BarcelonaLes relacions entre narcotraficants i polítics a Espanya estan perfectament registrades a Galícia, com bé descriu Nacho Carretero a Fariña, o també evidencia la fotografia d’Alberto Núñez Feijóo a la barca de Marcial Dorado, o la presència de Mariano Rajoy en un vaixell del clan d’Os Caneos. Però tots ells queden com camells de poca volada al costat del narcotraficant més famós de tots els temps, Pablo Escobar, un dels convidats del PSOE a la nit electoral del 28 d’octubre del 1982, la de la victòria històrica de Felipe González. Rere la presència d’Escobar no s’amaga cap tracte secret que lligui el narcotràfic de cocaïna amb González. Llavors el patró del mal encara vivia sota l’aparença d’empresari de Medellín i col·laborava amb els parlamentaris colombians Alberto Santofimio i Jairo Ortega, just abans de ser escollit ell mateix membre de la cambra. En la festa a l’Hotel Palace, Escobar formava part de la delegació parlamentària colombiana i compartia taula amb ells dos, el torero Luis Miguel Dominguín i l’empresari Enrique Sarasola. L’encàrrec de viatjar a Espanya va agradar a Escobar, que volia estar a altura: “Se’l veia content i, amb la meva mare, va preparar la maleta amb la mateixa roba de sempre, però hi va incloure una cosa diferent: unes sabates que li havien portat de Nova York que tenien un taló ocult i el feien semblar més alt”, explica el fill del narco a Pablo Escobar, mi padre. De l’activitat del narco durant la festa socialista se’n sap poc. Sí que va arribar a parlar amb González, com a mínim, per presentar-li el periodista colombià Gonzalo Guillén, que cobria la nit electoral: “Doctor, li presento un il·lustre periodista”, li va dir el narco a González, segons el mateix periodista. ¿El ja president electe espanyol coneixia les activitats d’Escobar? Guillén opina que no: “Era evident que no sabia qui era Escobar enmig de la gentada que li estrenyia la mà”. La festa es va allargar fins a la matinada i s’hi va consumir xampany. Com a mínim.
