Què pot aprendre el govern Sánchez de l’experiència balear en coalicions

La coordinació amb els partits, una encertada estratègia comunicativa i el repartiment dels càrrecs són elements clau per a l’èxit de l’executiu

Pedro Sánchez (PSOE) i Pablo Iglesias (Podem) tenen en el Govern de coalició presidit per la socialista Francina Armengol una font d’aprenentatge després de dues legislatures de Pacte. La fórmula de l’èxit potser no és exclusiva de les Balears, però sí que ha donat fruits a les Illes, amb la reedició per primera vegada en la història d’una coalició d’esquerres després de la victòria del PSIB en les eleccions del 26 de maig. Tant polítics com experts assenyalen tres eixos fonamentals per assegurar un mínim de fortalesa a un govern format per partits diferents: la coordinació entre l’Executiu, els partits polítics i els grups parlamentaris; seguir una estratègia encertada i consensuada de comunicació, i un repartiment adequat dels càrrecs són els ingredients de la recepta de la supervivència.

Coordinació i seguiment

Controlar l’execució dels acords  i treballar en el Parlament

“Les Balears poden exportar una bona experiència quant a coordinació entre els integrants del Govern, malgrat la mateixa complexitat insular”, explica Josep Maria Reniu, politòleg i director de l’Observatori de la Universitat de Barcelona dels governs de coalició. De fet, Reniu assenyala que el pacte entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias té “paral·lelismes” amb els Acords de Bellver, com les comissions de seguiment.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern, Iago Negueruela (PSIB), considera que les reunions de les comissions de seguiment són molt útils “perquè tothom tingui informació”. També és molt important “pactar les discrepàncies” i ser capaç de “diluir les diferències més grans”.

Allò que és fonamental per tal de coordinar la tasca de govern és que hi hagi “unes línies mestres a seguir”, apunta la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago (MÉS). “Els objectius establerts pel pacte són els eixos de la feina i no s’hi han de capficar altres coses”, assenyala.

El treball amb els partits i els grups parlamentaris és molt important en un escenari en el qual “el Parlament juga un paper molt fort”, segons apunta el politòleg Adrián Pacín, que també indica que a les Balears hi ha “més solidesa” perquè la coalició té majoria a la Cambra, al contrari que a Madrid. “A les Illes tenen una experiència cabdal en el treball parlamentari”, afirma.

Estratègia de comunicació

Acordar la gestió de les discrepàncies entre els socis de govern

Segons Josep Maria Reniu, fixar “una estratègia de comunicació és clau”, sobretot pel que fa als desacords. Segons el diputat de Podem, Alejandro López, un dels encerts del Govern balear és que ha sabut donar una imatge “d’estabilitat i sense fissures”. “Això és fonamental amb l’oposició. Les discrepàncies no han de ser una eina per a l’adversari polític”, precisa. López explica que, malgrat que a l’Executiu “hi ha una Direcció General de Comunicació” que coordina l’estratègia a seguir per tothom, també és important que “cada conselleria pugui marcar perfil sense tensar gaire, sempre que les discrepàncies estiguin pactades”.

Per part seva, Negueruela valora que el Govern “no generi un renou permanent”. “Som partits diferents i cadascun té els seus espais, però no ha de semblar que no sabem governar junts”. afirma.

Repartiment dels càrrecs

Aconseguir una distribució adequada qualitativament i quantitativament

El repartiment dels càrrecs és un dels cavalls de batalla per assolir qualsevol coalició de govern. “D’una banda vols gestionar el dia a dia de la gent, però també desitges àrees que et permetin brillar”, apunta López.

Aquesta legislatura, cada conselleria ha pogut triar amb llibertat els seus càrrecs de confiança i gairebé no hi ha mescles, llevat de les secretaries autonòmiques de Memòria Democràtica i Bon Govern, de Podem, i d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, de MÉS, que estan en dues conselleries gestionades pel PSIB. “No s’ha mesclat tant com la legislatura passada perquè ara som tres partits i per una qüestió d’operativitat, confiança i eficiència, no perquè hi hagués cap disconformitat política”, explica el diputat de MÉS, Josep Ferrà. Pel que fa a les eleccions dels càrrecs, cada partit va tenir “llibertat per escollir els seus segons el perfil que els interessàs”, apunta López.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF