ESCENARI ELECTORAL
Política 17/12/2018

El PSC recela dels ‘barons’ que aposten per la mà dura

Els retreu que s’alineïn amb el PP i Cs i confia que Sánchez es mantingui en la moderació

Marc Toro
3 min
El president de l’Aragó, Javier Lambán (esquerra), conversa amb el líder del PSC, Miquel Iceta, en un comitè federal.

BarcelonaL’estratègia de diàleg amb Catalunya de Pedro Sánchez tenia fins ara dos rivals principals a la dreta: el PP i Cs. L’entrada amb força de Vox al Parlament andalús, però, neguiteja alguns barons del PSOE, que creuen que l’entesa amb l’independentisme els pot passar factura a les portes d’un any electoral. En aquest context, Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, i Javier Lambán, de l’Aragó, van avalar fa uns dies la proposta de Pablo Casado d’il·legalitzar els partits que volen trencar Espanya. Un pas endavant que va molestar el govern espanyol -que se’n va distanciar-, però també el PSC de Miquel Iceta, ideòleg de l’estratègia de la Moncloa per abordar el Procés.

“Espero que ningú pensi que podem il·legalitzar dos milions de catalans com a manera de resoldre el problema”, advertia Iceta aquest diumenge a La Razón, i dilluns en roda de premsa es refermava en la seva opinió: “No veig raons per il·legalitzar cap partit a Catalunya [...] No es donen els supòsits”, va dir, i va convidar Casado a rellegir-se la llei de partits. Sense citar-los, va fer extensiu aquest consell als barons socialistes que ara demanen mà dura.

Les pressions que rep Sánchez per part de la dreta i d’alguns companys de partit es van tractar dilluns a l’executiva del PSC i diversos dirigents assenyalen que l’actitud de Page i Lambán “no ajuda”. “Nosaltres necessitem calma i que es rebaixi la tensió”, insisteix una veu del partit. La majoria de càrrecs consultats coincideixen que el fet que els barons apugin el to és fruit del seu “nerviosisme” després de les eleccions a Andalusia i veuen en les seves paraules un error de càlcul estratègic que pot acabar beneficiant el PP, Cs o Vox. “Si defensen el projecte polític d’un altre partit, entre l’original i la còpia perden”, resumia fa dos dies Iceta a La Razón, en què afegia que si des del PSOE es dubta d’aquesta premissa s’estarà fent un “gran favor” a la dreta.

“Són veus minoritàries”

El PSC s’agafa al fet que les opinions de Page i Lambán no s’hagin estès per ara al conjunt del socialisme espanyol. “Aquestes veus són minoritàries”, afirma un destacat càrrec. “La línia oficial és una altra”, s’hi suma un company seu a la direcció. A diferència dels altres cops que els d’Iceta han recelat dels dirigents territorials més jacobins del PSOE -que fa dos anys van amenaçar amb trencar amb el PSC per haver mantingut el no a Rajoy-, aquest cop tenen a favor la direcció de Ferraz i el mateix president espanyol. “L’opinió del PSOE la marca el secretari general, i ara, a més, ho fa des de la Moncloa”, destaca un càrrec.

A l’espera de com evoluciona la relació Generalitat-Estat, i amb l’esperança que en el debat sobre el full de ruta independentista s’imposi la moderació, els socialistes catalans celebren que una veu tan important al PSOE com la de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero fes aquest cap de setmana costat a la via del diàleg. En una entrevista a El Mundo es va desmarcar tant de l’aplicació del 155 (cavall de batalla de la dreta) com de la il·legalització de partits independentistes, i va deixar clar que la solució no pot passar en cap cas per “excloure’ls del concurs democràtic”.

Zapatero, però, no es quedava aquí, i fins i tot avalava l’esforç de Sánchez per “mantenir la capacitat d’interlocució” amb els partits que governen a Catalunya. “L’animo i l’estimulo a seguir per aquí [...]. Espero que el partit socialista intensifiqui el seu paper moderador”, va declarar. Fonts del PSC destaquen el “tanc d’oxigen” que suposen aquestes paraules per a l’estratègia de la Moncloa, que és la d’Iceta. “Que surti un expresident a dir que el que cal fer és això és molt important”, afirmen. Tant a Catalunya com a Espanya, però, els socialistes són conscients que el consens pel diàleg i la distensió seran viables només si es demostra que aquesta via funciona. El 21-D pot ser clau.

stats