El País Basc es debat entre tres estatuts diferents amb el dret a decidir al centre de la polèmica

Els experts del PNB-PSE-Podem, el d'EH Bildu i el del PP registren tres propostes al Parlament

El grup de cinc experts designats pel Parlament basc per elaborar un text articulat del nou Estatut que substitueixi el de Gernika ha lliurat aquest dilluns les seves propostes a la cambra, en què es constata que no hi ha acord. De nou, el gran obstacle se situa en el dret a decidir. Tres són les propostes que s'han lliurat: la primera ve avalada pel PNB, Elkarrekin Podem i el PSE, que entre ells discrepen sobre la qüestió. La segona per EH Bildu, amb un compromís total a favor de l'exercici del dret a decidir. I la tercera, presentada pel PP, que adverteix de la inconstitucionalitat de l'autodeterminació i opta per la continuïtat de l'Estatut actual.

Al text acordat pel PNB, Elkarrekin Podem i el PSE, el dret a decidir apareix en una disposició addicional –per tant, fora de l'articulat– amb dues formulacions (PNB i Elkarrekin Podem) i una esmena (PSE). La formulació presentada pel ponent jeltzale, Mikel Legarda, al·ludeix expressament al tema: "La plena realització dels drets històrics s'exterioritza a través del dret a decidir de la seva ciutadania lliurement i democràticament expressat, i el seu exercici pactat amb l'Estat".

La ponent d'Elkarrekin Podem, Arantza Elizondo, planteja aquesta qüestió d'una manera més modulada. No esmenta expressament el dret a decidir però diu que la plena realització dels drets històrics es materialitza "a través del dret de la seva ciutadania a expressar la seva voluntat lliurement i democràticament", també de manera pactada amb l'Estat.

No obstant això, el ponent designat pel PSE-EE, Alberto López Basaguren, ha presentat una esmena després de mostrar la seva discrepància amb les dues formulacions anteriors. Al seu vot particular defensa que el dret a decidir no és un dret, perquè "no hi ha cap text jurídic ni constitucional ni internacional que el reconegui".

En aquest document troncal que el PNB ha substituït pel que tenia subscrit amb EH Bildu fa un any i mig també es parla de la consulta a la ciutadania sobre el nou Estatut basc. La consulta es farà després de l'aprovació per majoria absoluta de la norma al Parlament. Així mateix, s'afirma que abans d'enviar la reforma al Congrés es podrà consultar, sense caràcter vinculant, al cos electoral, és a dir, a la ciutadania.

També consta en aquest punt concret el vot particular del ponent socialista, que demana eliminar aquesta qüestió perquè considera que és, de facto, un referèndum i que condiciona l'altra part de la negociació (l'Estat) posant-la entre l'espasa i la paret.

El consens trencat

Per la seva banda, EH Bildu ha presentat el seu propi text i acusa el PNB de no haver complert el compromís adquirit en el seu acord de proposta de base. L'expert designat per la formació independentista, Iñigo Urrutia, ha redactat un text articulat en què el dret a decidir és una de les columnes vertebrals i parla de Comunitat Estatal Basca i de pacte confederal amb l'Estat.

Així, el dret a decidir, al text d'EH Bildu, és recollit al títol preliminar, lligat a la competència plena de la Comunitat Estatal Basca per regular i convocar consultes i referèndums sobre qualsevol qüestió, fent menció expressa a les "relacions amb altres territoris d'Euskal Herria, amb l'estat espanyol i amb altres espais polítics europeus i internacionals".

En aquest sentit preveu fórmules "concretes, operatives i eficaces" per exercir el dret a decidir, com una consulta habilitant o un referèndum final de ratificació. Va més enllà, doncs, del que havien pactat amb el PNB, perquè en aquell preacord no es preveia una consulta habilitant.

La formació independentista d'esquerres defensa que el dret a decidir és l'origen i el fonament del nou estatut polític, de manera que es converteix en l'instrument democràtic per aconseguir els nivells d'autogovern que la ciutadania basca vulgui en cada moment històric, sense límits prefixats, inclosa la independència.

Finalment el PP, a través del seu expert, Jaime Ignacio del Burgo, considera que el que plantegen la resta d'experts és del tot inconstitucional i, per tant, el seu text defensa que l'Estatut no s'ha de canviar i ha de continuar sent el que la societat basca va aprovar fa quaranta anys.

Urkullu demana una interpretació "flexible" dels drets històrics

De la seva banda, en una conferència a Bilbao, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha afirmat aquest dilluns que, si s'interpreten de manera "flexible" els drets històrics emparats en la Constitució, "és possible" el dret a decidir, i ha lamentat que alguns ho plantegin com "un tòtem" i altres com "un tabú". Després de reclamar "altura de mires" als partits per arribar a un acord que actualitzi l'Estatut, ha afirmat que s'obre un escenari "propici" a l'Estat per l'encaix del "sistema singular d'autogovern" basc en un nou model territorial.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF