Presó permanent i ‘llei mordassa’, els límits dels drets fonamentals

La nova legislatura definirà el futur de dues mesures controvertides

¿S’ha d’anul·lar la presó permanent revisable o cal endurir-la? El PP va aprovar en solitari el 2015 aquesta figura controvertida, que suposa la pena més alta de l’ordenament jurídic espanyol. Des de llavors els partits no només s’han hagut de posicionar diverses vegades sobre el tema sinó que han modulat el seu discurs segons l’opinió pública. Cada vegada que un crim commou la societat, el debat de la presó permanent torna a la palestra mentre ressorgeix la petició d’una condemna més dura contra els autors. De fet, aquesta pena es va introduir per la repercussió, sobretot, de l’assassinat de Marta del Castillo.

Però altres crims més recents, com els assassinats de Laura Luelmo, Gabriel Cruz i Diana Quer, han reobert el debat sobre la presó permanent. Des de fa més de tres anys i mig, la vigència de la pena està en mans del Tribunal Constitucional, que, arran d’un recurs dels partits que no van donar suport a la mesura, ha de decidir si la pena vulnera alguns drets fonamentals reconeguts en la carta magna. Una de les claus de la discrepància recau en l’article 25 de la Constitució, que assegura que una pena privativa de llibertat ha d’estar orientada a la reeducació i la reinserció.

Al principi el PP mantenia en exclusiva la defensa de la mesura, però des del 2015 alguns partits han canviat de posició. El PSOE ha passat de reclamar la derogació de la presó permanent a moderar la seva contundència, i ara aposta per esperar que es pronunciï el Constitucional. Cs és qui ha fet un gir més accentuat: d’abstenir-se en la proposta de suprimir aquesta pena a defensar l’enduriment de la mesura. En la mateixa línia, el PP, que ho va aprovar sense cap més suport que el seu, es compromet a ampliar els delictes als quals es pot aplicar aquesta condemna. En canvi, Podem, ERC i JxCat fins ara s’han posicionat sempre en contra de la pena.

Mentre el Constitucional no es pronuncia i cap suma de partits permet desbloquejar o aturar el tràmit per derogar la presó permanent revisable, a Catalunya ja s’ha dictat la primera condemna amb aquesta mesura. Va ser al març, per a un home que va violar i assassinar una dona a Castellar del Vallès el 2015. A tot Espanya hi ha altres sentències amb la mateixa pena, però aquest any el Tribunal Suprem -en el primer pronunciament que ha fet sobre la qüestió- en va tombar una.

La presó permanent s’aplica únicament en els assassinats d’especial gravetat, com ara en casos de víctimes que siguin menors d’edat o vulnerables, si s’ha produït un delicte contra la llibertat sexual o en casos de genocidi, terrorisme i organització criminal. El Codi Penal estableix que la mesura s’ha de revisar quan el condemnat hagi passat 25 o 35 anys a la presó, segons els delictes, tot i que després dels vuit primers anys de reclusió l’intern pot demanar permisos de sortida si compleix uns requisits.

Alerta del Consell d’Europa

El 2015 no només es va aprovar la presó permanent revisable, perquè el PP també va impulsar la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com la llei mordassa. Un altre exemple de legislar segons la realitat social; en aquest cas, per multar certes conductes vinculades a les manifestacions. A finals de l’any passat el Consell d’Europa va aprofitar que s’havia obert el tràmit per modificar aquesta llei per demanar que es garanteixi que el nou text no mina alguns drets fonamentals, com ara la llibertat d’expressió i de reunió, ja que considerava que l’actual norma, que continua vigent, no els avala.

Tot i això, la ponència del Congrés dels Diputats encarregada de revisar la llei mordassa no ha avançat, perquè la convocatòria de les eleccions del 28-A ha deixat la reforma sense concretar. En la negociació, PP i Cs havien coincidit en redefinir el concepte de la llei. En canvi, el PSOE aposta per aprovar-ne una de nova que substitueixi l’actual, mentre que Podem, ERC i JxCat reclamen que se suprimeixi.

La seguretat, condicionada als interessos electorals

PSOE

Dels 100 punts del programa electoral socialista, només dos fan referència a la seguretat. Els de Pedro Sánchez estan convençuts que “tenir més llibertat” és compatible amb “tenir més seguretat”. Sobre aquesta base preveuen erigir la nova llei de seguretat ciutadana, en substitució de l’actual llei mordassa. D’altra banda, el PSOE reclamarà l’equiparació salarial entre les forces de seguretat de l’Estat i la resta de cossos policials autonòmics.

PP

La posició del PP és clara: ampliar els supòsits per aplicar la presó permanent revisable. Per promocionar la iniciativa, els populars van fitxar Juan José Cortés -pare de Mariluz, la nena assassinada a mans d’un pederasta- per encapçalar la llista a Huelva. Teresa Jiménez-Becerril, germana d’Alberto, el regidor sevillà assassinat per ETA, també se suma al PP, que exigirà que els crims del grup armat basc es considerin crims contra la humanitat.

Cs

Si hi ha res que defineixi Cs en matèria de seguretat és el seu suport incondicional a les forces policials espanyoles. Rivera i Arrimadas s’han manifestat al costat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per exigir l’equiparació salarial dels cossos amb els Mossos i l’Ertzaintza i per reclamar millors condicions laborals i més mitjans, un cosa que van rebutjar al Senat fa dos anys.

PODEM

Eliminar els “delictes medievals” d’ofensa als sentiments religiosos i injúries a la Corona i reformar el Codi Penal per enderrocar la llei mordassa que, denuncien, “criminalitza la llibertat d’expressió i opinió”. Aquesta és la gran proposta de Podem pel que fa a la seguretat. La formació amplia el catàleg també en clau global i promou l’abolició de les armes nuclears i l’educació per a la pau.

JxCAT

Junts per Catalunya posa el focus en el cos de Mossos d’Esquadra i reclama els 700 milions d’euros de finançament a què l’Estat es va comprometre en Junta de Seguretat. A més, demana que es respectin les competències de la Generalitat en la matèria i sol·licita que la policia catalana pugui tenir accés total a les bases de dades policials internacionals per “poder fer front a totes les amenaces”.

ERC

Sense emetre cap mesura estrident, els d’Oriol Junqueras se sumen a les peticions de JxCat i exigeixen la inclusió dels Mossos d’Esquadra en els òrgans de cooperació internacional i transfronterera, així com als organismes estatals contra l’amenaça terrorista. En sintonia amb el PSOE i Podem, els republicans aspiren a derogar la llei mordassa impulsada pel PP l’any 2015.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF