Publicitat
Publicitat

PUGNA ELECTORAL

Les fuites de vot escapcen el marge polític de Rajoy

Només quatre de cada deu votants del PP el 2011 tornarien ara a donar-li suport

Mariano Rajoy acostuma a dir, en referència a Catalunya, que “ni vol ni pot” autoritzar la celebració de la consulta del 9-N. Parla de les limitacions jurídiques, que en realitat provenen d’una interpretació molt restrictiva del marc constitucional espanyol. Però, de fet, sí que té raó en un sentit: els seus límits polítics. Malgrat governar amb majoria absoluta, el PP es troba en una situació de gran feblesa política i al seu voltant hi planen diverses amenaces que en constrenyen considerablement el marge de maniobra.

Per entendre la feblesa del PP actual només cal mirar les enquestes. Si ens fixem en l’últim baròmetre del CIS, observem una dada que es va repetint des de fa mesos: només quatre de cada deu votants del PP en les eleccions generals del 2011 diuen avui, dos anys i mig després, que el tornarien a votar. Són xifres demolidores, que presagien grans desfetes electorals: una fidelitat per sota del 50% és un indicador d’una situació molt greu per a qualsevol partit. A més, el PP ha de fer front a nous competidors en la dreta i l’espanyolisme. El seu monopoli d’aquest espai està amenaçat per l’ascens d’UPyD, que després de mossegar una part de l’electorat del PSOE madrileny ara atreu cada cop més votants de centredreta, també en altres parts de l’Estat.

A banda del partit de Rosa Díez, el PP s’enfronta a l’amenaça del primer intent seriós de construir un partit clarament ubicat a la seva dreta: Vox. I, per si no n’hi hagués prou, topa també amb el fort creixement de Ciutadans, que se li menja bona part de l’electorat a Catalunya i que ara amb Albert Rivera intenta estendre’s a la resta de l’Estat.

L’únic respir: la feblesa del PSOE

No és, doncs, un panorama gens afalagador per al PP. Especialment si hi sumem les tensions internes, els casos de corrupció i un context econòmic que, malgrat les operacions de propaganda, es resisteix a donar signes significatius de millora en l’indicador que té més transcendència electoral: l’atur. Comptat i debatut, l’únic que Rajoy té a favor és la feblesa dels socialistes, incapaços de capitalitzar l’ensorrament del PP.

Més enllà de les grans xifres, val la pena fixar-se en la naturalesa de les pèrdues electorals que patiria el PP segons les enquestes. La meitat dels seus votants del 2011 avui estan desmobilitzats: diuen que s’abstindrien, que votarien en blanc o estan indecisos. Hi ha, a més, un 12% de fugats: són els que ja han decidit directament optar per un altre partit, que fonamentalment és UPyD.

En principi és millor per a un partit tenir l’electorat desmobilitzat que no pas transferit als competidors: és més fàcil de recuperar un votant indecís que un que ja s’ha decantat per una altra formació. Però les dades apunten que el PP pot trobar-se amb grans dificultats per repescar també aquests votants desmobilitzats: la valoració que aquest sector fa de Rajoy i el seu govern és molt semblant a la que fan els fugats i està molt per sota de la dels fidels. Transferits i desmobilitzats suspenen Rajoy amb un 2,5 i un 2,9 de mitjana, respectivament, mentre que només els fidels aproven el president espanyol, amb un 5,8. Pel que fa a la confiança que hi dipositen, el 45% dels desmobilitzats no en tenen gens i el 41% en tenen poca, mentre que entre els transferits n’hi ha un 60% que no en tenen gens i un 28% poca.

I no és només una qüestió personalitzada en el cap de files del PP, que es podria resoldre amb un canvi de lideratge. Si ens fixem en la valoració de la tasca del govern espanyol, entre els votants desmobilitzats i els fugats només un 5% la consideren bona, mentre que al voltant del 60% la qualifiquen de dolenta o molt dolenta. Pel que fa a les valoracions dels ministres, totes se situen entre el 2 i el 3 de mitjana, tret de Miguel Arias Cañete, que arriba al 4.

Els fidels, els més conservadors

Que els votants que no expressen intenció de repetir el seu suport al govern en valorin negativament la tasca no és sorprenent. De fet, és precisament per aquesta valoració negativa que han retirat el seu suport a un govern que va arribar al poder prometent baixades d’impostos i recuperació econòmica gairebé immediata. El més revelador és el perfil ideològic d’aquests votants.

En aquest àmbit hi ha diferències importants: els votants que es mantenen fidels al PP són els més conservadors, mentre que entre els fugats hi predominen els que es defineixen com a liberals i els que adopten altres etiquetes, com ara progressistes i socialdemòcrates. Entre els desmobilitzats, com és lògic, els més nombrosos són els que es consideren apolítics o que no saben com definir-se.

El PP està perdent fonamentalment els votants centristes i no alineats i s’està quedant amb els sectors més conservadors. És per això que el sorgiment de Vox pot ser especialment nociu per als seus interessos, perquè el partit d’Aleix Vidal-Quadras busca seduir l’electorat situat més a la dreta, fins ara fidel al PP. Si els populars comencen a perdre votants també per aquest flanc la sagnia ja seria cap a totes bandes. Rajoy, per tant, no té gairebé marge per arriscar amb gestos d’obertura cap a Catalunya. Tot un sector de la dreta mediàtica i política està esperant qualsevol moviment en aquesta direcció per fer una mossegada a l’electorat del PP que podria resultar-li letal.

Aznar garanteix que no va rebre sobresous

L’expresident del govern espanyol José María Aznar nega, un cop més, haver rebut cap retribució al capdavant de l’executiu espanyol que no fos la que li corresponia pel seu càrrec. Així ho va explicar ahir en un comunicat després que el diari El País publiqués que el jutge Enrique Presa Cuesta sosté que Aznar hauria rebut sobresous en negre del PP quan era president. Segons l’expresident, els pagaments als quals fa referència el jutge “corresponen a la liquidació de quantitats adquirides” abans del seu nomenament i insisteix que “totes” van ser declarades a Hisenda. Aznar presentarà ara un recurs d’apel·lació, tot i que el magistrat ja va desestimar la seva denúncia a El País quan aquest diari va destapar la comptabilitat B del PP.

21D
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF