions i el recurs a la carrera professional- procedeixen de Maria Salom, no del president Biel Company, per la qual cosa se li demanà per la tasca del líder a les Illes Balears. “Jo faig la meva feina i el president del Partit Popular la fa bé, cada un dins el seu àmbit”, va fugir d’estudi, tot assenyalant, fins a tres ocasions, que no entraria a valorar presumptes discrepàncies al si del partit.

“Amb els companys del Partit Popular hi parl cada dia”, va comentar. “Jo he procurat fer el que em correspon com a delegada del govern i no entraré en cap polèmica, tots defensam el mateix”. El mateix, per a Maria Salom, és la defensa de la normalitat democràtica “total” i que implica “complir les lleis”. I per això “no hem de pensar en electoralismes”, es va referir a la possible factura electoral pel posicionament i la política lingüística del PP. “Jo som mallorquina i defens el mallorquí d’aquí i el castellà”.

Carrera professional

L’altre front obert a les files del Partit Popular és el recurs contra l’acord de la carrera professional per als funcionaris del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. La inciativa es va dur a terme perquè “consideràvem que no hi havia cobertura legal a bastament per aplicar-la com es fa. I em donen la raó a mi”, va assenyalar.

Salom es va referir a la intenció del Parlament de les Illes Balears d’esmenar una llei per poder donar cobertura legal al complement. Ara per ara, “no hi ha base jurídica a bastament per aplicar-la com està. Com a delegada del govern no puc mirar cap a un altre costat”, va insistir.

Maria Salom lamentà el fet que molts mitjans de comunicació assegurin que es contradiu amb aquest assumpte. “No és cert”, assenyalà, “estam d’acord amb la carrera professional, però dins la llei i segons els pressupostos generals de l’Estat”, afegí.

La culpa és de MÉS

Per a la delegada del govern, que qüestions com la retolació dels comerços o la carrera professional hagin adquirit més rellevància informativa es deu “al Congrés de MÉS “, va dir, en referència a les primàries.

Segons Salom, són assumptes que tenen una trajectòria i ara se’ls dona una importància que fa uns mesos no tenien. El motiu que esgrimeix: “A MÉS tenen un embull monumental perquè es barallen entre ells i necessiten desviar l’atenció”.

La delegada del govern espanyol, Maria Salom, s’ha convertit en l’autèntica cap de l’oposició a les Illes Balears. Qüestions com les subvencions per a la retolació en català, el complement salarial de la carrera professional dels funcionaris i els sondatges petroliers autoritzats pel govern central han enfrontat Salom amb les forces d’esquerres i li han donat una notorietat que mai cap delegat del govern no havia tingut.

Mentre el president del PP, Gabriel Company, s’amaga i prefereix no exercir de portaveu al Parlament, Salom marca perfil i confronta amb els socialistes d’Armengol i els seus socis de MÉS. Però en la seva tasca d’oposició Salom no no només confronta amb el Pacte, sinó que també ho fa amb el president del seu propi partit. Els conservadors balears han marcat distància amb Salom en els tres grans fronts que té oberts contra el Govern. El PP vol evitar reviure el fantasma de Bauzá i ha donat suport més o menys explícit a les subvencions al català, a la carrera professional i a la Llei antiprospeccions. Després de la darrera legislatura i la victòria de Company al congrés regional, la qüestió lingüística és especialment sensible dins el PP balear, que vol evitar fer-ne una guerra.

Això contrasta amb els interessos de Gènova 13, que utilitza la crisi catalana per plantar cara a Ciutadans i mostrar-se tan dur com pot en tot allò que soni remotament a Catalunya, encara que siguin unes subvencions que fa vint anys que es donen. En aquest joc també hi intervé la designació del candidat del PP per a 2019: Salom desmenteix que aspiri a ser-ho, però la darrera paraula la té Rajoy i pot preferir-la a ella abans que Company.

Reaccions

“El problema el té dins casa seva”

Govern balear

La portaveu del Govern, Pilar Costa, demanà més “seny” al PP balear per no generar “un problema que mai no ha existit”. Costa responia les declaracions de Salom assegurant que “el problema el té dins casa seva, no fa falta disparar a altres administracions”. Pel que fa al recurs del govern estatal, l’executiu autonòmic no té pensat demanar-li que retiri el recurs.

Stei

El sindicat va expressar el seu suport als ajuntaments de Pollença i Capdepera. “Afortunadament tenim ajuntaments que treballen per la igualtat de drets de les dues llengües oficials”.

Moció d’El Pi

El Pi presentarà una moció als ajuntaments on té representació per sol·licitar a la Delegació que insti perquè es retirin els contenciosos i per demanar als consistoris que impulsin iniciatives similars a la de la retolació en català.