Partits i entitats s'emplacen a recuperar el rumb estratègic perdut després de l'1-O

El Govern proclama que "el mandat de l'1-O continua vigent" tres anys després

La decisió del Govern de no convocar cap acte per commemorar el tercer aniversari de l'1-O ha convertit l'acte que sí que ha fet Òmnium en el més transversal i concorregut dels que l'independentisme ha fet aquest dijous. Partits, entitats i membres de l'executiu i del Parlament s'han citat a les portes de l'Institut Pau Claris de Barcelona per reivindicar el referèndum. L'acte s'ha convertit en un emplaçament col·lectiu a recuperar el rumb estratègic perdut després de celebrar-se aquell votació avui fa tres anys.

El diagnòstic que s'ha fet és compartit i conté llums i ombres: l'1-O va ser un èxit i va aconseguir posar l'Estat al límit, però en els dies posteriors el moviment independentista va perdre el rumb, la força i la determinació i des de llavors no ha aconseguit recuperar-los. L'anàlisi més cru l'ha fet la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie: "En aquests moments no tenim un projecte col·lectiu i és imprescindible i urgent recuperar-lo". Minuts després l'ha secundat la diputada de la CUP Natàlia Sánchez: "Cal aturar la deriva en què ens trobem". També el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha apel·lat a la "unitat antirepressiva" perquè els catalans puguin exercir l'autodeterminació de manera definitiva. 

L'acte ha sigut senzill, ràpid i amb un objectiu clar: fer una foto d'unitat sobiranista al davant d'un institut que va ser objecte de les càrregues policials, el Pau Claris. Allà es va produir una de les imatge icòniques d'aquell dia: la patada voladora d'un policia a un dels ciutadans que defensaven les urnes. L'agent ara està sent investigat.

La incògnita de les ordres marca les causes per les càrregues de l'1-O, que miren a Europa

La imatge que aquest dijous ha buscat Òmnium ha sigut d'unitat sobiranista i no estrictament independentista perquè també hi han acudit actors que no abracen la idea de la independència, com els sindicats UGT i CCOO. A més, hi havien de ser els comuns, que al final no hi han pogut anar, però fonts de l'organització garanteixen que també donaven suport a la convocatòria.

El Govern, que no ha organitzat cap acte concret, ha proclamat en un declaració pública que "el mandat de l'1-O continua vigent", malgrat que encara no s'hagi impulsat la república. "No fer-ho", afegeix l'escrit, seria "assumir que la repressió ha vençut les urnes". L'executiu en funcions referma la seva aposta per l'amnistia i l'autodeterminació i es dirigeix a l'estat espanyol per reclamar-li que posi sobre la taula una proposta. "És una exigència democràtica que l'estat espanyol torni al terreny de la política i la negociació i abandoni la judicialització i la repressió", afegeix el comunicat, que ha anat acompanyat d'un acte simbòlic a la façana del Palau de la Generalitat, on s'han desplegat a petició de l'expresident Quim Torra quatre lones que representen les quatre barres.

Receptes de futur

Un cop fet el diagnòstic que cal recuperar la iniciativa, també ha arribat el moment de plantejar quines receptes creu l'independentisme que cal aplicar a partir d'ara. Com ja és habitual en el moviment, en aquest punt han aparegut els matisos. La recepta de Paluzie és fer efectiu el mandat de l'1-O amb la "declaració d'independència efectiva" que no va reeixir la tardor del 2017 al Parlament, quan les coses ja començaven a anar maldades. Un fet similar ha defensat el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, que ha considerat que després dels propers comicis cal "aixecar la suspensió de la declaració d'independència" i iniciar un "procés d'insubmissió" que derivi en la ruptura definitiva amb l'estat espanyol. "El mandat és molt clar", ha resolt. 

ERC també explicat els seus plans, fidel al guió més pragmàtic i gradualista del qual s'ha dotat. La secretària general dels republicans, Marta Vilalta, ha tornat a posar èmfasis "en el diàleg i la negociació" com a eixos per avançar i també en el fet que el moviment ha de créixer si vol guanyar: "Ser més i més forts cada vegada que hi hagi urnes". JxCat no ha fet declaracions als mitjans, però ja havia fet un acte propi a primer hora amb l'expresident Puigdemont instant l'independentisme a pactar un full de ruta per si supera el 50% en les eleccions del febrer.

Puigdemont insta l'independentisme a acordar un full de ruta per si supera el 50% dels vots a les eleccions

Torra entre els assistents

Fidel a la intensa agenda que s'ha imposat des que va ser inhabilitat en el càrrec de president, un dels protagonistes ha sigut Quim Torra, aplaudit a la seva arribada. També hi han sigut el vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de Presidència, Meritxell BudóM el president del Parlament, Roger Torrent, i el líder del PDECat, David Bonvehí, entre d'altres. Un cop el Govern ja ha fet tots els moviments per assumir la inhabilitació de Torra, ara el focus recau sobre Torrent, que ha de decidir quin mecanisme empra per posar en marxa des del Parlament el compte enrere cap a les eleccions. Unes eleccions que l'independentisme veu com l'oportunitat de recuperar el rumb i la força que busca des fa tres anys. 

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF