FINANÇAMENT

REB: una fita històrica, però lluny de les aspiracions

Es reconeix el cost de la insularitat, tot i que la dotació pressupostària és insuficient

L’acord al qual han arribat aquesta setmana la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el president de l’executiu estatal, Pedro Sánchez, per tirar endavant un nou Règim Especial de les Balears significaria una fita històrica en el cas que es concreti en un document que reconegui el cost de la insularitat. Es manté que el 2019 el REB ja estarà llest per entrar en vigor.

Mentre que les Illes Canàries disposen d’un règim fiscal propi reconegut en la Constitució del 78 i que va ser àmpliament desenvolupat el 1991, les Illes Balears no han vist reconegut el fet insular i els costos que provoca en la seva economia. El REB aprovat el 1995 no ha estat prou desenvolupat i s’ha mostrat insuficient, tal com consideren tots els grups polítics i la majoria d’agents socials de la comunitat.

El pacte entre Armengol i Sánchez de dimecres dibuixa un escenari optimista, tot i els entrebancs que encara falten fins a arribar al document final, ja que l’escassa sintonia entre la consellera Cladera i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montoro, ha necessitat l’empenta d’un acord entre els seus superiors.

El canvi de disposició del govern central per admetre que les Illes necessiten el reconeixement dels costos de la insularitat, iniciat per Mariano Rajoy i seguit per Pedro Sánchez, tal com reconeix Cladera, ha estat clau per arribar a un acord.

Els tres eixos

Els tres eixos en els quals es basa el nou REB semblen garantits, segons les explicacions de la consellera, encara que uns de manera més clara que altres. Les mesures d’ajuda al transport en part ja estaven concretades amb l’increment del descompte del 75%, que ara es vol fermar per llei, però la baixada del preu del combustible fins al mateix nivell que la resta de l’Estat és una de tantes millores que queden per concretar. Pel que fa a la fiscalitat, s’ha precisat que “la reserva d’inversions per a empreses i autònoms” suposa una rebaixa de l’impost de societats en el cas de les empreses i de l’IRPF en el cas dels autònoms per incentivar la inversió de beneficis a les Illes Balears.

Crítiques i felicitacions

Des del PP arriben les principals crítiques a l’actuació del Govern en relació amb aquest tema. La portaveu del partit, Margalida Prohens, va qualificar ahir de “molt trist” que l’única informació que Armengol pot oferir als grups parlamentaris i a la ciutadania sigui un “ powerpoint ” i un “ball de xifres”. Segons Prohens, s’han anunciat “unes quantitats diferents, malgrat que les mesures fiscals són exactament les mateixes” que es varen pactar al març amb el govern del PP.

En canvi, els representants de Pimem, CAEB, UGT i CCOO que es varen reunir amb la presidenta Armengol per conèixer de primera mà el resultat de la reunió entre els dos presidents varen sortir-ne satisfets. En general, es varen mostrar optimistes per l’acord, tot i que varen reconèixer que les compensacions estan per sota de les desitjades.

Després de la trobada, la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, va insistir que aquest acord “és una fita històrica”, ja que s’estableix per llei un fons que dotarà l’Estat per garantir que l’Arxipèlag rep almenys els mateixos recursos per càpita per a inversions que la mitjana de les comunitats autònomes. Cladera s’ha mostrat confiada que la proposta legislativa estigui tancada en el que resta del mes de novembre, encara que “podria ser alguna setmana més”.

Justo Saura, de Pime Menorca, ha destacat que el pacte suposa “una alegria”, malgrat que ha reconegut que “encara estaré més content quan vegi el document”. En opinió seva, és una passa important perquè la indústria de les Illes pugui competir amb igualtat.

El responsable de CCOO a les Balears, José Luis García, també ha expressat satisfacció per l’acord, ja que es reconeix el fet insular i la manca de recursos de la Comunitat. Alejandro Teixas, d’UGT, considera molt positiu passar de “no tenir res” al que s’ha aconseguit, a pesar que al sindicat li agradaria un millor REB. Per Teixas, el govern de Sánchez ha mostrat una major disposició cap a mesures que afavoreixin les Illes, tot i que ha assenyalat que fa falta més concreció sobre determinats temes.

Per acabar, el vicepresident de CAEB, Rafael Ballester, ha explicat que per a les empreses és molt important que es compensi el fet insular, ja que són menys competitives que les d’altres comunitats per aquest motiu. Per Ballester, aquest REB no compleix totes les aspiracions que es tenien, “però és cert que assolim fites que no teníem”.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF