Rajoy accepta reunir-se amb Torra si el president compleix la llei

MadridQuan Mariano Rajoy afirmava ahir que està disposat a reunir-se i parlar amb el president electe de la Generalitat, Quim Torra, ressonava l’eco de fa dos anys. Ja ho va fer amb el seu predecessor, Carles Puigdemont, amb la mateixa predisposició i el mateix condicionant: “Dins la llei”. Però dos anys i un mes enrere, sobre Puigdemont no planava la mateixa espasa de Dàmocles que ara plana sobre Torra. Poques hores abans que el president espanyol entomés l’oferta de diàleg del 131è president de la Generalitat, refermava un acord amb el PSOE per tornar al 155 si el nou Govern construeix estructures polítiques “paral·leles” i per mantenir el control sobre les finances de la Generalitat.

Conscients d’aquest acord, ahir Puigdemont i Torra van comparèixer a la tarda des de Berlín, just una hora abans que Rajoy ho fes des de Sofia (Bulgària), després de reunir-s’hi amb el president del país. El dirigent espanyol va deixar una hora de marge per respondre amb absoluta tranquil·litat a la interpel·lació de Torra i Puigdemont. El president electe va ser clar. “Fixi dia, hora i lloc per reunir-nos”, va demanar després d’emfatitzar, de nou, la provisionalitat i excepcionalitat de la legislatura per l’existència de presos i exiliats. I Puigdemont completava la crida. “La pilota és ara a la teulada del govern espanyol”, va dir, instant les institucions espanyoles a afrontar el conflicte fora dels tribunals i a través de la política ara que des de les institucions catalanes s’ha obert “un període de distensió”.

La mà estesa dels dos polítics catalans va tenir el seu contrapès en l’exigència d’acabar amb la intervenció de les finances i en la reafirmació de voler engegar el procés constituent. Tampoc es van oblidar de reivindicar la llibertat dels presos i de denunciar la destitució “il·legal” del govern de Puigdemont. El que sí que van aclarir és la voluntat que la legislatura de Torra duri quatre anys encara que el president tingui la potestat de convocar noves eleccions a partir de l’octubre si la Moncloa no recull el guant i continua la judicialització.

Rajoy va acceptar l’oferta de diàleg, però amb condicionants i advertiments. “Per descomptat que rebré el president de la Generalitat, [...] mai m’he negat a reunir-me amb cap president autonòmic, per parlar estic disponible”, va respondre a les preguntes dels periodistes, però sense oblidar-se de la premissa amb què ja va sortir Puigdemont de la Moncloa: ha de ser dins la llei. El to de Rajoy va ser baix, com ha sigut des que va pactar amb els nacionalistes bascos el suport als pressupostos generals del 2018, i en comptes de retreure a Torra el viatge fins a Berlín -com ha fet l’oposició a Catalunya- va demanar-li que “faci un esforç”, perquè el diàleg anterior amb Puigdemont “no va ser fàcil”.

Una de les primeres mostres de com pot ser la relació entre els executius és el nomenament de consellers presos i exiliats. Torra va confirmar ahir que té intenció de posar al capdavant de departaments membres de l’anterior executiu. El govern espanyol, que tutela l’administració catalana fins que es formi l’executiu, té dubtes sobre si pot vetar la seva presència al gabinet de Torra, tot i les advertències que han fet en públic en els últims dies.

De moment, Rajoy només va marcar com a línia vermella la creació d’“estructures paral·leles”. És a dir, que la Generalitat consideri com a ens públics el Consell de la República que Puigdemont pilotarà des de Brussel·les i l’Assemblea de Càrrecs Electes. Pel que fa a la resta, el president del govern espanyol va preferir ser prudent.

La contundència la va deixar, ahir, per al PSOE i Ciutadans. Al matí, després d’haver-se reunit a primera hora amb el líder socialista, Pedro Sánchez, van emetre un comunicat conjunt en què actualitzaven el pacte que va permetre aplicar el 155 a l’octubre per mantenir la vigilància sobre Catalunya i tornar-lo a activar davant “qualsevol trencament unilateral per part de l’independentisme”, en paraules de Pedro Sánchez després de la trobada.

El líder socialista va ser més dur fins i tot que el coordinador general del Partit Popular, Fernando Martínez-Maillo, que va comparèixer tot seguit. Mentre que Mariano Rajoy va insistir que la seva voluntat era no haver de tornar a aplicar aquest article de la Constitució, sinó deixar l’etapa viscuda com una de les “millorables de la història del país”, Sánchez va mostrar-se ferm per garantir que el seu partit protegirà “l’ordre constitucional, la sobirania nacional i la legalitat”. Si Quim Torra es planteja recuperar la via unilateral, afegia, “ja sabem on acaba aquest camí”. Això sí, en la seva particular oferta de diàleg l’instava a comparèixer davant la comissió territorial del Congrés.

Sánchez, que va enviar un dard a Podem pel seu suport al dret a decidir, també va superar en contundència Rajoy en el seu atac contra Ciutadans. Les dues formacions històriques van fer front comú ahir contra el partit d’Albert Rivera, presumint de sentit d’estat. El PSOE va treure’n pit retraient a Ciutadans que “no tenen interioritzat que són un partit d’estat” i acusant Rivera d’haver-se “aznaritzat”, buscant vots a costa del conflicte amb Catalunya. Pocs minuts abans el líder del partit taronja havia criticat l’acord per tou i reclamava adoptar “solucions” en comptes de sortir corrents de Catalunya.

Martínez-Maillo també va criticar l’actitud electoralista de Cs -definida per Rajoy com d’“ aprovechategui ” al Congrés- i va recordar que si el 155 s’acaba quan hi ha eleccions i nou Govern és perquè Ciutadans, el més interessat que hi hagués comicis, així ho va afirmar. El president espanyol també va respondre a Rivera de la manera que fa més mal, demanant-li que no trenqui la unitat del bloc constitucionalista i desitjant que la reunió que mantindran demà sigui “tan fructífera com la mantinguda amb el PSOE”.

El partit taronja exigeix que el 155 es mantingui. En canvi, Rajoy -que creu que Rivera parla amb massa frivolitat de la intervenció autonòmica- i Sánchez són partidaris de deixar-lo a la recambra. En cas de reactivar el 155, en modificarien l’abast i evitarien les eleccions immediates. De moment, els dos partits volen tenir-lo sempre a punt per si la Generalitat torna a la unilateralitat.