Puigdemont i els exconsellers també denuncien l'Estat en el cas contra Llarena davant la justícia belga

L’equip jurídic dels exiliats preveu que el procés forci la intervenció del tribunal de Luxemburg

Els polítics independentistes exiliats continuen fent passos per arribar a la justícia europea. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, juntament amb els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, han presentat aquesta setmana formalment la demanda civil davant la justícia belga dirigida contra el jutge Pablo Llarena que s'havia anunciat l'estiu passat. El plec presentat finalment, és més gruixut del que el mateix equip jurídic dels exmembres del Govern a l'exili esperaven. L'objecte de la demanda ja no són només les paraules del jutge Llarena en una conferència d'Oviedo, sinó que s'amplia també al Regne d'Espanya. Ara l'Estat té dos mesos per presentar al·legacions, segons han explicat aquest divendres els advocats de l'equip jurídic dels exiliats. 

Com tots els passos que es fa a nivell judicial des de la defensa dels líders del Procés, aquest és un moviment que apunta a Estrasburg. Els exiliats i els seus advocats són conscients que aquesta demanda per la presumpta falta d'imparcialitat de Llarena no aturaran ni tombaran tota la instrucció de la causa oberta al Tribunal Suprem, però són passos que consideren claus per carregar-se d'arguments de cara a la justícia europea. Per això, de fet, aquest procés a Bèlgica podria ser el primer que arribi a una de les instàncies de la justícia comunitària ja que a més d'ampliar l'objecte de la demanda al Regne d'Espanya s'hi inclou una petició perquè la justícia belga pregunti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, sobre la immunitat del jutge Llarena per ser jutjat per un tribunal d'un altre país. Gonzalo Boye, advocat de l'expresident, està convençut que el tribunal belga haurà d'elevar aquesta petició a Luxemburg perquè atany una qüestió de dret europeu. 

Borrell demana a Bèlgica que defensi la immunitat de Llarena als seus tribunals

Els denunciants a cusen el magistrat de falta d’imparcialitat per les declaracions que va fer en una conferència d'Oviedo en què va assegurar que els líders independentistes “no són presos polítics”. Ara, però, s'estén també l'acusació a tot el Regne d'Espanya i, segons ha explicat Boye, pot incloure diferents parts implicades, com les sales d'admissió o apel·lació que han participat en la instrucció del cas. 

Per què es denuncia també Espanya?

Quan els exiliats van anunciar la intenció de presentar la demanda contra Llarena, ell va defensar que Bèlgica no podia jutjar-lo perquè té immunitat i l'Estat  va decidir contractar un advocat per defensar-lo. És en aquest punt quan la defensa de Puigdemont i els exconsellers considera que des del moment en què l'Estat entra a defensar Llarena, el cas transcendeix les seves declaracions en un àmbit de no exercici de la seva professió. Segons la defensa de Puigdemont, és el fet que l'Estat es personi per defensar un dels seus jutges el que li permet posar en qüestió el conjunt del sistema. 

"Nosaltres no teníem prevista aquesta part, és l'Estat espanyol qui amplia l'objecte de la demanda", ha explicat Boye. L'equip jurídic dels polítics exiliats considera que, en realitat, al personar-se en la causa, l'Estat els ha fet "un favor" a l'hora de poder estendre la denúncia. Puigdemont ho ha dit d'una altra manera: "Tenim l'oportunitat gràcies a la intervenció de l’estat espanyol".

El risc per a Llarena d'una admissió de la causa en contra seu

"No hi ha dubte que, per haver fet una intervenció voluntària, el Regne d'Espanya és part del cas en el sentit de l'article 809 del Codi judicial. En conseqüència, és acceptable que els demandants formin contra ell totes les reclamacions incidentals que calgui", diu el text de la denúncia.

Per què estan segurs que acabarà a Luxemburg?

"En tot aquest recorregut sabem que hi haurà la necessària intervenció del TJUE, perquè ja és una qüestió de dret de la UE. És un dels motius del treball a l'exili, continuar defensant els nostres drets fonamentals allà on sigui possible", ha dit Puigdemont. 

Com ha explicat l’equip jurídic dels exiliats, un cop presentada la demanda de manera formal, ara l’estat espanyol té dos mesos per presentar les seves al·legacions i comença un procés d’intercanvi d'informació que acabarà el 2020. Serà després d'això quan se celebrarà una vista i aleshores el tribunal belga, a parer dels advocats dels exiliats, haurà de demanar l’opinió de Luxemburg per determinar si pot o no pot jutjar Llarena.

La defensa de Puigdemont i els exconsellers n'està convençuda perquè en tota la denúncia es fa referència a vulneracions de drets fonamentals en el marc de la legislació europea, sobre la qual s'hauria de consultar el TJUE perquè el tribunal belga pogués decidir tenint en compte la seva petició de qüestió prejudicial.

Segons el text, en un judici pronunciat el 22 de gener del 1976 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va dictaminar que "en cas que una persona sofrís danys com a conseqüència d'una intervenció d'un estat membre incompatible amb el dret comunitari, li correspon a l'estat assumir la responsabilitat de la persona lesionada, les conseqüències en el marc de les disposicions de la legislació nacional relativa a la responsabilitat de l’estat "

Puigdemont i els exconsellers exiliats denuncien Llarena a la justícia belga i demanen la seva recusació a Espanya

El mes de juny de l'any passat, Puigdemont i els exconsellers a l'exili van anunciar que presentarien una demanda civil davant la justícia belga contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè consideraven que havia vulnerat "el seu dret a un procés just i equitatiu".

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF