CANVI A LA MONCLOA
Misc 01/06/2018

Rajoy anticipa els arguments del PP a l’oposició

L’encara president ataca el PSOE pel suport rebut dels independentistes i la falta de programa

i
Maiol Roger
3 min
Rajoy ahir al matí al seu escó al Congrés. A  la tarda no s’hi  va presentar.

MadridMariano Rajoy va passar ahir a les tres de la tarda de ser president del govern espanyol a ser una incògnita. Tan bon punt el PNB va comunicar-li a ell i a la resta de grups que donaria suport a la moció de censura de Pedro Sánchez, Rajoy es va fer fonedís i no va aparèixer per la cambra. Ningú sap quin serà el seu pròxim pas, si abandonarà la primera línia política o si intentarà abanderar l’oposició per recuperar la Moncloa en unes eleccions a les quals, abans del gir de guió de la Gürtel, volia presentar-se. Ahir, mentre va ser al Congrés, apuntava més cap a la segona possibilitat, en unes intervencions contra el PSOE en què va fer gala de la seva habilitat parlamentària i va esgrimir els arguments que defensaria el PP des de l’oposició: que el govern del PSOE no té programa, que Sánchez és un líder inestable amb l’única ambició de tenir el poder i que si ho aconsegueix és gràcies als independentistes.

L’encara president va començar la jornada encarant-se amb José Luis Ábalos, que es va encarregar de defensar el perquè de la moció: la sentència del cas Gürtel. Rajoy va recórrer a la sornegueria, i després de negar que el partit s’hagués lucrat, va engegar el ventilador per recordar els casos que afectaven el PSOE: “¿Quan arribi la sentència dels ERO es posaran una moció de censura a vostès mateixos?, ¿vostès són Teresa de Calcuta?”, es va preguntar, en una intervenció plena de menyspreu a Ábalos, a Sánchez per no defensar inicialment la seva candidatura i al mateix text de la moció: “No sembla precisament redactada per un professor de literatura”.

Va ser en les rèpliques a Sánchez quan van emergir les crítiques que farà el PP a partir d’ara. El líder socialista i Rajoy van protagonitzar un llarg debat en què el primer li repetia que havia de dimitir i el segon reiterava que només volia tenir un govern que les urnes li negaven.

Rajoy es va centrar a denunciar que Sánchez tenia el suport dels independentistes per arribar a la Moncloa. “¿Amb qui haurà de tractar la situació a Catalunya? ¿Amb vostès i els socis, o seran els socis qui la tractaran amb vostès? ¿Percep l’aroma de l’absurd?”, va dir. El temor que hi ha a les files populars, que verbalitzaran un cop es confirmi el seu pas a l’oposició, és que el PSOE no compleixi els acords en relació amb Catalunya, com ara mantenir la intervenció econòmica tot i la retirada del 155.

Per a Rajoy, la moció de censura no només ha de caure perquè no s’ha de comptar amb els independentistes. També perquè Sánchez és algú que ha fracassat a les urnes (li va recordar fins a dues vegades que havia obtingut els pitjors resultats de la història del PSOE) i que només tenia l’anhel del poder. “L’única cosa que importa és que Sánchez arribi al poder. La resta és irrellevant”. Tan encegat estava el socialista per arribar a la Moncloa, va ironitzar Rajoy, que fins i tot estava disposat a fer-ho amb els pressupostos del PP.

Sánchez assumirà la política econòmica de Rajoy, però no s’estalviarà les crítiques tampoc en aquest flanc. El líder del PP va treure pit de la recuperació després d’una herència “ruïnosa” dels socialistes, i va augurar que el PSOE seria un desastre per a l’economia: “Va ser parlar Sánchez del seu eventual govern i es van encendre totes les alarmes. Sense prendre ni una mesura! Què passarà si n’adopten?”

La previsible victòria socialista a la moció permetrà a Rajoy tenir resposta a aquestes paraules. ¿Liderarà després l’oposició? Fonts del PP no s’atrevien a donar res per fet, i tampoc Rajoy va donar-ne pistes, amb una última intervenció enigmàtica: “Seguiré sent espanyol”.

stats