Puigdemont ajorna fins dimarts el ple al Parlament per esquivar el TC

BarcelonaCanvi de plans per esquivar el Tribunal Constitucional (TC). Finalment el president de la Generalitat compareixerà al Parlament dimarts a les sis de la tarda per aclarir els passos que seguirà després dels resultats de l’1-O. Carles Puigdemont ajorna així 24 hores el calendari previst inicialment, que l’actuació -un cop més preventiva- del TC ha obligat a canviar. Després que el tribunal suspengués dijous el ple, inicialment previst per dilluns, i davant el risc de comparèixer en un hemicicle mig buit -l’oposició ja havia avisat que no hi aniria-, el president de la Generalitat va canviar ahir d’estratègia per intentar evitar el veto del TC.

A mig matí, Puigdemont va adreçar un escrit a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què sol·licitava comparèixer dimarts davant l’hemicicle a petició pròpia per parlar de l’actual situació política. Fent ús d’una potestat del president -regulada a l’article 169.1 del reglament del Parlament-, i sense cap referència a l’1-O ni a la llei del referèndum, Puigdemont prova de garantir-se poder parlar davant del ple. Només una extralimitació del tribunal -actuant preventivament sobre un ple sense al·lusions a l’1-O- podria impedir-ho. El TC va actuar per un recurs del PSC, i amb el nou ple els socialistes no hi veuen problemes; de fet, ahir Ciutadans, PSC i PP ja van avançar que sí que estan disposats a participar en aquest debat perquè no s’hi fa referència a la llei del referèndum.

Puigdemont, doncs, guanya un dia més de temps abans de resoldre la incògnita sobre quin és el pròxim pas de l’independentisme. Tot i que la llei del referèndum és clara i estableix en el seu article 4.4 que, en cas de victòria del sí, el Parlament declararà la independència en els dos dies posteriors a la proclamació oficial dels resultats -que es van fer públics ahir-, en els últims dies s’ha obert el debat dins de l’independentisme sobre si l’entrada en vigor de la DUI s’hauria de posposar.

Un debat que es va accentuar ahir després que dijous, en un article a l’ARA, el conseller d’Empresa, Santi Vila, apostés per aturar la declaració d’independència per donar “una última oportunitat al diàleg”. Bona part del seu partit va aplaudir aquesta afirmació, que també va aixecar ampolles, però, entre els seus companys de files més partidaris d’aplicar la DUI de seguida. Ahir, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, va prendre també la paraula i, en una entrevista a la SER, va demanar un esforç per donar resposta al mandat “clar i vinculant” de l’1-O sense perdre els catalans que van anar a votar però que creuen que “una DUI no és la via”.

En l’altre extrem, la CUP va insistir ahir que Puigdemont ha de declarar dimarts la independència de Catalunya fent que entri en vigor de forma immediata la llei de transitorietat jurídica. “Ningú ha posat sobre la taula cap escenari de dilació, d’ajornament, d’ambigüitat o de confusió sobre l’entrada en vigor de la independència”, va assegurar ahir el diputat anticapitalista Carles Riera, que va explicar que JxSí i la CUP ja treballen en la redacció de la DUI. Tot i demanar que la declaració entri en vigor immediatament, Riera sí que va reconèixer que Catalunya no tindrà capacitat per executar plenament la llei de transitorietat (control de fronteres, d’aeroports, de ports i d’economia, entre d’altres) fins que passin uns mesos. Tot i que tots els escenaris estan molt oberts i, un cop més, poden variar en funció de quins siguin els moviments de l’Estat, fonts governamentals no tancaven la porta ahir a la possibilitat que la declaració final inclogui un termini per facilitar mentrestant la feina d’un possible mediador internacional.

Tampoc hi ha posició unànime dins de l’independentisme sobre com cal actuar davant del degoteig d’empreses que estan traslladant la seva seu social fora de Catalunya. Mentre l’executiu català observa amb un grau de preocupació els moviments empresarials -Vila va alertar ahir a RAC1 que una “espiral de boicots” seria perjudicial per a l’economia-, la CUP va donar suport a les campanyes ciutadanes que defensen la retirada de dipòsits del Banc Sabadell i CaixaBank, que han traslladat la seva seu social. Una mesura que ahir ja van adoptar ajuntaments com Gironella -governat pel PDECat- o Celrà, liderat per la CUP.

2.286.217 votants l’1-O

A l’espera de resoldre la incògnita sobre què passarà dimarts al Parlament, el Govern va fer arribar ahir a la cambra catalana els resultats definitius de l’1-O. Cinc dies després de tancar els col·legis electorals, l’executiu català va donar per tancat el recompte final de “paperetes verificades i no segrestades”. Les dades definitives del Govern -que va ser l’encarregat de fer-les públiques, tenint en compte que la Sindicatura Electoral es va haver de dissoldre per les multes del TC- indiquen que la participació final es va enfilar fins als 2.286.217 votants (un 43,03% del cens). Entre els que van aconseguir votar, el sí es va imposar amb 2.044.038 de vots (un 90,18%) davant dels 177.547 del no (7,83%) i els 44.913 (1,98%) en blanc. A l’exterior van votar 4.330 persones, de les quals un 98,13% va optar pel sí i un 1,27% pel no.

Pel que fa als resultats separats per demarcacions, a Barcelona van votar 1.637.401 persones -un 41,23% del cens- i el sí es va imposar amb un 88,69% davant del 9,08% del no. A Girona la participació es va enfilar fins al 53,32% del cens, i el sí va guanyar amb el 94,83% dels vots. A Lleida la participació també va superar la meitat del cens (52,83%), i el 93,84% dels que van anar a votar van optar pel sí. La demarcació amb menys participació va ser Tarragona, on un 40,62% del cens va anar a votar, un 92,88% del qual va optar pel sí.

Puigdemont haurà de traslladar dimarts aquesta victòria àmplia del sí al ple del Parlament. Un cop celebrat el referèndum, l’independentisme ja avança per un terreny desconegut que ha de portar a la DUI.