Rajoy espera Guindos per repartir carteres

El ministre d’Economia vol més poder. I això què implica? Doncs la unió dels ministeris d’Economia i Hisenda, o almenys la presidència de la comissió delegada de temes econòmics

Les famílies generalment mal avingudes al PP entren en dies decisius, en els quals Mariano Rajoy encaixarà les peces del seu nou govern. Una és Luis de Guindos, el ministre d’Economia, que arriba avui de la cimera iberoamericana de Cartagena de Indias, que vol més poder i que té l’oportunitat d’explicar-ho a Rajoy cara a cara a la Moncloa.

Potser al voltant de la peça de Guindos hi pivota el puzle que es formarà en els pròxims dies. Per què? Perquè el ministre d’Economia vol més poder. I això què implica? Doncs la unió dels ministeris d’Economia i Hisenda, o almenys la presidència de la comissió delegada de temes econòmics.

Durant el 2015 Guindos ha sigut ambaixador de Rajoy per distreure-intoxicar el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i el comissari de temes econòmics i monetaris, Pierre Moscovici, respecte als dos instruments utilitzats per Rajoy per guanyar el 20-D: la baixada d’impostos per als seus votants de classe mitjana-alta i l’increment de la despesa pública.

Hi ha un problema: que, per continuar sent aquest enviat especial, Guindos vol tenir influència i responsabilitat en els pressupostos per dir, per exemple, que les projeccions de recaptació de Cristóbal Montoro són una quimera. Perquè el 2017 l’ajust pressupostari haurà de ser de 5.500 milions d’euros i caldrà assegurar el 3% del dèficit el 2018. Seran dos anys en què Guindos voldrà dedicar-se a fons a Brussel·les.

Si ell pensa que aquesta influència s’aconsegueix sent nomenat vicepresident, això no tindria recorregut, segons fonts del govern, perquè Rajoy no nomenarà un segon vicepresident. Però s’equivoquen, diuen des d’Economia, els que creuen que Guindos realment vol la vicepresidència.

Miguel Boyer i Carlos Solchaga van ser ministres d’Economia i Hisenda, i més tard ho va ser Pedro Solbes sota la vicepresidència de temes econòmics de Narcís Serra. Guindos en tindria prou sent ministre dels dos departaments unificats. Però sap que no serà fàcil que Rajoy ho assumeixi i busca una transacció. I aquest pacte té nom: la presidència de la comissió delegada de temes econòmics. Des de la formació del seu primer govern a finals del 2011, Rajoy es va quedar amb aquesta presidència per regnar simbòlicament sobre Economia i Hisenda. Ara Guindos vol aquest lloc.

El futur de Sáenz de Santamaría

Fora d’aquest eix l’altra peça és Soraya Sáenz de Santamaría. José Manuel García-Margallo vol que Rajoy retiri del càrrec de futura vicepresidenta una o dues competències que no li agraden d’ella. Una, ¿per què no se li retira la condició de portaveu i es nomena en lloc seu Esteban González Pons, a qui van fer caure de manera fulminant el desembre del 2011 de les travesses del govern? I, de passada, ¿per què no es desplaça de les seves mans el control que té sobre el CNI?

I de desplaçaments n’hi ha. O n’hi haurà. Jorge Fernández Díaz, pendent que el Tribunal Suprem el salvi de la querella criminal de Xavier Trias i CDC, ja no serà ministre de l’Interior. La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, que serà substituïda per Fernando Martínez-Maíllo -actual vicesecretari-, serà probablement ministra de Foment. Les seves aspiracions -per Justícia o Interior- no sembla que hagin prosperat. I a Justícia continuarà Rafael Catalá, malgrat les conspiracions de Cospedal amb Carlos Lesmes i els seus homes al Consell General del Poder Judicial.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF