Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE

Retrat del vot perdut: indecís o amb ERC

Un 21% dels electors de CiU el 2012 donarien ara suport a Junqueras i un 21% més no ho té clar

Tot just fa un any que es van celebrar les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, marcades per l'intens debat sobre el dret de decidir i la independència. Les enquestes prèvies al 25 de novembre ens mostraven que CiU no havia de quedar lluny de la majoria absoluta que tan insistentment demanava Artur Mas. La història, però, ja és coneguda: CiU va patir una forta davallada electoral, de 62 a 50 diputats, mentre que bona part del seu possible electorat es va acabar decantant per la renovada ERC d'Oriol Junqueras.

Però aquesta tendència no va aturar-se aquí. En l'any transcorregut d'ençà de les eleccions, les enquestes han anat mostrant que, en cas de celebrar-se uns nous comicis, CiU continuaria perdent suports electorals i fins i tot podria arribar a veure's sobrepassada per una ERC en continu creixement. Fer conjectures sobre si aquest hipotètic sorpasso electoral s'acabaria consumant és arriscat, perquè sembla que encara falta molt de temps per a aquestes pròximes eleccions -teòricament previstes per al 2016- i perquè hi ha una important bossa d'antics votants de CiU que no tenen decidit quin seria el seu vot en uns nous comicis autonòmics. Ara bé, en el que sí que ens podem centrar és a analitzar el perfil de les persones que deixarien de votar CiU, tot comparant-les amb les que els continuarien sent-li fidels.

Primeres fugues de vot

Si s'examinen els tres baròmetres autonòmics que el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat ha publicat des de les eleccions del novembre del 2012, s'observa que ja des del febrer del 2013, tot just dos mesos després que el president Mas fos reinvestit, només el 60% del votants de CiU confirmaven que la tornarien a votar. Un 14% deia que saltaria a la papereta d'ERC, mentre que un 20% més o bé no sabia què faria o bé optaria pel vot en blanc o l'abstenció, unes alternatives que desvelen, en tot cas, certa indecisió. El percentatge de vots que aniria a altres partits era tan sols del 5%.

Els dos subsegüents baròmetres d'opinió no han fet més que corroborar aquesta dinàmica. Al juny CiU tenia confirmat el suport del 57% dels seus exvotants, mentre que en aquest últim baròmetre de novembre del 2013 el percentatge ha disminuït fins al 52%. En canvi, fins a un 21% dels que van votar CiU el 2012 ara donarien suport a ERC, un percentatge idèntic al dels antics votants de CiU que ara es mostren indecisos, diuen que no votarien o ho farien en blanc o nul.

Quins són els motius que expliquen aquest transvasament de vot cap a ERC o cap al grup dels indecisos? Respondre a aquesta qüestió no és fàcil, perquè l'enquesta per si mateixa no interroga sobre les raons d'aquest reposicionament de vot. Ara bé, el que sí que es pot fer és analitzar quin és el perfil d'aquests votants de CiU que pensen deixar de ser-ho i comparar-los amb els que encara mostren fidelitat a la federació nacionalista.

Perfil del votant que se'n va

Les dades indiquen que les persones que canviarien el vot de CiU cap a ERC -un 21% del total de votants de la formació que lideren Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida- estan més a l'esquerra que els convergents fidels (2,6 sobre 7, enfront del 3,7 dels que mantindrien el sentit del vot); són persones més joves (46 anys de mitjana, pels 58 anys dels fidels); tenen una preferència territorial mitjana lleugerament més propera a l'estat propi que els que es quedarien i valoren una mica pitjor la tasca del Govern d'Artur Mas (si bé tots dos els aproven: 5,7 els que canviarien, 6,3 els fidels).

Però hi ha un factor que emergeix com a rellevant: els que "fugirien" de CiU són persones que valoren molt negativament el líder d'Unió (puntuen Duran amb un 3,2 sobre 10, enfront del 5,5 que atorguen els electors fidels a CiU). Pel que fa als indecisos, el seu perfil també se situa lleugerament més a l'esquerra i igualment posen mala nota a Duran. Tanmateix, en aquest cas són persones amb un perfil menys sobiranista (si bé el 48% encara té com a primera preferència l'estat propi i el 55% votaria a favor en un referèndum d'independència). Pel que fa a l'edat, no s'observen diferències entre els fidels i els indecisos. En canvi, aquests indecisos sí que es diferencien dels que votarien ERC perquè la seva valoració de la tasca del govern de Mas és substancialment més negativa i fins i tot arriben a suspendre'l, amb un 4,6.

Qualsevol hipòtesi sobre què passaria en unes noves eleccions al Parlament és avui poc representativa del que possiblement acabaria passant. És més que improbable que, tal com apunten les enquestes més recents, CiU perdés pràcticament el 50% dels votants que van donar-li suport el 2012. No obstant això, els sondejos sí que assenyalen que hi ha un percentatge important de gent que deixaria de votar CiU i s'inclinaria per ERC, i que aquestes persones són, de mitjana, més d'esquerres i més majoritàriament independentistes.

La clau dels indecisos

Per contra, entre els indecisos, els que no votarien i els que ho farien en blanc o nul són persones també una mica més d'esquerres, però menys receptives a les reivindicacions independentistes. Un últim grup que està a l'espera del que passi i que serà clau de cara als resultats futurs de Convergència i Unió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF