Rajoy ha gastat en Defensa 8.737 milions més del previst
La despesa final del ministeri és un 36,8% superior al pressupost aquesta legislatura
BarcelonaEl pressupost de Defensa és, any rere any, una xifra més orientativa que real. Tot i que els governs tenen capacitat per ampliar les partides fent ús del fons de contingències, de transferències internes o de nous ingressos, cap ministeri es pren aquesta possibilitat amb tanta lleugeresa com el que lidera Pedro Morenés. D’aquesta manera, malgrat que els comptes aprovats per al 2015 li permetien una despesa de 5.757,8 milions d’euros, la previsió és que aquesta xifra sigui 2.106,5 milions superior, segons recull el projecte de pressupostos del 2016. Una xifra, de fet, que no seria estrany que fos superior, atès que les previsions de liquidació els últims anys sempre han tirat a la baixa en Defensa i que al juny ja s’havia excedit en 1.627,5 milions respecte al pressupost inicial, segons les últimes dades de la Intervenció General de l’Estat.
Així mateix, Morenés ja va excedir-se en quasi 2.000 milions el 2013 i el 2014, mentre que el primer any en el càrrec la despesa extra va créixer en fins a 2.749,9 milions. En conjunt, Rajoy ha aprovat durant els quatre anys de la legislatura gastar-se un total de 23.767 milions en el ministeri de Defensa, però la despesa final ha sigut 8.737,4 milions superior (un 36,8% més del previst), fins a assolir els 32.504,4 milions.
Una desviació que el PP accentua
Cap altre ministeri s’excedeix tant a l’hora de modificar els comptes aprovats al Congrés. Excepte el d’Hisenda -que també varia molt els pressupostos durant l’any, en aquest cas a causa de les transferències als governs autonòmics i locals, entre altres qüestions-, ni un sol departament es desvia tant. Així, les previsions del 2015 apunten que el tercer que ho farà més serà el de Foment, tot i que tan sols per un valor de 516,9 milions d’euros, quatre vegades menys que la desviació del de Defensa. De fet, les enormes diferències entre pressupost aprovat i liquidat en aquest ministeri ja vénen de lluny, tot i que en l’etapa de Rajoy s’han accentuat. Així, entre el 2008 i el 2011 es va gastar de mitjana una mica més de 1.000 milions anuals per sobre de la previsió inicial, una quantitat que s’ha doblat amb el PP.
Ara bé, a què es deu aquesta desviació? Bàsicament a la reiterada falta de previsió pressupostària per a les missions a l’exterior i per als programes especials d’armament. D’una banda, l’Estat aprova cada any una partida inicial de 14,36 milions des del 2009 per al desplegament de les forces armades a l’exterior, però la despesa final quasi mai baixa dels 700 milions anuals, cosa que exigeix reiterades ampliacions de crèdit. Al juny, de fet, ja s’havien destinat a aquest fi 649,6 milions. D’altra banda, l’executiu estatal preveu igualment cada any una despesa de 6,8 milions d’euros per als programes especials d’armament, però el cost total s’incrementa sempre per sobre dels 800 milions, motiu pel qual s’ha d’aprovar cada estiu un crèdit extraordinari per fer-hi front. De fet, aquesta segona partida que reiteradament es multiplica és al Tribunal Constitucional. El PSOE i UPyD han denunciat aquesta pràctica.
I el cert és que Morenés no pot al·legar que desconeixia l’origen d’aquests programes, ja que van néixer el 1997, amb José María Aznar de president espanyol i amb ell de secretari d’estat de Defensa. L’objectiu de la iniciativa era modernitzar la indústria armamentística de l’Estat encarregant costoses armes i vehicles de combat a empreses a les quals, a la vegada, es concedien préstecs a 20 anys a interès zero perquè poguessin desenvolupar aquests equipaments. El cost inicial dels projectes pujava fins a uns 20.000 milions d’euros, però la bombolla s’ha anat inflant a causa dels retards i els sobrecostos fins a uns 35.000 milions, segons càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, dels quals fins ara només se n’haurien pagat uns 5.000 milions.
Tanmateix, les xifres exactes del programa són força opaques. Pere Ortega, director del Centre Delàs, explica que “ningú sap exactament quant es deu”. Això s’explica perquè l’impacte dels sobrecostos no s’acabarà de saber fins que s’entreguin les comandes i la factura, perquè el govern espanyol espera vendre alguns dels vehicles encarregats -tot i que encara no té comprador- i perquè, tot i que aviat s’han de començar a retornar els crèdits concedits a les empreses, no queda gens clar com es farà. A causa de la situació ruïnosa d’alguna de les companyies, Ortega tem que es puguin arribar a condonar els crèdits. Així mateix, Morenés ha encarregat nous projectes especials d’armament que tot just comencen a repercutir en els pressupostos i que faran créixer la bombolla uns 10.000 milions d’euros més. I això que el govern estatal ja va reconèixer el 2010 que va ser un error fer comandes d’un armament que probablement no s’arribarà a fer servir mai.
Un cost militar molt superior
Malgrat tot, aquestes quantitats no recullen tota la despesa militar de l’Estat, que es fragmenta en diversos ministeris i entitats públiques. Així, tot i que el pressupost de Defensa és el 2015 de 5.767,8 milions, la despesa militar prevista -segons el criteri de càlcul de l’OTAN- puja fins a quasi 14.000 milions.
