Publicitat
Publicitat

LA LEGISLATURA QUE COMENÇA

Puigdemont no tornarà encara que sigui investit si corre risc de presó

JxCat treballa per investir-lo en primera volta per esquivar l’acció preventiva del TC

La promesa de Carles Puigdemont es dilueix. Tot i haver insistit en campanya electoral que, malgrat el “risc” d’anar a la presó, entraria al Palau de la Generalitat acompanyat dels consellers del seu Govern si guanyava les eleccions i rebia la confiança del Parlament, el president va anunciar ahir que no tornarà a Catalunya si és per ser empresonat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat va defensar la investidura a distància i es va decantar per exercir la presidència des de Brussel·les a través de les “noves tecnologies”. El Govern es pot presidir des de l’estranger però, segons ell, no des de la presó: “Entre ser president o ser presidiari, prefereixo ser president”. Tot i que Puigdemont va defensar que compta amb Oriol Junqueras com a vicepresident, les seves declaracions van disgustar ERC, que té el seu líder a la presó des de fa més de dos mesos.

A mesura que s’apropa el moment de la investidura, doncs, el retorn de Puigdemont s’allunya. Els portaveus de Junts per Catalunya Eduard Pujol i Elsa Artadi -cessada ahir pel govern espanyol del seu càrrec a l’executiu català per incompatibilitat- van traslladar al nou president del Parlament, Roger Torrent, que Puigdemont és l’únic candidat possible a la investidura. Torrent ho confirmarà dilluns, quan anunciï formalment el nom del candidat a ser investit president per la cambra catalana.

Malgrat que Puigdemont es mostrés disposat a governar des de Brussel·les, JxCat assegura que encara no ha descartat cap escenari i que estan estudiant si la “immunitat parlamentària” que té qualsevol diputat -i, per tant, també Puigdemont- podria servir-li per tornar sense risc de ser detingut. “Estem veient com pot afectar aquest dret a l’estratègia política i judicial”, va explicar Artadi. Una escletxa legal, però, que fins i tot dins de JxCat es considera remota.

A l’espera d’aclarir el futur de Puigdemont -que podria viatjar dilluns a Dinamarca a l’espera que el seu advocat acabi d’analitzar-ho, pel risc que el govern espanyol reactivi l’euroordre-, el que pren forma tot i els recels d’ERC és la investidura a distància del president. En les converses amb Torrent no s’ha definit quina fórmula es farà servir, però ahir Pujol insistia que els juristes de JxCat treballen amb els d’Esquerra “amb el ple convenciment que, amb el reglament a la mà, aquesta investidura és possible”. Els republicans també es van reunir amb el president del Parlament per formalitzar que accepten que Puigdemont sigui el candidat.

Jugar-s’ho tot a una volta

De cara al debat d’investidura, els cinc diputats que són a Brussel·les ja han demanat la delegació del vot, després que ahir formalitzessin la petició els d’ERC, Toni Comín i Meritxell Serret. De moment, els que són a la presó -que sí que van votar dimecres en la constitució de la cambra- encara no ho han sol·licitat, pendents que el jutge resolgui si queden en llibertat o obtenen un permís penitenciari. Dimarts la mesa del Parlament decidirà si accepta la delegació del vot dels exiliats. En cas afirmatiu, el govern espanyol ja ha dit que recorrerà la decisió immediatament.

La decisió de la mesa serà determinant per a la investidura. Si accepta que puguin delegar el vot tant els tres presos com els cinc exiliats, els vots de JxCat, ERC i la CUP sumarien majoria absoluta i, per tant, investirien Puigdemont en la primera votació. Aquesta és, ara per ara, l’única opció que té en compte JxCat, conscient que el Tribunal Constitucional actuarà tan aviat com pugui contra la investidura. Si no s’arriba a la majoria absoluta en la primera votació, n’hi hauria una segona al cap de quaranta-vuit hores, un termini que obre la porta a l’acció del TC abans que Puigdemont fos investit. En cas que la mesa no accepti la delegació de vot dels exiliats -que rebutgen el govern espanyol i l’oposició-, JxCat i ERC haurien de fer dimitir, almenys, tres dels diputats de Brussel·les. En tot cas, el que tothom dona per fet és que, tant si Puigdemont obté la majoria absoluta com si no, el TC acabarà suspenent la investidura. S’obriria així un nou període d’incertesa institucional. Fonts d’ERC subratllen que, tot i que Puigdemont és el seu candidat, cal evitar que el 155 segueixi vigent a Catalunya i assumeixen que s’hauran de definir quines són les alternatives amb JxCat. Un hipotètic pla B que, perquè prosperi, també haurà de tenir en compte la CUP.

La majoria, en perill a la meitat de les comissions

Els independentistes podrien perdre la majoria en la meitat de les comissions legislatives, el motor de l’activitat parlamentària, si la mesa manté la composició de la legislatura passada. La majoria de les comissions van comptar amb 21 diputats repartits segons el pes de cada partit a la cambra. Ara el PP i la CUP, que formaran part del grup mixt, s’haurien de repartir la presència a parts iguals. ERC i JxCat tindrien 5 representants cadascun, i només es garantirien la majoria independentista en aquelles comissions amb presència de la CUP. En canvi, els constitucionalistes, que haurien de sumar els comuns, només sumarien quan el PP hi fos present. No obstant això, la mesa del Parlament -amb majoria independentista-és, en última instància, qui decideix com es configuren les comissions, i podria introduir-hi modificacions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/02/2018

Consultar aquesta edició en PDF