Mur al Parlament contra el relat de la “fractura” de Cs

Independentistes i comuns acusen el partit taronja d’atiar el conflicte forçant la divisió

“Debat sobre la priorització de l’agenda social i la recuperació de la convivència”. Aquest és el títol del ple impulsat per Ciutadans que va arrencar ahir al Parlament. Després que s'ajornés al juliol pel desacord entre JxCat i ERC sobre les suspensions dels diputats, l’objectiu de la sessió monogràfica reclamada amb insistència pels d’Inés Arrimadas –que ahir no va poder assistir-hi per una indisposició– es podria resumir en la sentència que el portaveu del partit taronja, Carlos Carrizosa, va adreçar als independentistes: “Deixin d’aprofundir en la fractura social de Catalunya”. Les intervencions d’un dels diputats que més qüestiona les decisions de la mesa a l’hemicicle van centrar-se a acusar repetidament els partidaris de la República de dividir la societat catalana a còpia de “pressionar”, “assenyalar” i “perseguir” els que no pensen com ells. Ni el PSC ni el PP, però, van secundar en gran mesura aquest relat, i JxCat, ERC, la CUP i els comuns van fer pinya per desmentir-lo.

Fent notar que la crida a la “priorització de l’agenda social” inclosa al títol del ple havia ocupat només una petita part del discurs de Carrizosa, els grups sobiranistes van replicar que la fractura social és una falsa imatge i que Cs busca treure’n rèdit electoral. “Quan perden les enquestes, tensionen el carrer”, va etzibar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. “Necessiten la divisió com l’aire que respiren”, s’hi va sumar la portaveu d’ERC, Anna Caula, mentre que la diputada de Catalunya en Comú - Podem, Susanna Segovia, va afirmar que l’únic pla de la formació taronja és “augmentar la bretxa entre la ciutadania catalana i estimular l’odi”. En una contundent intervenció, la diputada de JxCat Aurora Madaula va acabar qüestionant fins i tot el sentit del ple: “Si llencessin els cúters, les tisores, les escales, i no s’afegissin als escamots arrencallaços que es vesteixen com el Ku Klux Klan, no tindrien cap argument per plantejar aquest debat”, va dir.

Estelades, llaços i pregons

Les acusacions, però, no van fer arronsar Carrizosa, que va desplegar l’habitual seguit de greuges de Cs contra l’independentisme: adoctrinament a les escoles, monopolització de l’espai públic i altres accions que fan “insuportable la convivència”, com –va exemplificar– penjar estelades als ajuntaments, omplir els municipis de llaços o fer pregons de festa major criticant els unionistes. Tampoc van faltar els retrets al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver animat els CDR a “pressionar”. “Rebutjarem sempre la violència i l’agressivitat”, li va respondre el cap del Govern, mentre que Vidal Aragonès, diputat de la CUP, va centrar la seva intervenció a desmentir que s'hagi perdut la convivència social i a assenyalar les contradiccions de Cs. “S’han passat tot un estiu demanant neutralitat a l’espai públic ocupant l’espai públic d’actes polítics”, va dir.

Mentre que el PP va aprofitar el ple per oferir a Cs –com va fer Pablo Casado a Madrid– el seu suport en una moció de censura contra Torra, el grup PSC-Units va mantenir l’equidistància criticant la “retroalimentació permanent” entre Cs i els independentistes. Ramon Espadaler, que va demanar “fer política dins de les institucions i no des dels CDR ni des del carrer”, també va fer una crida a centrar el debat en les polítiques social,s que, si bé van formar part de les intervencions dels grups, van quedar pràcticament relegades a les propostes de resolució del ple que es votaran aquesta tarda. Propostes que, en molts casos, insisteixen o donen continuïtat als temes que ja van votar dimarts al debat de política general. Avui, segona volta.

Les propostes de resolució: segona volta del debat de política general

Cs

El partit taronja vol constatar la “fractura social” a Catalunya, crida al respecte de la llei i demana que es reprovi Núria de Gispert pels tuits en què convidava Inés Arrimadas a marxar de Catalunya. També demana neutralitat als edificis públics i el rebuig a les paraules de Torra en què animava els CDR.

JxCat

En contraposició al relat de Cs, JxCat proposa que es reconegui que una àmplia majoria de catalans creuen que hi ha un bon nivell de convivència al país i que es reivindiqui l’aposta dels catalans per la resolució pacífica dels conflictes. També crida al respecte pels símbols i els emblemes democràtics a l’espai públic i privat.

ERC

Els republicans fan una crida a condemnar els vestigis del franquisme i a fer un “cordó sanitari” contra el creixement de l’extrema dreta. En les seves propostes de resolució, també insten a fer uns pressupostos amb un “marcat accent social” i defensen el català com un element d’acollida, integració i cohesió social.

PSC-Units

Els socialistes defensen bastir un espai de diàleg al Parlament en quinze dies, la participació de la Generalitat en tots els espais de diàleg bilaterals i multilaterals amb l’Estat i el respecte del Govern i el Parlament per la llei. També demanen la neutralitat de les institucions i els mitjans de comunicació públics.

Comuns

Els comuns defensen en una de les seves propostes de resolució el diàleg entre catalans i amb l’Estat i la fi de la “gesticulació i el simbolisme de curt recorregut”. I, després de votar-hi en contra en una proposta al debat de política general, també demanen que es rebutgi el paper de Felip VI en el Procés i aposten per l’abolició de la monarquia.

CUP

La CUP busca el suport de JxCat, ERC i els comuns per reconèixer el 80% de catalans a favor de l’autodeterminació, condemnar la regressió de drets i adquirir el compromís d’actuar contra les agressions feixistes. També denuncia com un fet greu que es “neguin” les funcions polítiques del Parlament amb “sobirania, llibertat i plenes garanties”.

PP

Els populars insten en les seves propostes a abandonar “la retòrica i els discursos irresponsables” que porten a la “confrontació” entre catalans i, com Cs, demanen la reprovació de Núria de Gispert pels seus polèmics tuits. També defensen que es garanteixi la vehicularitat del català i el castellà per a tots els alumnes catalans.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF