Sánchez aprovarà els pressupostos amb ERC

Els republicans pacten aixecar el control de les factures de la Generalitat

Pedro Sánchez ja té socis de sobra per aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Queden encara vuit dies per a la votació de les esmenes parcials però el president espanyol ja té garantit el sí d’almenys 179 diputats, més de la majoria absoluta de l’hemicicle del Congrés (176). La Moncloa aconseguirà així anar més enllà dels suports del bloc d’investidura, transformant si res no canvia l’abstenció d’ERC i EH Bildu en un sí. El tret de sortida ahir de la comissió de pressupostos va servir per escenificar les negociacions cuites a foc lent en les últimes setmanes per evitar la via de Ciutadans, que, sorprenentment, encara no tira la tovallola. A primera hora de la tarda, el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va anunciar un preacord amb el govern espanyol que previsiblement es traduirà avui en un sí de l’executiva del partit i l’oficialització dels detalls del pacte amb una roda de premsa del vicepresident de la Generalitat i candidat d’ERC el 14-F, Pere Aragonès. L’anunci de Rufián arribava poques hores després que el PNB confirmés el sí als comptes i a les portes que ho facin les bases d’EH Bildu, convocades en assemblea demà.

A l’espera que ERC detalli nous acords, els republicans en treuen, de moment, quatre contrapartides sobretot econòmiques. Cap d’elles, però, preveu la millora de la situació dels presos polítics, ja que des del principi s’ha intentat desvincular de la negociació. La més destacada ahir per Rufián és la fi del control de les factures de la Generalitat, una supervisió addicional iniciada el 2015 i que no es va aixecar el 2018 amb l’arribada de Sánchez a la Moncloa. Però també s’ha acordat que Madrid deixi de ser un “paradís fiscal” i la creació d’un comitè d’experts per a una reforma fiscal “justa”. A més, el retorn del deute històric en beques per part del ministeri d’Educació de 18 milions d’euros i l’ajornament tres mesos del pagament de cotització dels autònoms i la creació d’un grup de treball per harmonitzar impostos.

Més inversió?

Però el pacte podria anar més enllà. Segons ha pogut saber l’ARA, socialistes i republicans han negociat també en els últims dies un augment de la inversió de l’Estat a Catalunya per situar-la com a mínim en un percentatge equivalent al pes català en el PIB espanyol, el que suposaria apròximadament un augment de més de 300 milions d’euros. Les converses han girat al voltant de com es vehiculaven aquests milions, si tot a través de la inversió o una part a través de la disposició addicional tercera. En l’avantprojecte de pressupostos el percentatge d’inversió a Catalunya era d’un 16,5%, lluny del 19%. Junts per Catalunya va criticar ahir que ERC anunciés com un triomf una “prerrogativa de tots els catalans” amb la fi del control financer de l’Estat.

Cs no tira la tovallola

Malgrat el preacord amb ERC, Ciutadans manté l’aposta per intentar mantenir-se en l’equació com a únic salvavides per explicar la deriva estratègica dels últims mesos. Visiblement nerviós, el portaveu dels taronges al Congrés, Edmundo Bal, compareixia en roda de premsa ahir després de Rufián per anunciar com un èxit que el PSOE i Unides Podem haguessin mantingut vives fins a 200 de les seves esmenes. De fet, va assenyalar que “ERC no té encara cap acord” i va brandar una esmena transaccional amb el PSOE per implantar una targeta sanitària única a tot l’Estat com a mostra de la voluntat d’entesa de la Moncloa.

Inés Arrimadas assegurava dilluns que cada cop estan més lluny de donar suport als pressupostos, però els taronges es volen mantenir fins a l’últim minut com a mostra que Sánchez tenia una alternativa al “separatisme” sobre la taula. Rufián ironitzava ahir que, si no s’aixequen de la taula, s’hauria d’acabar dient que Ciutadans “ha deixat de ser de dretes”. “Benvinguts a l’esquerra”, va proclamar contemplant la previsió que al final s’acabi arribant també a un acord per a una moratòria antidesnonaments fins almenys el final de l’estat d’alarma, després de la pressió exercida de la mà de Podem en les últimes setmanes.

Ciutadans ha vist en els últims dies com el bloc de la investidura li manllevava l’autoria de totes les seves reivindicacions pels pressupostos. Primer va ser l’acord amb el PNB per retirar l’impost al dièsel i ahir la mesura d’ERC sobre els autònoms. Els nacionalistes bascos van sumar ahir un compromís sobretot en clau local, en plena pugna amb EH Bildu per tenir un paper preponderant a Madrid. Després d’un cap de setmana “molt intens” de negociacions, va anunciar la cessió per part del ministeri de Defensa dels terrenys de les casernes de Loiola abans de finals de l’any que ve. Es tracta d’una llarga reivindicació de l’Ajuntament de Sant Sebastià, governat pel PNB. “Per primer cop el govern [espanyol] es compromet a desprendre’s d’aquests terrenys”, va assenyalar Esteban, perquè es tracta d’un espai “vital” per al desenvolupament urbanístic d’una ciutat que “no té més lloc d’expansió”.

A més d’ERC, el PNB i EH Bildu, el govern espanyol continua els contactes per ampliar els suports amb Més País, Compromís, els quatre diputats del PDECat al Congrés, el BNG, Terol Existeix i el Partit Regionalista de Cantàbria. A excepció dels diputats catalans, la resta ja van donar suport a la investidura de Sánchez. Si sumés totes aquestes forces, el president espanyol reeditaria el suport als pressupostos que va obtenir en el debat d’esmenes a la totalitat, quan llavors Ciutadans va votar-hi a favor.

Una situació inèdita en 15 anys

La situació és de transcendència per al panorama polític català. ERC no dona suport a uns pressupostos estatals des del 2005, en temps de governs de Zapatero. La negociació va començar entre bambolines al setembre, quan la Moncloa donava per fet que optaria per la via de Ciutadans. Però en tres mesos el govern espanyol ha girat el mitjó. També per l’ofensiva de Podem de la mà d’ERC i el sí anticipat d’EH Bildu. Els republicans ho justifiquen per la necessitat d’arremangar-se en temps de pandèmia i obtenir les “millors eines” per la Generalitat per combatre el covid. I és el que preacord no inclou cap esment a reactivar la taula de diàleg i arriba a les portes que el Suprem decideixi dijous si l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa han de tornar a ingressar a la presó.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF