GOVERN

REB, oposicions i places a mida: Catalina Cladera al punt de mira

Armengol no pot vendre una reforma del sistema de finançament que Sánchez ja ha descartat

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, és al punt de mira. La seva actuació les darreres setmanes han convertit un pilar de Francina Armengol en la baula més dèbil de la cadena del Govern. La moció de censura i l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa va fer créixer les esperances sobre el Règim Especial per a les Balears, el famós REB, un pacte entre la comunitat i l’Estat per elaborar tot un seguit de mesures fiscals i econòmiques que compensin els mals de la insularitat i que, de moment, sembla que no entrarà en vigor a principi de l’any 2019, com estava previst.

El Govern que fins fa poc no descartava una tramitació per urgència, ara veu “molt complicat” tancar amb l’Estat i aprovar el Règim Especial per a les Balears (REB) perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener. Per a la portaveu del PP, Marga Prohens, aquest és “el segon robatori” del govern de Pedro Sánchez a l’arxipèlag després que el descompte del 75% no hagi pogut entrar finalment en vigor aquest mes de juliol. A més, tant MÉS com la Plataforma pel Bon Finançament no aixequen el peu de l’accelerador i segueixen demanant l’aprovació d’un REB substancialment beneficiós per a les Illes Balears com més aviat millor. El PP, de la seva banda, també es vol assegurar que la qüestió del REB segueixi d’actualitat ara que ja no governa a Madrid i no el pot perjudicar. Per això, els conservadors han començat a presentar a tots els ajuntaments on tenen presència una moció en què s’insta a aprovar un nou Règim Especial i s’hi lamenta la manca de “capacitat negociadora” i de “voluntat d’arribar a acords” d’Armengol.

Amb el PP disparant crítiques i els socis de govern molestos i expectants per les vacil·lacions de l’executiu de Pedro Sánchez amb el REB, esclatà una segona polèmica: les oposicions. Al final del mes de juny, el Tribunal Qualificador del Cos Auxiliar -que depèn de la consellera d’Administracions Públiques- va anul·lar la prova d’informàtica de la segona fase de les oposicions per accedir a treballar a l’administració com a auxiliar. Hi havia “dubtes raonables en relació amb el principi d’igualtat”, tot i que “han quedat demostrades les capacitats dels aspirants”, va justificar el tribunal. Cladera va demanar disculpes al Parlament per aquesta situació i ni MÉS ni Podem varen pressionar amb l’actuació del tribunal, de la consellera ni del director de l’Escola Balear de l’Administració Pública (EBAP), Jaime Tovar. El PP, en canvi, va demanar la dimissió de Cladera perquè “no ha exercit la seva tasca com a consellera d’Administracions Públiques”, afirmava la portaveu del PP Marga Prohens.

Amb la manca de concreció del REB per part del govern d’Espanya, que desgasta permanent l’Executiu autonòmic, i només uns dies després de la polèmica de les oposicions, a Cladera li esclata una altra crisi. Es va fer públic que una modificació dels criteris per accedir a una plaça d’interventor que el Consell de Govern havia aprovat el passat 8 de juny beneficiava la consellera Cladera i la delegada del govern a les Balears, Rosario Sánchez. “Afecta a la consellera, a la delegada i no a molta gent més, els podem comptar amb els dits d’una mà”, va dir Prohens.

En concret, Cladera va modificar els criteris per accedir a una plaça d’interventor, de tal manera que hipodran aspirar també els auditors de la Sindicatura de Comptes i els secretaris dels municipis de menys de 5.000 habitants. Per a Prohens, aquest canvi és un incompliment del Codi Ètic del Govern i exigeix explicacions. Els socis de govern dels socialistes, MÉS per Mallorca, varen considerar “estèticament lletja” la modificació els criteris, però no han insistit en la crítica.

REB, oposicions i unes places pressumptament fetes a mida “pensant què faran la legislatura que ve si no governen”, en paraules de Prohens. Aquestes són les tres crisis que han posat en entredit la gestió de Catalina Cladera les darreres setmanes i que, a pesar de tot, la consellera les aguanta bé.

A l’espera de saber què passarà amb el REB, el Govern tampoc no pot vendre cap èxit en l’altra qüestió pendent d’una negociació amb l’Estat, la reforma del sistema de finançament. El president Pedro Sánchez va descartar la reforma integral i no ha tornat a parlar de les “millores puntuals” que va anunciar. Descartada la reforma, el PSIB posa tots els ous al paner del REB que, com el descompte del 75%, podria arribar tard, si arriba.

El PP continua pressionant i demana abaixar els impostos

El Partit Popular ha vist el mal moment de la consellera d’Hisenda i aprofita: vol que el Govern de les Illes Balears abaixi impostos. La setmana després que Ciutadans omplís el parc de la Mar amb banderes d’Espanya, el PP apareix agafant una senyera ben diferent: la de la baixada dels impostos, la bona gestió econòmica i la negociació amb Madrid.

Catalina Cladera va explicar aquesta setmana que l’executiu no aprovaria nous impostos aquesta legislatura. La promesa no va ser suficient per al PP, que va decidir doblar l’aposta. La portaveu parlamentària, Marga Prohens, va assegurar que “no es tracta de no apujar impostos; el Govern té l’obligació moral i política d’abaixar-los”. Prohens va recordar una vegada més que “el Govern té 1.350 milions d’euros més” que l’anterior executiu del PP i que, tot i això, ha creat noves figures impositives.

Després de l’estiu, el PP presentarà un projecte de reforma fiscal detallada “al cèntim”. “Demostrarem que es poden abaixar els impostots sense fer retallades”, va dir Prohens. Segons va explicar, la proposta inclourà eliminar l’ecotaxa durant els mesos de temporada baixa i també que s’estudiï la possibilitat d’eliminar-la durant els mesos d’estiu.

Una altra proposta fiscal dels conservadors és eliminar l’impost de successions per als fills i cònjuges i reduir-lo un 90% entre les persones que tinguin altres parentius o que no en tinguin cap. “Les Illes Balears som la comunitat autònoma on es renuncia a més herències, un 15%, i la mitjana estatal és d’un 10,5%”. A més, Prohens ha dit que si el Govern de Francina Armengol no aprova la reforma fiscal del PP, serà una de les primeres mesures que aprovaran si governen després de les eleccions de 2019.

Prohens també va retreure al Govern el retard de l’entrada en vigor del REB. Per a la portaveu del PP, aquest és “el segon robatori” del govern de Pedro Sánchez a les Balears, després que el descompte del 75% entrarà en vigor dilluns i no l’1 de juliol, com s’esperava en un principi.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF