El Parlament denunciarà avui Llarena per haver vulnerat els drets polítics dels diputats empresonats

La denúncia també apunta als tres jutges de la sala d'apel·lacions del Suprem

El president del Parlament, Roger Torrent, presentarà aquest divendres una denúncia contra quatre jutges del Tribunal Suprem, l'instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, i els tres magistrats que formen part de la sala d'apel·lacions, Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde. Ho va explicar ell mateix ahir des de l'Ateneu Barcelonès durant el discurs de cloenda de la Nit Irla, organitzada per la Fundació Irla.

Torrent els denunciarà en nom del Parlament acusant-los de vulnerar els drets polítics de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, els tres candidats a la investidura vetats pel Suprem.

En la denúncia, que es presentarà al Tribunal Suprem, el Parlament considera que Llarena i els altres tres jutges haurien comès tres delictes tipificats al Codi Penal: el de detenció il·legal (article 167), el de vulneració de drets fonamentals (article 542) i el de prevaricació judicial (article 446). Malgrat que el president de la cambra considera que també s'han vulnerat els drets polítics de la resta de diputats empresonats de manera preventiva, la denúncia es dirigeix especialment als candidats a la investidura. Sobretot als dos que són a la presó: ni a Sànchez ni a Turull se'ls va donar permís per assistir al debat, i a l'exconseller de la Presidència fins i tot se'l va empresonar després de perdre la primera votació i abans que pogués sotmetre's a la segona volta.

"En la defensa dels drets polítics i civils hi hauríem de ser tots. Aquí no hi ha àrees de confort que valguin, cal prendre tots els riscos que facin falta", va remarcar ahir Torrent, que va alertar que el que està en risc "no és un espai polític concret, sinó la democràcia". "En la defensa dels drets polítics dels diputats no recularem ni un mil·límetre", va insistir.

Els serveis jurídics de la cambra catalana van rebre a principis d'abril l'encàrrec de preparar una querella contra el jutge Llarena, però durant les últimes setmanes els lletrats ja havien estudiat vies menys directes, tal com va avançar l'ARA. En una querella, el Parlament actuaria com a part acusadora, formaria part del procediment i necessitaria un advocat i un procurador. En una denúncia, en canvi, es recopila la informació i es posen els fets en coneixements dels tribunals perquè determinin si són constitutius de delicte. El Parlament, doncs, no serà part acusadora.

Sortir de la zona de confort

El discurs d'ahir de Torrent es va centrar en la defensa dels drets fonamentals, però també en la necessitat d'assumir riscos per part de l'independentisme amb un objectiu clar: ampliar els suports. "Mantenir-nos en els espais còmodes ens dona una certa estabilitat, però difícilment ens permetrà avançar", va avisar. Segons ell, si l'independentisme no surt dels missatges d'autoconsum només aconseguirà generar "competència" entre els partits que ja comparteixen objectius. "Aquesta competència interna pot ser vàlida per guanyar eleccions, però quan del que es tracta és de guanyar un país hem d'anar més enllà, a les fronteres i als espais que volem conquerir", va apuntar.

"No es tracta de ser els més independentistes, es tracta de fer més independentistes. No es tracta de ser els més republicans, sinó de fer més republicans. ¿De què ens serveix entrar en competició entre nosaltres, prendre decisions sense risc si el que volem és guanyar un país?", es va preguntar.

El Procés, als tribunals

No és la primera denúncia contra el magistrat instructor de la causa contra l'1-O. Fa deu dies l'expresident del Govern, Carles Puigdemont, i els consellers a l'exili en van presentar una a Bèlgica –en aquest cas civil i no penal– en què l'acusaven d'actuar de manera parcial en la instrucció de la causa. En base a aquesta denúncia –per unes declaracions de Llarena en un acte a Oviedo– els seus advocats demanen la recusació del jutge.

I el president del Govern, Quim Torra, també ha optat per recórrer als tribunals, en el seu cas contra l'expresident espanyol, Mariano Rajoy, i la seva vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, per haver vetat la publicació al 'Diari Oficial de la Generalitat' del nomenament dels consellers presos i exiliats, una demanda que la fiscalia ja ha demanat al Tribunal Suprem que desestimi.

La Nit Irla

Crits de "Llibertat!" van ressonar per l'auditori de l'Ateneu Barcelonès durant el lliurament de premis de la Nit Irla. Els premiats d'enguany de la Nit Irla van ser la pedagoga i escriptora Teresa Juvé i l'Associació Catalana pels Drets Civils en el Memorial Francesc Macià; el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo, i el Centre per la Defensa dels Drets Humans en el Memorial Lluís Companys, i el periodista Josep Gifreu, que es va endur el premi d'assaig Irla.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF