Política 04/07/2018

El Parlament aprova la creació d'una comissió per "posar llum al període fosc" del 155

La CUP hi dona suport però demana parlar també de per què el Govern va "acatar" la intervenció

Marc Toro / Ot Serra
4 min
El president de la Generalitat, Quim Torra, en un ple recent al Parlament

BarcelonaEl Parlament ha aprovat aquest dimecres la creació d'una comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 a Catalunya a proposta de JxCat i ERC i gràcies als vots afirmatius de Catalunya en Comú Podem i la CUP (75 a favor, 57 vots en contra i cap abstenció). L'objectiu de la comissió, segons ha defensat la portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, és "posar llum al període fosc" que va suposar l'aplicació del 155, entre el 27 d'octubre del 2017 i el 2 de juny del 2018. La comissió avançarà en paral·lel al comissionat del 155 impulsat pel Govern i encapçalat per Pau Villòria.

Geis ha apuntat que la seva formació vol conèixer "qui va perpetrar" el 155 i s'ha preguntat quin paper van tenir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, o les actuals ministres de l'executiu de Pedro Sánchez Meritxell Batet i Carmen Calvo. Geis ha criticat que es va aplicar un 155 "inconstitucional" i ha criticat que la Constitució espanyola és "de submissió" i no "d'elecció". "L'1 d'octubre el que volíem era una república d'adhesió i no de submissió", ha defensat Geis, que ha criticat la "persecució ideològica" a càrrecs de la Generalitat.

De manera semblant, la diputada republicana Magda Casamitjana ha defensat la comissió per "aclarir els dubtes, incerteses, recels i indicis o sospites" al voltant de la intervenció estatal a Catalunya. Un Estat, ha dit, que es va "apoderar del país sense conèixer la seva administració", provocant unes conseqüències personals, polítiques i de país "injustes" que encara duren, amb cinc persones a l'exili i nou empresonades, entre d'altres. Casamitjana no s'ha estat de retreure al PSC el seu suport al 155, recordant que no tots els socialistes estaven a favor d'aquest aval. En aquest sentit, ha citat les paraules que en el seu dia va dir l'exconseller de Governació del segon tripartit Xavier Sabaté. "Estic segur que la majoria de socialistes no ho aproven", va dir.

Tot i el seu suport a la iniciativa, el cap de files de la CUP al Parlament, Carles Riera, ha defensat que la comissió també escateixi per què el Govern va "acatar" la intervenció estatal i no va optar per la "resistència" i la "desobediència". El cupaire, que s'ha referit al 155 com un "cop d'estat" davant la "revolta democràtica i popular" nascuda amb l'1-O, també ha deixat clar que amb la fi de la suspensió autonòmica encara hi ha "condicionants limitadors de l'autogovern" vigents, com són les resolucions del Tribunal Constitucional o el fons de liquiditat autonòmic (FLA). En aquest sentit, ha cridat a avançar cap a la República com l'única manera de garantir la restitució de la "dignitat a les nostres institucions", el respecte de la democràcia i un "veritable autogovern".

Els comuns han expressat el seu suport a la creació d'aquesta comissió i ha centrat bona part de la seva intervenció a criticar el paper del PP, Cs i el PSC els últims mesos, més que no pas en la declaració d'independència. "El 27 d'octubre va ser una data fatídica en què es va esmicolar l'autogovern i es va tornar a èpoques fosques del passat", ha subratllat la portaveu de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany, que ha focalitzat la responsabilitat en "l'autoritarisme" del govern espanyol de Mariano Rajoy, en "l'aznarisme centralista de Cs" i en el "silenci irresponsable" del PSC. "Ens agradaria que sortissin de l'habitació fosca a què es van ficar amb aquests dos socis", ha anotat Alamany adreçant-se a la bancada socialista i referint-se al PP i Cs.

Així, ha criticat que la "recepta" dels partits constitucionalistes hagin sigut els "tribunals i la policia" i no "solucions polítiques". Alamany, però, també ha instat l'independentisme a seguir estratègies que no "empetiteixin els anhels de canvi". "El sobiranisme, o entén que va de construir i no de proclames simbòliques o no serà guanyador", ha assenyalat.

L'unionisme veu en la unilateralitat la causa del 155

El primer a expressar la seva disconformitat amb la iniciativa de les formacions independentistes ha sigut el portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, que ha parlat de "cop d'estat" per referir-se als plens dels dies 6 i 7 de setembre, quan la majoria sobiranista va aprovar la llei del referèndum i de transitorietat. "Si volien una república d'adhesió, el fracàs del seu projecte polític és rotund", ha afirmat Pedret en referència a les paraules anteriors de Geis, que ha subratllat la "unilateralitat" del Procés. En aquest sentit, el diputat socialista ha sospitat que les conclusions de la comissió d'investigació ja estan redactades i ha manifestat la seva voluntat de "parlar de tot" i no només del 155, sinó també de com es va arribar a aquest escenari.

La diputada de Cs Lorena Roldán també ha afirmat que la "causa" del 155 és l'actuació dels independentistes els dies 6 i 7 de setembre, quan es va "silenciar" l'oposició i es van "vulnerar" els drets dels catalans. I s'ha queixat que en la proposta de creació de la comissió no es mencioni el "cop a la democràcia" que es va fer abans de la intervenció de l'Estat amb la proclamació de la República. "Sembla que tinguin amnèsia", ha dit als grups proposants, i ha ironitzat: "S'investigaran a vostès mateixos? Vindrà Puigdemont?" Amb tot, ha acusat els independentistes de voler crear la comissió sobre el 155 per fer "victimisme" i continuar amb la "confrontació" amb l'Estat.

El portaveu adjunt del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha acusat JxCat i ERC de voler crear la comissió sobre el 155 per "rondinar, rondinar i rondinar", que és –ha dit– "la història del nacionalisme català". "Rondinar sense assumir les conseqüències dels propis actes", ha afegit. El diputat popular ha admès que la intervenció de l'Estat no va ser una "taca d'oli" ni va ser "agradable", però ha afirmat que va portar a una certa "estabilitat" a Catalunya i "normalitat" en el funcionament de la Generalitat. Amb tot, ha anunciat el seu vot en contra de la creació de la comissió perquè el PP rebutja una Catalunya "rondinaire, queixosa i [...] impotent".

stats