ANÀLISI

Les clavegueres de l'Estat: policia patriòtica o policia política de partit?

La guerra bruta no ha sigut només contra els independentistes

Tot i que existeix la idea que les operacions de guerra bruta de la Policia Nacional han estat exclusivament orientades a desacreditar els partits nacionalistes i independentistes catalans, els indicis de pràctiques d'una policia "política" entesa com a partidista es remunten a abans fins i tot de la formació del govern de Mariano Rajoy el desembre del 2011.

El llavors portaveu d'Interior del PP al Congrés de Diputats, Ignacio Cosidó, ja va deixar rastre d'aquestes activitats el 2011, amb el cas Interligare. Segons explica l'exdiputat socialista Antonio Trevín a l'ARA, "l'inspector en cap de policia Pedro Ramón Agudo Novo i altres membres de la camarilla van muntar un fals cas d'espionatge a la seu central de Génova del PP i d'adjudicació irregular de contractes per part del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, a l'empresa Interligare. També es va intentar involucrar membres rellevants de la policia, estant alguns d'ells, en aquell moment, ja fora del cos".

La denúncia va ser presentada per l'organització Manos Limpias, un patró de comportament habitual de la policia política: les filtracions a mitjans de comunicació i la utilització del "sindicat" corrupte per a fins judicials. La denúncia sobre Interligare va ser arxivada el maig del 2016. Però Cosidó va tirar endavant després de ser nomenat director general de la Policia i va designar l'inspector en cap Agudo Novo com el seu director de gabinet.

"En efecte, el seu origen va ser anterior fins i tot a les eleccions generals del 2011. Va iniciar la seva activitat a manera de cavall de Troia amb l'últim govern socialista. Va continuar la seva trajectòria embolcallada amb fals patriotisme quan actuava a Catalunya. Va espiar i va fustigar tota mena d'adversaris polítics del PP amb filtracions periodístiques interessades i fabricant presumptes proves que en arribar a seus judicials "es quedaven en res", recorda Trevín, que va ser portaveu d'Interior del partit socialista i vocal de la comissió d'investigació d'utilització partidista del ministeri de l'Interior, creada el 20 de juliol del 2016. "Vam saber per informació fidedigna de policies que van participar en una d'aquestes reunions inaugurals que va ser el mateix Fernández Díaz qui li va posar el nom de 'patriòtica' a la policia política en la primera reunió", assenyala Trevín, que ha abandonat l'activitat política i dirigeix una empresa de metall a Pola de Lena, Astúries.

La comissió d'investigació de l'operació Catalunya del Parlament, arran de les meves informacions sobre la guerra bruta policial, publicades durant els últims anys, em va citar per comparèixer el 30 de maig del 2017. Les paraules amb què vaig començar la meva intervenció apuntaven que, si bé les activitats d'aquesta operació Catalunya eren importants, no ho era menys que formaven part d'un conjunt d'actuacions que el PP i determinats funcionaris policials havien preparat amb el sentit de projectar una policia de caràcter polític.

El 29 d'octubre del 2012 els comissaris José Luis Olivera, excap de la UDEF (unitat central de delinqüència econòmica i fiscal) i cap del CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat), i Marcelino Martín-Blas, es traslladen a Barcelona. Allà organitzen una reunió amb els membres de la Fiscalia Anticorrupció que investiguen el cas Palau, Fernando Bermejo i Emilio Sánchez-Ulled. La trobada es fa al marge del jutge instructor, Josep Maria Pijuan, a càrrec del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona. Olivera i Martín-Blas apunten als seus interlocutors que tenen informacions sensibles sobre el cas. Segons els comissaris, el pare del president Artur Mas té un compte bancari a Liechtenstein, i l'expresident Jordi Pujol, a Suïssa. I proposen registrar la seu del partit, Convergència Democràtica.

Bermejo, que treballa ara a la Fiscalia Anticorrupció a Madrid, i Emilio Sánchez Ulled, conseller de justícia en la Representació Permanent d'Espanya davant la UE des del juny del 2017, demanen indicis sobre el que afirmen els caps policials. Però no n'aporten cap. Els comissaris diuen que no poden revelar aquestes dades perquè han de protegir les seves fonts.

Els fiscals rebutgen aquesta proposta d'incursió. Se'ls està demanant que actuïn a cegues i d'esquena al jutge instructor. L'operació fracassa. Olivera i Martín-Blas tornen a Madrid amb les mans buides.

El 25 de novembre del 2012 s'acosta. Estan convocades les eleccions autonòmiques a Catalunya. El divendres 16, en plena campanya, la policia entra a la segona fase de l'operació iniciada el 29 d'octubre. Filtra al diari 'El Mundo' un pretès document que es presenta com un "esborrany" de la UDEF. Conté dades que ja Olivera i Martín-Blas havien apuntat a Bermejo i Sánchez Ulled.

Allà s'assenyala que Artur Mas i Jordi Pujol han rebut part dels diners de les comissions que empreses constructores van pagar per aconseguir l'adjudicació de l'obra del Palau de la Música Catalana. La notícia es desmenteix per part de la UDEF. El seu cap, el comissari Manuel Vázquez López, nega que es tracti d'un document de la seva unitat. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, fa el paperot: ordena investigar d'on ha sortit. Un viatge enlloc.

L'esborrany apòcrif és un retalla i enganxa d'informacions i rumors ja publicats en mitjans de comunicació, segons explica Sánchez Ulled a Madrid al llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que presenta una protesta per la conducta dels caps policials.

I el juny del 2014 la policia fa l'estocada mestra dels comptes del clan Pujol a Andorra a través d'una intensa pressió i xantatge sobre els accionistes de la Banca Privada d'Andorra (BPA), els Cierco, que són propietaris del Banc de Madrid, en obtenir una captura de pantalla d'aquests comptes, una fotografia. En lloc d'enviar la informació a Hisenda per presumpte delicte fiscal de Marta Ferrusola, la dona de Jordi Pujol, i els seus fills Marta, Mireia i Oleguer, filtra la informació també a 'El Mundo' la primera setmana de juliol. La publicitat dels comptes permet a la família regularitzar davant Hisenda i evitar el delicte fiscal.

El 9 de novembre del 2014 s'acosta. El 9-N és la data que el president Artur Mas ha escollit per convocar un referèndum amb les preguntes "¿Vol que Catalunya sigui un estat?" I, en cas afirmatiu, "¿Vol que aquest estat sigui independent?" Arran de la suspensió del referèndum disposada pel Tribunal Constitucional, la iniciativa es converteix en un "procés participatiu".

El 2 d'octubre del 2014 i el 16 d'octubre del 2014 el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, rep al seu despatx el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, el llavors jutge en excedència Daniel de Alfonso. Allà es tracen línies d'actuació davant la consulta del 9-N. I entre elles es comenta l'atac a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, mitjançant la difusió d'un presumpte compte seu a Suïssa, entre altres possibilitats d'actuació, així com la millor manera d'instar la Fiscalia Anticorrupció perquè s'impliqui.

Les dues trobades es graven per decisió dels mateixos serveis policials. El ministre Fernández Díaz assenyala en la primera de les converses que mantindrà al corrent Rajoy sobre el que s'ha parlat, i en la segona confirma a De Alfonso que el president del govern ja ho sap.

L'enregistrament es difondrà una setmana abans, al mig de la campanya, de les eleccions generals del 26 de juny del 2016 pel diari 'Público'. La filtració és producte d'un enfrontament entre el sector que encapçala l'excap de la Unitat d'Assumptes Interns Marcelino Martín-Blas i el comissari José Luis Olivera, al qual Fernández Díaz pretén nomenar DAO (director adjunt operatiu) en substitució de Pino, que es jubila.

La Policia prepara amb la campanya contra l'alcalde de Barcelona una repetició de la jugada dels comptes de la família Pujol fa tan sols cinc mesos. Un confident suís ven a la Policia les dades d'un presumpte compte bancari amb 12,9 milions d'euros a nom de Xavier Trias a la Union de Banques Suisses (UBS), la N. 7651162-3445.954

Un cop més, la Policia segueix el mateix patró ja establert per l'operació Catalunya. Filtra la informació a 'El Mundo', que la publica sense més. Trias la desmenteix. El diari contraataca publicant en portada el número del compte fals. La UBS informa en un comunicat que l'alcalde no té cap compte bancari a l'entitat i precisa que el número ni tan sols correspon al codi del banc.

La Policia intenta encobrir la situació i la seva bústia –el diari 'El Mundo'– mitjançant una sol·licitud d'obertura de diligències per part de la Fiscalia Anticorrupció. El llavors fiscal en cap, Antonio Salinas, que ja havia manifestat amb anterioritat la seva desconfiança sobre el presumpte compte de Trias, obre finalment diligències informatives, i les tanca dies després, el novembre del 2014. En constatar l'error, José Ángel Fuentes Gago, cap de gabinet de Fernández Díaz, viatja a Suïssa en una avió noliejat per la Policia. Intenta esbrinar què ha passat.

El comissari Enrique García Castaño, imputat juntament amb l'excomissari Villarejo en l'operació Tandem de blanqueig de capitals el novembre del 2017, va tenir coneixement tant de l'operació dels comptes de la família Pujol a Andorra com la que es va tornar a intentar amb el presumpte compte de Trias. Va ser ell qui, a més, es va ocupar de la "custòdia" de la cinta gravada a Fernández Díaz i De Alfonso en el despatx del llavors ministre de l'Interior.

Consultat temps després sobre l'operació a Suïssa assenyala que la font que havia venut les dades a Suïssa era fiable. "No entenc el que ha passat, altres informacions procedents d'aquesta font havien estat fidedignes i molt útils. No ha estat el clàssic nyap", va explicar García Castaño a aquest diari.

La doble activitat, patriòtica-partidista, no cessa. El juny del 2015 el diari 'La Razón', ben relacionat amb Fernández Díaz, publica en primera pàgina una fotografia en què es veu el portaveu d'Interior, Trevín, en un local pròxim al Congrés de Diputats prenent cafè amb dos comissaris de policia. Tres dies després són cessats en les seves destinacions. Els tribunals van anul·lar més tard el cessament d'un d'ells sense cap justificació.

Al final del 2015 Villarejo aconsegueix un llapis de memòria que conté informació d'una targeta d'un telèfon mòbil que li han robat, el novembre del 2015, a la que havia estat cap de gabinet de Pablo Iglesias al Parlament Europeu, Dina Bousselham. Alguns detalls es filtren a mitjans de comunicació com ara 'El Confidencial' i 'OK Diario', que surt al mercat el setembre del 2015, i comença una campanya sistemàtica amb material del telèfon robat i altres informes fabricats contra Pablo Iglesias.

El 2016, en ple procés de negociacions entre el PSOE i Podem per formar govern, es posa en circulació l'informe PISA (Pablo Iglesias Societat Anònima), segons el qual Podem es finança irregularment a l'Iran i Veneçuela.

Igual que el document apòcrif de la UDEF sobre Artur Mas i Jordi Pujol del novembre del 2012, l'informe PISA ha estat elaborat per la "intel·ligència" policial, a la Direcció Adjunta Operativa (DAO), sobre fluxos de fons presumptament rebuts per Podem des de Veneçuela i l'Iran. El 12 de març del 2016, quatre hores abans que es constitueixin les Corts Generals –després de la repetició d'eleccions– la Policia segueix rigorosament el patró ja conegut: l'informe es filtra als mitjans de comunicació. I, com no podia ser d'altra manera, Manos Limpias presenta una querella contra els diputats Pablo Iglesias i Iñigo Errejón a la sala segona del Tribunal Suprem.

El comissari Manuel Vázquez López, cap sortint de la UDEF, departament al qual s'havia encomanat "perfeccionar" l'informe PISA, envia al Tribunal de Comptes, el febrer del 2016, un escrit d'acompanyament a l'informe PISA –document que no portava cap capçalera– en el qual sol·licita que s'estudiï l'informe i es comuniqui a la UDEF "qualsevol irregularitat" en relació amb delictes fiscals, blanqueig de capitals o finançament il·legal de Podem.

Vázquez López ret encara un últim servei als que l'acaben de promoure a la Prefectura Superior de Policia de Galícia. I truca per telèfon el març del 2016 a la sala segona del Tribunal Suprem, que està examinant la querella de Manos Limpias contra Iglesias i Errejón. El comissari s'ofereix a explicar en profunditat l'informe PISA.

La Fiscalia del Suprem informa contra l'admissió de la querella perquè no té fonament. I a la sala d'admissió es decideix desestimar la querella de Manos Limpias el 13 d'abril del 2016. Estima que no hi ha delictes. "No tenen elements acreditatius inicials mínims", sentencien dels magistrats.

Ergo: es tractava d'una vulgar fabricació. És un muntatge de la mateixa fàbrica que va produir l'informe apòcrif de la UDEF sobre Catalunya del novembre del 2014.

I, 'last but not least', entre les activitats de la policia política hi ha la corrupció. O com tapar-la quan es tracta del PP. Tres responsables policials han declarat en seu judicial que van ser pressionats o van rebre ordres per paralitzar o ocultar la investigació sobre l'àtic d'Ignacio González, llavors president de la Comunitat de Madrid a la urbanització Alhambra Golf de Guadalmina, Estepona.

Eugenio Pino va ordenar al comissari de Marbella, Agapito Hermes, que no seguís la investigació. A Enrique Rodríguez Ulla, comissari de Policia Judicial, li va exigir tancar-la, i l'excomissari Villarejo va declarar davant la justícia que el director general Cosidó li va ordenar paralitzar-la.

I, també en relació amb la corrupció, cal apuntar l'operació Kitchen, és a dir, la utilització a partir del 2013 de policies i de l'aparell de l'Estat per controlar –amb la finalitat de "desactivar"– l'extresorer del PP Luis Bárcenas, després del seu enfrontament amb la cúpula del partit i arran de l'amenaça potencial que podia suposar per a Rajoy i el seu govern la informació que pogués atresorar. A Bárcenas el seguia permanentment un equip de policies d'Interior, que havia aconseguit convertir el seu escorta, Sergio Ríos, en espia de l'operació de control, un tema pel qual havia presentat preguntes Trevín al Congrés.

Un incís personal en relació amb Kitchen. El maig del 2015 estava treballant sobre el que seria el meu segon i definitiu llibre sobre Luis Bárcenas, Mariano Rajoy i el Partit Popular, 'Queríamos tanto a Luís'. Bárcenas em va concedir una tarda de conversa en un bufet d'advocats en el madrileny passeig de la Castellana. La trobada, acordada per al 12 de maig del 2015, va començar cap a les cinc de la tarda i va finalitzar cap a un quart de deu. Vaig prendre notes del que vam parlar. Vaig sortir del despatx i em vaig dirigir pel passeig de la Castellana cap a Goya per creuar en direcció al carrer de Génova. Mentre esperava gairebé que el semàfor es posés en verd vaig enviar un missatge amb el telèfon mòbil. I en aquest precís moment una moto d'alta cilindrada conduïda per una persona molt robusta que venia des de la plaça Colón va fregar pràcticament la vorera a gran velocitat i em va arrabassar el telèfon, davant del meu esglai meu i el de la gran quantitat de transeünts presents. El diari 'La Gaceta', del grup Intereconomía, propietat de Julio Ariza, que tenia molt bones relacions amb Bárcenas, va fer l'endemà un relat detallat sobre l'incident, com si algú hagués estat al meu costat en el moment exacte del robatori.

Vaig presentar la denúncia a una comissaria de policia aquella mateixa tarda. I també vaig trucar per telèfon al comissari Enrique García Castaño, amb qui havia mantingut contacte durant les investigacions dels atemptats de l'11-M del 2004. Em va dir que se n'ocuparia. Em van trucar d'una comissaria pròxima a Goya per interessar-se. Però no en vaig saber més. Ignorava, per descomptat, que en aquelles dates el comissari García Castaño, precisament, estava ficat de cap en l'operació d'espionatge i control de Bárcenas juntament amb Villarejo, l'anomenada operació Kitchen! ¿Potser el grup policial esperava trobar un enregistrament i altres dades al meu telèfon sabent que escrivia un llibre i acabava de reunir-me amb Bárcenas? No és estrany, doncs, que el robatori tingués a veure amb aquesta operació.

La investigació del cas Villarejo, dividit en múltiples peces separades, ha hagut de superar moltes dificultats. Una d'elles era fonamental perquè obstaculitzava i desviava processalment els objectius dels fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa, membres de la Fiscalia Anticorrupció a càrrec del cas Villarejo. I aquest obstacle tenia nom i cognom: el jutge Diego de Egea. Com a jutge de reforç del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, De Egea es va fer càrrec del cas des del novembre del 2017, després de ser detingut Villarejo.

De Egea, que va mantenir en presó provisional el soci de Villarejo 48 hores, va orientar la causa separant en compartiments estancs les activitats de García Castaño i Villarejo, segons acaba de posar negre sobre blanc una acta de la secció tercera de l'Audiència Nacional del passat 9 d'abril en què desestima un recurs de García Castaño contra l'acumulació de les causes.

"Tal com es desprèn de la documentació intervinguda al domicili de José Manuel Villarejo... hi ha informació que posa ja definitivament de manifest la col·laboració estable entre García Castaño i Villarejo perllongada al llarg del temps, no puntual. Per això es fa necessària una investigació conjunta en unes úniques diligències, ja que les fonts de prova en els dos procediments són bàsicament les mateixes i la separació que fins ara hi ha hagut podria produir una divisió de la continència de la causa sense que ho justifiqui que un dels presumptes integrants de l'organització criminal sigui investigat en unes diligències al marge de la resta dels presumptes integrants".

Tant els fiscals com el jutge Manuel García-Castellón han aconseguit blindar, amb la sortida de De Egea, la investigació.

Entre els objectius de l'operació Kitchen hi ha, tot al seu temps, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i el que va ser el seu cap de gabinet i més tard secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez. El comissari García Castaño ha implicat directament Martínez en el muntatge de Kitchen. Però tots dos han estat nomenats pel PP membres de la Diputació Permanent del Congrés. I la investigació té encara recorregut fins a adoptar la decisió d'elevar una exposició raonada al Suprem per imputar-los. O, simplement, per oferir-los declarar voluntàriament –sense perdre la competència de la causa– a l'empara de l'article 118 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Els diputats tenen ara la potestat d'acceptar l'oferta o rebutjar-la en exercici del seu dret de defensa.

La comissió d'investigació sobre la utilització partidista del ministeri de l'Interior sota el mandat de Jorge Fernández Díaz, dels efectius, mitjans i recursos del departament i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat amb fins polítics, va concloure en el seu dictamen, aprovat el 21 de setembre del 2017 en el ple del Congrés de Diputats: "Al ministeri de l'Interior, sota el mandat de Jorge Fernández Díaz, usant de manera fraudulenta el catàleg de llocs de treball, es va crear una estructura policial sota les instruccions d'Ignacio Cosidó, per ordre del director adjunt operatiu Eugenio Pino, amb el coneixement i consentiment del ministre destinada a obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el Partit Popular i el seguiment, la investigació i, en el seu cas, la persecució d'adversaris polítics. A tall d'exemple: el PSOE (com demostra la creació i treballs fets per les Brigades d'Anàlisi i Revisió de Casos, BARC), el nacionalisme català (Xavier Trias) o Podem (informe PISA)".

Afegia : "Aquestes decisions han suposat una inacceptable utilització partidista dels efectius, mitjans i recursos del d epartament d'Interior i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat , amb un abús de poder que trenca regles essencials de la democràcia i l'estat de dret ". El PP hi va votar en contra i Ciutadans es va abstenir .

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF