PRESSUPOSTOS GENERALS

Pedro Quevedo: “El descompte aeri del 75% és mèrit de l’aritmètica”

Diputat de Nueva Canarias al congrés

A Pedro Quevedo (Caracas, 1956) també se’l coneix com el diputat 176, el número decisiu per decantar la balança dels que podrien ser els darrers pressupostos d’aquesta legislatura, que finalment tingueren el suport del PNB. Assegura que, a la fi, “els astres s’han alineat” per aconseguir uns acords històrics per a la seva comunitat -les Canàries- que els grans partits estatals mai no han prioritzat. L’èxit per haver aconseguit el descompte del 75% per als vols entre les Illes i la Península, diguin el que diguin, és únicament seva.

De qui és el mèrit del descompte aeri del 75%?

El mèrit és de l’aritmètica perquè és la primera vegada a la història que un partit com Nueva Canarias és determinant. Com que nosaltres fa 40 anys que bregam perquè s’entengui que la connectivitat és un dret, sobretot per als que tenim problemes de llunyania, el mèrit és de l’aritmètica, perquè, si no, hauríem continuat clamant en el desert.

Aquí, la teoria que un diputat d’obediència balear podria canviar les coses també existeix. Vós en seríeu l’exemple.

Ha aconseguit fer més un diputat, que m’ha tocat a mi, que només obeeix el seu territori perquè té molta més capacitat d’actuació que tots aquells que estan sotmesos a disciplines de grans partits centralistes en què o tens molta personalitat o et fan callar, que és el que ha passat. Ara hi ha molts de diputats canaris ofesos, del PP i del PSOE, o de Coalició Canària i Ciutadans, que diuen que també són canaris. Ho són, però se’ls nota poc. I el mateix deu passar a Balears. El que es demostra és que si aconsegueixes crear una representació territorial forta i seriosa i els astres s’alineen de la manera adequada, al final pots ser determinant, i, si tens les idees clares, al final les acabes executant. Però el debat no ha estat senzill, ha estat una autèntica guerra, sobretot les negociacions de l’any passat. La solidaritat entre les autonomies ha de ser sempre a l’inrevés, de qui té més dificultats a qui en té menys.

Fa un any dèieu en una entrevista que els cabells blancs també us han ajudat, que l’experiència és determinant.

És cert que si aquesta capacitat d’influència t’agafa jove i amb un gran focus mediàtic és més fàcil acabar desorientat. L’experiència és important, és clar. Fa molts anys que defensam les mateixes coses i tenim molta feina teòrica al darrere, i quan et toca has de saber que la glòria és efímera, perquè t’ha tocat i has d’estar a l’altura de les circumstàncies.

Tot i que sou considerat el gran protagonista del 75%, Coalició Canària també ha sortit a reivindicar el seu paper.

Sempre dic el mateix. En aquest procés, el Partit Popular té un concepte d’aliat estable que és Ciutadans; el PNB, en la situació complexa en què es troba, i Coalició Canària. Així doncs, el primer pressupost que es va presentar se suposava que estava consensuat i amb els temes fonamentals resolts. El problema de Coalició Canària és que Nueva Canarias es va abstenir fins a l’hora de votar i vàrem posar les esmenes sobre la taula. No hauria estat necessari si el partit que governa Canàries hagués tingut més força. Allò aconseguit es va acordar a través d’una duríssima negociació de Nueva Canarias quan ja hi havia un empat. I això afavorí també les Balears i Ceuta i Melilla.

A Balears, el mèrit del descompte aeri se’l disputen el PSIB i el PP.

Em sorprèn [riu]. Puc entendre que el PP digui que la negociació va ser entre Nueva Canària i ells. La pregunta és... després de 43 anys de recent història democràtica, per què fins ara no s’havia plantejat amb la solvència necessària, quan es desenvolupava una política de connectivitat en el conjunt de l’estat espanyol absolutament desmesurada? Perquè la inversió que s’ha fet en el transport d’alta velocitat és gegantina. Tothom té mèrit però, fins que no s’ha presentat, aquesta situació no s’ha resolt.

Durant la negociació es va parlar en algun moment de Balears?

Per descomptat. Em varen dir: “També per a Balears”. Vaig contestar: “És clar, i per a Ceuta i Melilla”.

Deis que va ser una negociació molt dura. Quins altres punts hi havia sobre la taula?

Cadascú coneix el seu territori. A Canàries tenim un problema de maltractament històric dels interessos dels ciutadans. A Balears crec que estan millor, però també el tenen. Nosaltres havíem de corregir danys històrics com el de la mitjana en inversions. El fur de Canàries diu que hem d’estar en la mitjana d’inversions per càpita de totes les comunitats de l’Estat. Sabeu quan es va complir això? L’any passat. S’ha incomplert sempre, i en moltes ocasions hem estat els darrers. L’any 2009 es va incloure la inversió autonòmica en els recursos del REF (Règim Especial Fiscal). Era un fals positiu amb pèrdues de prop de 600 milions d’euros l’any de partides destinades a serveis públics. Si això no s’arriba a desbloquejar... Record que un dia a les 21 hores li deia a Montoro en el seu despatx: “Ministre, entengui que aquest statu quo no l’acceptarem perquè és injust i fa un mal intolerable. Ho he repetit cada vegada que intervenia com una cançoneta. I es va resoldre a la Llei de pressupostos amb una disposició addicional a la Llei de finançament autonòmic. Per tant, no hi ha res impossible.

I aquest govern de Rajoy és de fiar? Els 480 milions que es varen acordar l’any passat a Canàries, han anat arribant?

Sense que l’alabança al Partit Popular serveixi de precedent, estam absolutament satisfets amb la capacitat de compliment. Una altra cosa és que el govern de Canàries compleixi la seva part. És clar, té una situació molt peculiar. Aconseguim uns recursos que en la majoria dels casos no gestionarà Nueva Canarias, sinó el govern autonòmic -en mans de Coalició Canària-, i no podem ser optimistes amb l’ús que fa d’aquest esforç. Però vull rompre una llança a favor dels negociadors, especialment la senyora Soraya Saénz de Santamaría, el secretari d’Estat de Pressupost, Alberto Nadal, i el mateix ministre Montoro, perquè el nivell de compliment és exquisit.

Podran garantir que no s’apugin els preus?

És un tema complicat. Ho he parlat molt amb gent de Balears, especialment amb el conseller de Mobilitat, Marc Pons. Si les companyies aèries apugen els preus, quin negoci que haurem fet! L’Estat paga una fortuna i els ciutadans el mateix, és necessari intervenir. A l’acord del 75% hi ha una cautela que està dins l’acord extra pressupostari (també n’hi ha un de pressupostari). I, dins aquest acord, queda clar que l’Estat assumeix que els òrgans competents, la comissió del mercat i la competència, han de vigilar estretament. Això no bastarà, per això hem plantejat que hi hagi organismes de servei públic. És difícil arribar més lluny. Ara bé, el Ministeri de Foment ja s’encarregarà que no augmentin els preus perquè n’haurà de pagar la factura.

Per què Canàries pot blindar el descompte aeri i Balears no?

Abans de tot, a veure qui és que s’atreveix a llevar aquest descompte als balears en el futur, al·legant que només estava dins un pressupost. Això, per una banda. Per una altra, nosaltres hem utilitzat una eina que Balears encara no té, que és el Règim Econòmic i Fiscal, que no és una llei orgànica però és el nostre fur. Ara bé, el REF també preveia entrar en la mitjana de les inversions de l’Estat i aquí ens teniu. És a dir, que ho reculli el REF té valor, és un argument més, però no és determinant.

Quan creis que es començarà a aplicar el descompte?

Igual que l’any passat amb els vols interinsulars, tot d’una que la llei es publiqui al BOE, a mitjan juny. Estan passant moltes coses que fins fa sis mesos eren impossibles.

Vàreu anar a llistes amb el PSOE. Quina relació hi teniu?

Va ser un acord electoral perquè tenien un conjunt de polítiques interessants i donàrem suport al seu candidat, Pedro Sánchez. Nueva Canarias ha complert de manera exhaustiva amb aquest acord. Ningú no ha defensat millor que nosaltres Pedro Sánchez i nosaltres votàrem en contra de Rajoy, contra la pressió de molts sectors i mitjans de comunicació. Ells es varen ‘autoincomplir’. Després, entre els socialistes de Canàries hi ha hagut cert malestar però, qui deia que havíem de prioritzar els seus interesssos als de Canàries? Enlloc. Entenc la seva actitut, però pels passadissos no diuen el mateix, molts haurien fet el mateix que jo.

Heu estat un dels protagonistes d’aquesta legislatura.

Molt a desgrat meu. S’ha de tenir experiència per suportar la pressió a què he estat sotmès, que, d’altra banda, també és la meva obligació.

El panaroma polític avui dia és incert -aquesta entrevista es va fer el passat dimarts a migdia abans d’aprovar els comptes de l’Executiu i de conèixer la moció de censura. En cas que finalment tot continuàs igual, què més demanareu en els següents pressupostos?

La meva opinió és que l’any que ve no hi haurà pressupostos. Si aquests prosperen, són suficientment expansius perquè durin fins que acabi la legislatura. En cas contrari, també estaria bé, perquè podríem continuar parlant d’unes quantes peticions més [riu], però aquests comptes els permetran aguantar.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF