FEMINISME

Rosalía Arteaga : “Han hagut de passar vint-i-un anys per veure el meu retrat al plafó presidencial”

Expresidenta de l’Equador, activista mediambiental i escriptora

Rosalía Arteaga va ser la primera dona presidenta de l’Equador entre el 1996 i el 1998. Aquests dies navega a bord d’un vaixell en un viatge organitzat per la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Amb ella, quatre premis Nobel participen en el IV Congrés internacional d’investigacions interdisciplinàries, en el qual tenen lloc fins a 27 ponències en què els investigadors exposen els seus treballs. La ponència d’Arteaga versa sobre les relacions entre l’economia local i global i de les sinergies que es produeixen entre si.

Quina és, doncs, la relació entre l’economia d’àmbit local i d’àmbit global i quina capacitat de supervivència té allò local en un món tan globalitzat?

A mi m’agrada introduir el terme “glocal”, que sintetitza els dos termes. Allò global fa referència a totes aquelles eines tecnològiques de les quals feim ús, temes com el canvi climàtic i altres fenòmens que esdevenen globals. Però, d’altra banda, tenim les experiències locals, que també s’han de respectar. Si ens posicionam al món com a ciutadans “glocals”, potser podem arribar a trobar una resposta per saber com ens convé actuar. Si utilitzam els instruments de la globalització però sense oblidar la nostra pròpia identitat, podem aprendre a ser molt més respectuosos amb les identitats dels altres i fer que es respecti alhora la nostra manera de ser, de pensar o d’estar en el món.

Vós percebeu a l’Equador un canvi de tendència en aquest sentit, una major conscienciació?

Lluit perquè així sigui, perquè es visibilitzin aquestes qüestions. També és important fer especial atenció a la qüestió ètica. Vivim en un món on impera la corrupció; per descomptat, al meu país també hi és. Volem generar més polítics ètics. A mi no m’importa si són d’esquerres o de dretes, si tenen una visió política o una altra. L’únic important és que puguin conversar entre ells, que estiguin oberts al diàleg i que siguin ètics; és a dir, posar fi als pactes encoberts, amb el diner ocult, etc. Fa pocs dies vaig participar en una cimera a la qual també hi era present l’expresident dels EUA Barack Obama i parlàvem de practicar la política amb sentit comú, que paradoxalment és el menys comú dels sentits. Per això també hem de treballar amb humilitat, aprenent fins i tot dels insectes. Ètica i humilitat són per mi els dos components màgics de la recepta que ens condueix a un èxit vertader com a éssers humans.

Creis que la corrupció està més lligada a unes ideologies polítiques determinades?

No. Com dic, existeix corrupció a la dreta i a l’esquerra, com també populisme de diferents signes polítics. Ja m’agradaria que només pertanyés a un sector, perquè seria més fàcil de combatre, però no és així.

Vós vàreu ser ministra de Cultura el 1994, vicepresidenta i la primera dona presidenta de l’Equador entre els anys 1996 i 1998. Què n’extreis, d’aquesta experiència?

Us explicaré un fet molt significatiu. Després de vint-i-un anys d’ençà que vaig deixar la política, d’haver estat la primera dona presidenta de la República, la setmana passada es va col·locar per primera vegada el meu retrat al palau del Govern. Va haver-hi una revolada enorme, perquè han hagut de passar diversos presidents abans que se’m reconegués la feina. Què demostra això? Un masclisme terrible, un masclisme que va fer que jo perdés la presidència de la República perquè vaig sofrir un cop d’estat per part del Congrés. Hi va haver altres factors, és evident, però aquest del masclisme va ser determinant i aquest fet ho demostra.

Creis que el país no estava preparat per assumir la presidència d’una dona?

Crec que hi ha molts països, fins i tot els que semblen més desenvolupats, que tampoc no ho estan. Va quedar ben demostrat amb les darreres eleccions primàries als EUA, quan es va descartar la candidatura de Hillary Clinton. Crec que també hi va haver una bona dosi de masclisme.

El feminisme s’ha convertit en un fenomen mediàtic, global i transfronterer. Quines són les possibilitats o els riscos segons vós?

És evident que hi ha persones que sempre ho porten tot fins al límit, però els extrems a vegades també són necessaris per trobar un punt mitjà. Crec que hi ha moltes joves que han entès que la lluita feminista no s’atura en el relat de les seves mares o les seves padrines, sinó que també és un moviment que avança i que planteja nous reptes.

Com ha arribat aquest fenomen global en el cas particular de l’Equador?

L’Equador ha estat un país pioner pel que fa a la creació de lleis de transformació social. La primera dona que va votar en tota l’Amèrica Llatina era equatoriana. S’han fet lleis pel divorci, pel matrimoni civil i perquè la dona pugui conservar el seu nom de fadrina. Però una cosa és la teoria, i l’altra, la pràctica.

Per què vàreu abandonar la política i vàreu decantar-vos més per l’activisme a peu de carrer?

Mai no vaig pensar que em dedicaria tota la vida a la política, també es pot fer molta feina des de l’activisme a peu de carrer. A més, necessitava temps per dedicar-me a una de les meves curolles, que és l’escriptura. M’encanta la literatura juvenil, infantil i també la poesia.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF