Publicitat
Publicitat

LA POSICIÓ DE L’ESTAT

Rajoy promet ara “finesa” i es desentén del procés contra Mas

El Congrés torna a debatre avui la reforma que donarà poder al TC per inhabilitar

Després d’una campanya plena de relliscades al seu bàndol, Mariano Rajoy va intentar ahir reconduir la situació al Congrés. A la sessió de control va prometre “finesa i diàleg” per resoldre la situació a Catalunya (no en va amagar la gravetat, tot i que considera derrotat el sobiranisme) i, als passadissos de la cambra alta, va intentar rebaixar la tensió per la imputació d’Artur Mas pel 9-N garantint que la separació de poders s’estava respectant a Espanya.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, havia admès dimarts que si no es va imputar Mas abans va ser per no interferir en la campanya del 27-S i no inflar l’independentisme, i va evidenciar, doncs, que el govern coneixia (o controlava) els temps del Tribunal Superior de Justícia. Rajoy va intentar girar full assegurant que a Espanya es respecta la separació de poders. Per a ell és “fals” que es donessin ordres als jutges i “injust” que se’ls acusi de no respectar-ne la independència. Segons Rajoy, el seu govern no té “res a veure” amb un procés que s’ha de respectar.

La Fiscalia de Catalunya, un òrgan jeràrquic que depèn del govern de l’Estat i que ja va ser purgada quan la seva cúpula es va negar inicialment a presentar la querella, va emetre ahir una nota en què exigia “respecte” a la seva feina, reiterava la seva “independència” i lamentava les crítiques d’alguns partits i mitjans. Però la data triada per fer pública la imputació, quaranta-vuit hores després de les eleccions, no ajudava al seu relat. El comunicat sosté que fer declarar a Mas en campanya (“en ple procés de la voluntat popular”) hauria sigut “poc sensat”.

Mentre Rajoy i la Fiscalia intentaven defensar la independència del poder judicial, Mas es referia a la seva situació processal des dels micròfons d’ El matí de Catalunya Ràdio. “Legalment no vaig desobeir. Políticament hi va haver una rebel·lió democràtica contra l’Estat”, va considerar el president en funcions sobre el 9-N. La defensa de Mas es basa en el fet que després de prohibir la consulta el Tribunal Constitucional no va respondre a un requeriment de la Generalitat que preguntava què havia de suspendre concretament, de manera que les institucions catalanes es van sentir legitimades per tirar endavant, tot i que sense cens ni meses. “[La querella] va ser la reacció d’un estat orgullós, ferit en el seu orgull, rabiós, maldestre, incapaç de dialogar i que farà tot el possible per veure si se’m pot carregar a mi també”, va apuntar Mas. De fet, dies abans del 9-N Rajoy estava convençut que el Govern no faria res.

Mas, ni heroi ni màrtir

Mas va indicar que no té “vocació d’heroi ni de màrtir” i va assenyalar que el mandat del 27-S supera les querelles. “Si no ens interessa aquest ordenament jurídic, hem de canviar de marc”, va assenyalar Mas. El líder de CDC, a qui la imputació agafa en ple debat sobre la investidura, no va entrar en l’escenari d’una inhabilitació ni en les conseqüències polítiques que tindria.

Al control al Congrés, Rajoy havia ofert diàleg però en el marc estricte de la llei. Va desatendre les súpliques d’Unió per una tercera via -“Les eleccions han estat molt polaritzades i així ens ha anat”, lamentava Josep Sánchez Llibre davant Rajoy en substitució d’un Josep A. Duran i Lleida, que aquesta setmana s’ha fet fonedís- i va rebutjar les ofertes de reforma federal d’un Pedro Sánchez “equidistant”. L’argument és que no se sap ben bé què es busca. Avui al matí, però, tornarà la mà dura i el debat crispat perquè es discutirà la reforma de la llei del TC, que podrà inhabilitar qui no acati les seves sentències.

El PSOE insistia ahir que la imputació de Mas no resol res i fins i tot ho empitjora però evitava cap mostra de solidaritat, que sí que havia rebut dels socis d’ERC, i també d’ICV, Unió i la CUP. Sense retractar-se de les seves polèmiques comparacions històriques, l’expresident Felipe González hi posava realisme: “Estem igual que abans però és més complicat gestionar-ho”.

Unió defensa TVE i critica TV3 al Congrés

Si Unió va fracassar el 27-S no va ser pas per TVE, si s’ha de jutjar per les paraules de la seva portaveu i diputada a Madrid, Montserrat Surroca. Dimarts va interpel·lar al Congrés el president de l’ens, José Antonio Sánchez, per agrair-li el seguiment “equilibrat, adequat i ajustat” a Ramon Espadaler, que es va “complementar” amb l’atenció a Josep A. Duran i Lleida. Una actitud que, sense venir a tomb, va contraposar a la de TV3. Per a ella, TVE “contrasta amb la feina que ha fet en alguns moments TV3, que, lluny de la neutralitat, ha donat suport a un plantejament”, en referència a l’independentisme. Les paraules de Surroca les va aprofitar Sánchez, qüestionat per no amagar simpaties cap al PP, per criticar l’ens públic català.

RE