PROCÉS SOBIRANISTA

Rajoy amenaça Torrent per l’acció contra Llarena

El Parlament tira endavant la querella per prevaricació després del veto a Sànchez malgrat l’avís dels lletrats

Fa setmanes que Roger Torrent està a la diana de la Moncloa. La satisfacció inicial pel seu discurs de presa de possessió del càrrec ha passat a la història i el govern espanyol es mira amb lupa qualsevol moviment del president del Parlament.

La decisió d’ahir de la mesa d’interposar una querella per prevaricació contra el jutge del Suprem Pablo Llarena malgrat el rebuig de l’oposició i l’avís dels lletrats va portar el president del govern espanyol a reaccionar i alertar Torrent. Per a Mariano Rajoy, en sintonia amb el discurs del PP i Ciutadans, la querella pot constituir un delicte de malversació per utilitzar fons públics per a finalitats partidistes.

Després del veto judicial de fins a tres candidats de Junts per Catalunya -Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull-, el Parlament s’enfronta a un altre xoc amb l’Estat aquesta legislatura que podria portar per primer cop Torrent davant la justícia, com la seva predecessora, Carme Forcadell. La Moncloa encara no ha començat a estudiar si presenta un recurs, però confia que la fiscalia -en sintonia amb l’estratègia del ministre de Justícia, Rafael Catalá- respongui amb una querella per malversació. Així ho assenyalaven fonts del govern espanyol a l’espera que el Parlament interposi la querella contra Llarena, previsiblement la setmana que ve, després que la redactin els serveis jurídics de la cambra.

La recomanació dels lletrats

Segons fonts parlamentàries, els lletrats van recomanar que sigui Sànchez o els diputats que se sentin afectats els que presentin la querella, però finalment la majoria de la mesa va optar per acordar que sigui el Parlament mateix. També van plantejar que es formuli una queixa davant el Consell General del Poder Judicial i van recordar que recórrer al dret penal ha de ser l’últim recurs perquè la cambra és una institució “plural”, informa Núria Orriols. A això es va aferrar Rajoy per recomanar a Torrent que fes un pas enrere. “Si la querella la paga el Parlament podria estar tipificada com un delicte de malversació de fons”, va assenyalar en roda de premsa a la Moncloa amb el seu homòleg danès, de visita a l’Estat.

En la mateixa línia van manifestar-se altres ministres. El més taxatiu va ser Catalá, present ahir a Barcelona, que va acusar l’independentisme de voler “amenaçar” i “coaccionar” el jutge Llarena. Considera que presentar una querella està “fora de l’àmbit raonable” d’una “institució plural com el Parlament”, on, va assegurar, “les minories estan fent apropiacions”. Tant Catalá com el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, van recordar a JxCat i ERC que han estat advertits pels lletrats i que no podran dir que tinguin un “disgust” si acaben investigats.

Per a la Moncloa, el que hauria de fer Torrent és a escollir un candidat “viable” per a la investidura. L’espera del Parlament per evidenciar el veto als candidats independentistes, afegida al revés d’Alemanya, està obligant el govern espanyol a redoblar els esforços en el terreny internacional per combatre el que consideren una campanya de “desprestigi” a les institucions espanyoles. Un dels diaris més influents d’Alemanya, el Süddeutsche Zeitung, ahir publicava una entrevista a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va estar de visita dimecres a Madrid; i divendres que ve la cap de comunicació de la Moncloa presenta en un esmorzar informatiu el portaveu en cap de la Comissió Europea.

Rajoy va insistir, al costat del president danès, que una colla de “sectaris” estan “faltant a la veritat” a l’hora d’informar i que no cal perdre “ni un minut” defensant que a Espanya “estan garantides les llibertats i els drets humans”. Però alhora va defensar la “necessitat de mantenir la confiança” entre els socis europeus després d’una setmana en què el PP ha intensificat l’euroescepticisme. I és que el govern espanyol ja no amaga que està movent cel i terra perquè Alemanya canviï de criteri pel que fa l’euroordre sobre Carles Puigdemont.

Catalá explica la reunió a l’Haia

Rafael Catalá no va tenir cap mirament ahir per informar que havia parlat amb el fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez-Melgar, per saber com va anar la seva reunió amb el fiscal alemany a l’Haia. En una entrevista a Onda Cero, el ministre va assegurar que havia estat “una bona reunió de treball”, que havia “anat bé”. I va afegir: “El més raonable és que el Suprem, després de mesos d’investigació, aporti més informació al tribunal alemany perquè resolgui el més oportú i convenient amb totes les dades sobre la taula”.

Fidel Cadena Serrano, un dels quatre fiscals que porten amb Llarena la instrucció de la causa per rebel·lió i malversació, va ser enviat a l’Haia pel fiscal general de l’Estat per parlar directament amb el fiscal que porta l’euroordre a Schleswig-Holstein. La fiscalia espanyola ha proposat aportar a través de l’alemanya informació que considera rellevant sobre l’1-O que en els 19 folis inicials de la versió en alemany de l’euroordre era presentada per sobre i de manera confusa.

Però la reunió, celebrada a la seu de l’Eurojust, l’òrgan europeu de cooperació judicial, no serà l’última, segons fonts consultades per l’ARA. La fiscalia del Suprem -sempre en sintonia amb els desitjos de Catalá- ha estat treballant en un projecte d’ampliació de l’euroordre en què consideraria incloure el delicte de conspiració i el de sedició, que intenta encaixar en el delicte d’acció anticonstitucional del codi penal alemany.

Ara bé, encara no està clara aquesta acció, a l’espera de si la fiscalia de Schleswig-Holstein decideix replantejar el delicte de rebel·lió, desestimat d’entrada. El ministeri públic alemany ja ha alertat que serà molt difícil aconseguir que el tribunal del land es replantegi la seva decisió. És el que sosté la defensa alemanya de Puigdemont després que l’Audiència Territorial ha analitzat els fets amb profunditat. Basant-se en això, considera que en el codi penal alemany l’únic delicte que podria ser similar és el d’alta traïció, que ja es va descartar. “La batalla ja se centra en la malversació. Aquí concentrarem les nostres proves. I també en la persecució política”, expliquen fonts de la defensa a aquest diari.

Amb tot, Mariano Rajoy creu que encara és possible reconduir l’euroordre. Ahir va assegurar que encara hi ha opcions per extradir Puigdemont per rebel·lió. “Temps al temps; ja veurem què passa en el futur”, va etzibar.