Quart dia de judici

Interrogatoris

"Em considero un pres polític" i "L'autodeterminació és legal": Romeva calca l'interrogatori de Junqueras

L'exconseller d'Exteriors només respon a les preguntes del seu advocat

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil,  clica aquí per veure el vídeo en directe ]

Segueix el  judici al Procés en directe

Raül Romeva ha agafat el relleu de Jordi Turull en el quart dia de judici al Procés al Tribunal Suprem. L'exconseller d'Exteriors s'ha negat a declarar a les acusacions, tal com va fer Oriol Junqueras, en la línia de defensa que segueix el seu advocat, Andreu Van den Eynde. "Com que considero que és un judici polític, m'acullo al dret a respondre només al meu advocat", ha deixat clar Romeva, que ha engegat la seva declaració com va fer el president d'ERC. Després d'explicar quin és el seu càrrec actual, ha precisat que es considera un "pres polític". 

Turull: "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent militaritzada"

Van den Eynde ha començat preguntant a Romeva per la seva activitat professional i política. El diputat d'ERC al Parlament ha exposat amb llibertat els seus posicionaments polítics, atesa la llibertat que li permet respondre a les preguntes del seu advocat, a diferència del que ha passat amb Turull, que s'ha hagut de cenyir a les preguntes que li formulaven la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en les seves respostes. "Totes les vegades que m'he presentat a unes eleccions, tant amb ICV al Parlament Europeu com amb JxSí i ERC, els programes electorals sempre han previst el dret d'autodeterminació com un exercici legal i legítim", ha assegurat Romeva, que ha reiterat: "No hi ha cap tractat europeu que prohibeixi l'exercici del dret d'autodeterminació. No existeix". Ha explicat així l'evolució de la seva militància de federalista a independentista després de la sentència de l'Estatut per part del Constitucional, un "tribunal polititzat".

En l'interrogatori, Romeva ha defensat l'encaix del dret d'autodeterminació dins la Constitució si es té "voluntat política" i si es respecta el "principi democràtic" i s'iguala al "principi de legalitat". "Entenem que aquesta demanda és perfectament compatible amb el diàleg constitucionalista continuat. L'estat de dret no es pot imposar ni subvertir al concepte de la legitimitat democràtica", ha considerat l'exconseller. 

En aquest sentit, ha defensat que en tot moment el Govern, per aconseguir el seu objectiu, va utilitzar mètodes basats en el "civisme, el pacifisme, la responsabilitat, la concòrdia, la no discriminació, el diàleg i la negociació". Contràriament, ha assegurat que mai s'ha fet cap "incitació a la violència" ni tampoc n'hi va haver durant les concentracions davant la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017. "Manifestar-se no es pot considerar un alçament i protestar no és un tumult. I opinar no és un delicte. Jo aquell dia vaig veure una manifestació", ha subratllat Romeva, que ha responsabilitzat les forces i cossos de seguretat de l'Estat. "Les úniques armes que hi va haver són les de la Guàrdia Civil", ha afirmat. 

Per què Marchena talla Turull i va deixar que Junqueras fes un discurs polític?

Romeva també ha centrat part de l'interrogatori en les seves tasques a la conselleria d'Exteriors, entre les quals el Diplocat. Preguntat per les seves funcions, s'ha limitat a explicar que aquest organisme fa diplomàcia pública i les institucions que l'integren. Sobre les seves competències a Acció Exterior com a conseller, Romeva ha indicat que només hi ha tres restriccions previstes a la Constitució espanyola: "No es permet que la Generalitat actuï com a representant de l'Estat a l'exterior, no es permet que la Generalitat actuï firmant tractats internacionals que afectin l'Estat i no es permet que desenvolupi accions consulars". "Que algú em digui quan el meu departament va fer alguna d'aquestes tres coses", ha subratllat.  

La DUI, un mandat polític per negociar

Van den Eynde ha introduït una novetat en l'interrogatori de Romeva respecte al de Junqueras, i ha preguntat a l'exconseller d'Exteriors què va suposar la declaració d'independència del 27 d'octubre. "El 27 d'octubre es va votar una resolució sobre la independència tenint en compte el mandat sorgit de les eleccions del 27-S del 2015. A partir d'aquí reiterem la necessitat d'iniciar una negociació per donar recorregut al mandat polític. La declaració política ens donava un mandat polític per iniciar un procés multilateral", ha resumit Romeva, que ha defensat no haver marxat a l'exili perquè tot el que va fer era "lícit i legal". Per acabar, el diputat republicà ha lamentat que "qui havia de fer política no ho va fer i li van traslladar a vostès la responsabilitat". Jo els demano humilment que no assumeixin aquesta responsabilitat, que tornin la carpeta d'on no havia d'haver sortit, que és a la política", ha conclòs.