El Parlament aprova la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears

PalmaEl Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dimarts la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

L’objecte d’aquesta Llei és l’actualització i millora de la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, ja que han transcorregut més de quinze anys des de la seva aprovació. S'ha duit a terme l'adaptació a la normativa actual i s'han incorporat els conceptes de patrimoni cultural immaterial i salvaguarda. També cal destacar el protagonisme dels portadors i les seves manifestacions culturals com a integrants del patrimoni immaterial.

Els objectius d'aquesta Llei són l’adaptació a les legislacions i normatives actuals, en matèria de patrimoni cultural i immaterial, l’actualització de la definició conceptual, la revisió de les figures de protecció, la creació d’òrgans de consulta i de supervisió, la implicació de totes les administracions i de tots els agents culturals, la participació ciutadana i la previsió de més recursos.

En relació amb la Llei en vigor des de 2002, la nova proposta introdueix notables millores. Els canvis més destacables són la introducció del concepte de salvaguarda, el concepte de patrimoni cultural immaterial i l'ampliació dels seus àmbits, el concepte de portadors que s'entén com les comunitats, els grups o les persones portadors d’elements del patrimoni cultural immaterial que reconeixen la manifestació immaterial com a part integrant del seu patrimoni cultural, i els requisits i característiques de patrimoni cultural immaterial.

Destaca també el fet que només es protegirà el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans i amb els imperatius de respecte mutu entre les comunitats, els grups i les persones, amb la protecció dels animals i amb el desenvolupament sostenible. També recull que s'ha de respectar el que estableix la normativa en matèria d'igualtat entre dones i homes.

En el capítol I es defineix el concepte de patrimoni cultural immaterial, de salvaguarda i de portadors i també les mesures destinades a garantir la viabilitat del patrimoni cultural immaterial.

El capítol II inclou un altre canvi significatiu que fa referència a les figures de protecció. En la llei anterior es regulava el patrimoni etnològic i les festes d'interès cultural i en la Llei nova es denominen categories del patrimoni cultural immaterial.

Es preveuen tres categories: els béns d’interès cultural immaterial compartits que reconeixen les manifestacions comunes al conjunt de les Illes i que representen una sola identitat nacional compartida, els béns d’interès cultural immaterial que recullen les manifestacions més representatives del patrimoni cultural immaterial de cada una de les illes i els béns catalogats immaterials corresponents als béns o manifestacions que, tot i no tenir la rellevància que els permetria declarar-los béns d’interès cultural immaterial, tenen prou significació i valor per constituir un bé que s’ha de protegir singularment. Dins aquests darrers, d'acord amb la disposició addicional segona les manifestacions que s'havien declarat festes d'interès cultural passaran a tenir la consideració de béns catalogats immaterials.

Com que s'ha introduït el concepte de salvaguarda, també és una novetat important el capítol III sobre Mesures de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial i el capítol IV d'Actuacions i mesures de protecció, promoció i foment del patrimoni cultural immaterial, que tenen com a finalitat dur a terme accions que tinguin l'objectiu de promocionar, fomentar i protegir aquest patrimoni. Quant a aquestes mesures, destaquen, entre d'altres, el paper decisiu que té l'administració educativa per al coneixement del patrimoni cultural immaterial, les línies d'ajuda per a campanyes d'inventaris i el pla de salvaguarda que han d'elaborar els portadors, com també les línies d'ajuda per a la promoció i el coneixement entre les Illes i l'exterior de les manifestacions del patrimoni cultural immaterial.

El capítol V preveu la creació d'òrgans col·legiats de caràcter consultiu i se n'amplien les propostes i iniciatives. Una altra novetat del mateix capítol són les institucions consultives que emetran els informes dels experts que calguin sobre les diferents matèries.

Com a mesura de salvaguarda, destaca la importància i necessitat que els consells insulars, com a òrgans competents, acabin els inventaris del patrimoni cultural immaterial de cada una de les Illes.

Cal remarcar, així, que la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears és una norma consensuada en la qual s'han implicat i han participat les diferents administracions, els consells assessors de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears i tota la ciutadania per mitjà del la publicació al portal de Participació Ciutadana del tràmit d'audiència i informació pública.

En definitiva aquesta Llei actualitza el concepte i els continguts amb la normativa estatal i europea, perquè pugui assolir la rellevància i repercussió que li correspon; dona resposta a l'interès creixent pel patrimoni cultural immaterial, a la implicació social dins els diferents àmbits que el transmeten de generació en generació, i referma la importància de la pressa d'iniciatives que han de tenir les institucions per divulgar-lo i preservar-lo.

L'aprovació d'aquesta Llei no ha agradat a tothom. Xavier Pericay ha assegurat que "aquesta llei pateix diversos problemes: indefinició conceptual, manca de claredat d'idees i de coherències". A més, el portaveu de Ciutadans ha sentenciat que "al text no s'identifiquen les modalitats lingüístiques de cada illa, i caldria respectar el que diu l'Estatut". Per la seva part, Marga Prohens ha remarcat que "s'hauria d'haver comptat amb la participació dels ajuntaments i dels col·lectius afectats".