El TC: poc bagatge i només un constitucionalista
Cap dels 12 magistrats va debatre la sentència que va retallar l'Estatut el 2010
MadridEl nou Tribunal Constitucional de l'era Rajoy serà molt més inexpert, conservador i amb un sol especialista en dret constitucional, Pedro González Trevijano, fins ara rector de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Els altres onze magistrats són coneixedors en diferents àrees al marge del dret constitucional. Ho són en matèries com ara el dret contenciós-administratiu, el dret penal i processal, el dret del treball i de la seguretat social, en filosofia del dret i en dret civil.
Però, a més, a diferència d'altres TC, els dotze són verges en combats constitucionals, ja que els més veterans van ser nomenats el desembre del 2010, amb la qual cosa només tenen dos anys i mig d'antiguitat al tribunal que manté la seva seu al carrer Domenico Scarlatti de Madrid. Els que a hores d'ara fa més temps que són al TC són Francisco Hernando, Adela Asua, Luis Ortega i Francisco Pérez de los Cobos.
Renovació completa
Per tant, ja no queda cap magistrat al Constitucional que participés en la cèlebre votació sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra la reforma de l'Estatut. En aquella polèmica sentència, del 28 de juny del 2010 i que té molt a veure amb l'actual procés català, el ple del Constitucional estava compost per cinc magistrats progressistes, tres de conservadors i un de consens. Van faltar a aquesta cita històrica Pablo Pérez Tremps (progressista nomenat pel govern del PSOE), recusat per haver firmat el juny del 2004 un contracte amb la Generalitat per ajudar a un estudi sobre la viabilitat constitucional de l'Estatut; i Roberto García-Calvo (conservador), mort el 2008 i excap del Movimiento i governador civil a la província d'Almeria.
Segons fonts del TC consultades per l'ARA, un cop tancada la renovació, "és absurd" plantejar-se ara si el nou TC serà més o menys combatiu que el que va declarar la inconstitucionalitat de part de l'Estatut. "En teoria, serà molt més conservador, perquè la major part dels seus membres han estat nomenats a proposta del PP. Però també té molta menys experiència, ja que són magistrats amb molt pocs anys de treball a la casa", asseguren. Segons aquestes fonts, la sortida de Pascual Sala, Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps, es farà notar, "i molt", per la seva experiència en casos complexos.
No cal oblidar que Sala, fins ara president del TC i que la setmana que ve farà 78 anys, va ser també president del Tribunal de Comptes, del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en els temps més convulsos de la història judicial recent. Sala tenia, doncs, una àmplia experiència manejant institucions en crisi com el TC que va heretar de María Emilia Casas després de la sentència de l'Estatut. I amb Aragón i Tremps marxen dos catedràtics de dret constitucional molt reconeguts en els àmbits jurídics.
Trevijano, una designació clau
El govern de Rajoy ha volgut minimitzar l'absència de constitucionalistes amb la designació com a magistrat de González Trevijano. Nascut a Madrid el 1958, aquest prestigiós constitucionalista va aconseguir el desembre del 2005 ser investit per segona vegada consecutiva rector de la Universidad Rey Juan Carlos. Tot i això, la seva carrera docent s'inicia a la Complutense, on va ser premi extraordinari en dret i en què va obtenir el 1980 la plaça de professor titular. El 1998 va obtenir la càtedra de dret constitucional a la Universitat d'Extremadura i un any més tard va aterrar a la Universidad Rey Juan Carlos.
El seu tarannà és considerat centrista, tot i que tampoc va estalviar crítiques a l'Estatut en el seu dia. Tant, que manté una estreta amistat amb el diputat de CiU al Congrés adscrit a la comissió constitucional, Jordi Xuclà, que ha dirigit diversos cursos d'estiu en aquesta universitat madrilenya. També han estat diverses les vegades que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ponent o convidat del mateix Trevijano a la Universidad Rey Juan Carlos.
Aquest nou TC, inexpert i quasi orfe de constitucionalistes, ha de decidir sobre la constitucionalitat o no de casos molt rellevants, com ara la reforma laboral, l'avortament i tots els temes relacionats amb l'estat del benestar (sanitat, educació, etc.). I, sobretot, sobre la declaració de sobirania de Catalunya, ara en suspens. Els magistrats tindran menys de cinc mesos per resoldre si es prorroga la mesura cautelar de suspensió o l'aixequen. O finalment prenen una decisió ferma.
En cercles polítics i jurídics de la capital d'Espanya s'assegura que l'única manera d'aprovar i donar legitimitat jurídica a aquesta consulta i institucions catalanes seria mitjançant una reforma agreujada de la Constitució espanyola. Però ara, amb aquesta nova composició del TC, més conservadora, l'executiu se sent molt més blindat.
