OFENSIVA JUDICIAL
Política 24/03/2018

Rovira s’exilia per ser “lliure” i ser “mare”

Continuarà sent la secretària general d’ERC tot i que Aragonès pren un nou rol de lideratge al partit

Aleix Moldes
4 min
Marta Rovira

Barcelona“Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sento la meva llibertat d’expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora, sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes últimes setmanes he viscut dins d’una presó interna”. Així descrivia ahir la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, els motius que l’han portat a emprendre el camí de l’exili. Minuts abans de les deu del matí sorprenia la seva absència a les portes del Tribunal Suprem quan els altres tres diputats republicans citats -Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa- arribaven plegats per comparèixer davant el magistrat Pablo Llarena. La web del partit penjava tot seguit la carta de Rovira, que pretén continuar exercint de secretària general d’Esquerra des de l’estranger, on ahir es va instal·lar decidida a començar una nova vida lluny de Catalunya. Una vida que li permetrà “alçar-se” contra el govern del PP i també continuar fent de mare: “Tinc una filla, l’Agnès. Les mares sabeu com me l’estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L’exili em permetrà fer-li de mare, i s’ho mereix. Molt”.

La majoria de diputats i dirigents d’Esquerra s’assabentaven de la notícia ahir al matí. Rovira havia abandonat dijous a la nit el Parlament entre aplaudiments del seu grup. A la porta del Palau l’esperava un cotxe per marxar cap a Madrid, segons havien explicat fonts del partit. Tant ella com Dolors Bassa i Carme Forcadell acabaven de renunciar als seus escons en un últim intent d’esquivar la presó abans de declarar al Suprem. Les hores següents són una incògnita que ahir el partit no va voler revelar.

Rovira ja no va participar en la reunió del consell nacional d’Esquerra dijous a la nit. Sí que hi va ser la seva parella -ahir també es va concentrar davant les portes del Suprem-, que no va pujar al cotxe que la podria haver conduït fins a Suïssa, segons explicaven ahir diversos mitjans de comunicació estatals. Romeva, Forcadell i Bassa també van passar dijous per la seu nacional dels republicans per acomiadar-se dels seus companys de partit. El rumor general -avalat pels seus advocats- era que aquella seria l’última nit que passarien en llibertat.

A diferència dels consellers, la número 2 d’Esquerra no tenia limitats els moviments i Llarena, tot i haver-li imposat una fiança de 60.000 euros al febrer, no li havia retirat el passaport. Ahir, un cop tancada la interlocutòria de processament, el magistrat va dictar una euroordre de detenció i també una ordre de detenció internacional contra ella i contra tots els consellers a l’exili. Rovira és una de les tretze persones processades pel delicte de rebel·lió, que comporta penes d’entre deu i trenta anys de presó.

De presidenciable a secundària

La direcció d’Esquerra queda completament escapçada. El president, Oriol Junqueras, a la presó, ara la número 2, Rovira, a l’exili, i el número 3, Lluís Salvadó, com un dels principals investigats per rebel·lió al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Ahir, el nou home fort d’ERC, Pere Aragonès, va prendre la paraula per reivindicar les figures de Junqueras i Rovira i subratllar la fortalesa del partit. “Avui és un dia molt dur per a tots nosaltres, la repressió s’ha acarnissat un altre cop amb els nostres companys i companyes. És un cop dur, no ens n’amaguem. Enfadem-nos, indignem-nos, plorem. Fem-ho, hi tenim tot el dret. Però fem-ho ràpid i aixequem-nos. Tornem-hi amb més ganes, més forts, més ferms, més determinats”, va explicar al vespre en una compareixença breu i d’imatge acurada: diputats i membres de l’executiva es van situar units en silenci darrere del nou líder de facto del partit.

Esquerra no vol afrontar sola l’embat contra “la persecució ideològica i política” de l’independentisme. Ahir mateix Aragonès va fer una crida a la mobilització de tots els “demòcrates” catalans, espanyols i europeus per defensar plegats els drets civils i polítics. Si hi ha Govern, Aragonès ocuparà la conselleria d’Economia, però també serà el referent que necessita un partit que corre el risc de perdre’s en la desorientació que viu l’independentisme des del 27-O.

Rovira era fins ara la figura encarregada de garantir la cohesió interna del partit. Secretària general des del 2011, el tàndem amb Junqueras ha portat Esquerra als millors resultats en quaranta anys. En nombre de diputats, però també en unitat de discurs. Una unitat que després de la declaració d’independència fallida ha començat a esquerdar-se. Més còmoda en la feina portes endins que en els grans discursos, va haver de fer un pas endavant quan Junqueras va ser empresonat el 2 de novembre. La responsabilitat la va sobrepassar, però el partit no tenia alternativa.

Ella va ser la primera a començar a reconèixer els errors comesos per l’independentisme i qui va verbalitzar la necessitat d’afrontar la nova situació amb el “realisme” de qui assumeix que la República no és assolible a curt termini. Des del 21-D ha estat pràcticament desapareguda de la primera línia. Immersa en la investigació del Suprem -la van imputar l’endemà de les eleccions-, ha reduït la seva presència pública a la mínima expressió i ni tan sols ha participat directament en les negociacions de Govern amb JxCat i la CUP, una opció inconcebible només uns mesos abans. Dijous va cedir a Sergi Sabrià la paraula en el ple d’investidura i es va acomiadar en privat del grup parlamentari. Ahir va començar una nova vida per a ella lluny de Catalunya.

stats