Misc 13/05/2019

Rivera i Casado fan dels comicis unes primàries de la dreta

El líder de Ciutadans s’ha marcat l’objectiu de liderar l’oposició i si tomba el popular tindrà un camí planer

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
Rivera i Casado fan Dels comicis unes primàries de la dreta

MadridDurant la campanya electoral del 28 d’abril, Pedro Sánchez acusava els seus rivals de la dreta d’estar immersos en unes “primàries” per decidir qui faria d’oposició. Tenia una part de raó. Tot i que Pablo Casado va abraçar, en públic i en privat -i efusivament- la idea de repetir la fórmula andalusa (oferint fins i tot ministeris a Vox en l’últim dia de campanya), el líder de Ciutadans, Albert Rivera, sí que tenia la idea fixa de descavalcar el seu rival a la dreta per assumir el monopoli de l’oposició. “Vam creure que el seu rival era Sánchez i no nosaltres, i ens vam equivocar”, expliquen fonts del PP, en una frase que repeteixen en campanya. Des dels últims comicis els conservadors han entrat directament en el cos a cos amb els dos rivals de bloc, i Rivera parla desacomplexadament del PP com d’un partit “moribund”. La lluita pel lideratge de l’oposició ja és a cara descoberta, i tindrà un capítol decisiu en les eleccions del dia 26.

Que la voluntat de Rivera era descavalcar Casado es va començar a fer evident quan, al començament de la precampanya, el líder taronja va anunciar el seu veto a Pedro Sánchez i al PSOE. Era un pas difícil d’entendre per a un partit que va fer el salt a la política espanyola per substituir els nacionalistes i independentistes com a força frontissa, i que es declarava de centre. Poca gent va entendre aquell moviment, que es va anar extremant amb el fitxatge d’antics dirigents populars, l’últim dels quals i més sonat va ser el de l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido, que engrosseix les llistes per a l’Assemblea autonòmica de la formació autoanomenada liberal. Després de les eleccions del 28 d’abril Rivera ha fet tots els esforços per declarar-se el líder de l’oposició, tot i que els números no l’acaben d’acompanyar. Malgrat la històrica patacada del PP, el seu partit no va aconseguir l’anhelat sorpasso i oficialment, segons les normes parlamentàries que van establir al seu dia Manuel Fraga i Felipe González als anys 80, el cap de l’oposició és Pablo Casado. Per això el principal obstacle que separa Rivera del compliment efectiu de la seva autoproclamació és la presència del líder popular al Congrés.

La millor notícia per als interessos personals del líder de Ciutadans en aquests comicis no seria un tomb en massa dels governs autonòmics en la direcció que va seguir l’executiu andalús després de les eleccions del 2 de desembre, quan va pactar amb el PP i Vox per fer president el candidat popular i desallotjar el PSOE de San Telmo. El millor escenari per als interessos de Rivera és el pitjor per a Casado: una pèrdua de poder autonòmic (el municipal ja està molt debilitat) del PP. Si el dirigent conservador perd feus històrics, especialment la Comunitat de Madrid, però també d’altres com Castella i Lleó i Múrcia, i no aconsegueix capgirar el marcador en cap de les comunitats on ara governa el PSOE, el lideratge de Casado estarà molt discutit, i aquesta és l’oportunitat de Rivera.

El cap de Casado, millor premi

Aquesta premissa es pot complir de dues maneres. La primera és la que més interessa a Rivera: que hi hagi majoria de dretes a les comunitats, però que el primer partit sigui Ciutadans i no el PP. Això obligaria la formació conservadora a investir un president taronja, i seria una humiliació per a Casado, que molt probablement es veuria abocat a dimitir. Però també pot passar per un bon resultat de les esquerres, que tot i que no seria l’escenari ideal per a Rivera per la dificultat d’arribar a tocar poder territorial (és difícil de sostenir el discurs de cap de l’oposició a la vegada que es pacta amb el PSOE a escala autonòmica o municipal), sí que l’acostaria al seu objectiu individual de ser el referent en l’oposició a Sánchez.

L’obertura d’un procés intern de canvi de lideratge al PP, amb el Congrés ja format, i un grup parlamentari rejovenit i esporgat de marianistes podria desembocar en una situació de debilitat extrema de la formació conservadora. No només per l’evident problema que suposa qualsevol procés traumàtic de canvi de líder, sinó també perquè la circumstància que Casado s’hagi fet a mida el grup parlamentari pot comportar que el seu successor o successora no sigui avui diputat electe al Congrés. És a dir, si Casado es veu forçat a convocar un congrés extraordinari per escollir el seu successor, molt probablement aquest últim no tindrà oportunitat de debatre cada setmana amb Sánchez al Congrés. I això regala tot el terreny de joc a Rivera.

És en aquest context que s’explica la batalla a camp obert que han protagonitzat en les últimes jornades Rivera i Casado, que tot i així tenen el repte de mobilitzar el dia 26 l’electorat de dretes i posar-se d’acord per bastir majories alternatives a les esquerres després de les eleccions si els números surten. Tot plegat és un joc d’equilibris delicat, que està regalant un començament de campanya còmode als socialistes, que apareixen en aquesta pugna com un partit centrat i que defuig les guerres caïnites. Sánchez i Pablo Iglesias ho han volgut aprofitar amb una treva en la negociació del govern.

García Egea afirma que “el populisme de centre és el pitjor”

Dues setmanes després de la històrica patacada electoral del PP, el seu secretari general, Teodoro García Egea, va assegurar ahir durant un míting amb Casado a Águilas que “el pitjor populisme és el de centre”, en referència a Rivera i Ciutadans. En una entrevista publicada a El Mundo, Casado també va assenyalar el partit taronja: “La meva errada va ser no saber que per a Vox i Cs érem el rival. Deien que volien fer fora Sánchez, i el que volien era restar suports al PP. D’això no me’n vaig adonar fins a la nit electoral, en què vaig veure que ells celebraven la victòria de Sánchez”. “Hem d’unir el centredreta d’Espanya”, va afegir Casado en un míting en què va criticar “els dos partits que volien imitar el PP”, en referència a Vox i Ciutadans. Albert Rivera, mentrestant, es va centrar en criticar els socialistes: “Per cada euro que Pedro Sánchez apugi en l’IRPF en la seva estocada fiscal, jo em comprometo que Ciutadans l’abaixarà en el tram autonòmic”.

stats