El PP, un partit amb experiència a tancar televisions autonòmiques
L’historial dels populars amb els canals públics permet dubtar del futur d’IB3 en cas que governin
PalmaEls treballadors d’IB3 acudiren al Parlament aquest dimarts, un dia abans de fer vaga, amb l’objectiu de visibilitzar la seva protesta a fi d’aconseguir unes condicions dignes de treball. Als passadissos, tots els polítics hi digueren la seva i Jaume Font quedà amb les ganes de demanar per l’ens públic a la presidenta, que no anà al ple perquè estava malalta. El líder del Partit Popular, Biel Company, no perdé l’ocasió d’acostar-se als informadors d’IB3, davant les càmeres i els periodistes d’altres mitjans, per assegurar-los que, quan governàs, podrien “estar tranquils”. Malgrat les paraules de Company, l’historial del PP amb els mitjans de comunicació públics no és gaire tranquil·litzador: inclou tancaments com el de Canal 9 al País Valencià. A les Balears, el PP ja havia clausurat Televisió de Mallorca, la qual, tot i que no era d’àmbit autonòmic, aglutinà bona part de la xarxa de televisions locals de l’illa. En canvi, el tancament de Canal Sur exigit per Vox als populars a Andalusia és poc probable que es materialitzi, perquè implicaria canviar l’Estatut d’Autonomia.
La Televisió de Mallorca es va apagar el 9 de desembre de 2011, poques hores després que la ràdio pública del Consell, Ona Mallorca. La institució insular les havia posades en marxa l’any 2006, quan Unió Mallorquina, amb Maria Antònia Munar al capdavant, la liderava. L’ens havia nascut gràcies a una unanimitat política que es va rompre quan Munar va donar suport el 2007 al Pacte de Progrés que atorgà la presidència del Govern a Francesc Antich i la del Consell de Mallorca a Francina Armengol.
A partir d’aquest punt, el PP decidí que dues televisions públiques (IB3 i Televisió de Mallorca) eren massa i qüestionà l’existència de l’ens mallorquí, que havia aconseguit integrar la xarxa de televisions locals de l’illa i una programació amb segell identitari.
El darrer any de Televisió de Mallorca, amb la popular Maria Salom a la presidència del Consell de Mallorca, va ser el de l’ofegament econòmic de l’ens. Salom aturà les transferències des de la institució insular i després utilitzà el deute com a argument per liquidar el mitjà. Tampoc no hi ajudà el fet que Munar hagués enllestit durant el seu mandat una fosca operació urbanística perquè la possessió de Son Puig fos la seu del canal insular.
Set anys després del tancament, Televisió de Mallorca continua pagant els deutes. Els proveïdors encara esperen cobrar 11 milions d’euros, dos dels quals es deuen a empreses mallorquines. Per part seva, Maria Salom es mostrà orgullosa anys després d’haver posat fi a l’ens mallorquí. “Havíem de llevar segons quines coses no estrictament necessàries”, declarà, satisfeta, el 2014.
Bauzá passa les tisores a IB3
L’arribada del PP de José Ramón Bauzá al Govern l’any 2011 amb les tisores preparades per retallar despesa va afectar de ple IB3. L’Executiu balear va reduir un 40% la seva aportació a la radiotelevisió autonòmica el 2012, quan passà de 50 milions a 30. Més de la meitat de la reducció s’aplicà als continguts i la retallada implicà una onada d’acomiadament de personal.
A més, la catalanofòbia de Bauzá arribà a la programació i les pel·lícules d’IB3 deixaren d’emetre’s en llengua pròpia i només es pogueren veure en castellà. El conseller de Presidència de Bauzá, Antonio Gómez, agafà les regnes de l’ens de manera provisional (de 2011 a 2012). Tant Bauzá com Gómez obriren les portes que la gestió de l’ens fos publicoprivada, encara que aquesta possibilitat no es va fer realitat.
Canal 9, una televisió d’un sol ús
El PP tancà Canal 9 el 29 de novembre de 2013, després de 24 anys de funcionament, durant els quals els partits que governaren al País Valencià contribuïren a sobredimensionar la plantilla col·locant-hi professionals afins i es generà un deute de 1.300 milions d’euros, segons explica el corresponsal de l’ARA al País Valencià, Daniel Martín. Canal 9, apunta, començà amb un govern del Partit Socialista (PSPV) i durant els seus inicis ja no va ser una televisió valenta, que investigàs.
Però l’arribada del PP al poder polític empitjorà molt les coses a la radiotelevisió pública valenciana. El Partit Popular la va banalitzar, recorda Martín, i va contractar productores de Madrid per elaborar continguts allunyats del País Valencià. Segons Martín, “la manipulació, el descrèdit i la baixa audiència” foren els trets d’identitat de Canal 9 sota el govern del PP. Després de “degradar” el canal públic i “treure’n tot el suc”, els populars decidiren tancar-lo i ho utilitzaren electoralment tot dient que ho havien fet per no tancar hospitals. De fet, quan començà el nou canal públic À Punt, el PP demanà al Parlament valencià “a quants llits d’hospital i aules d’escola s’estava renunciant”.
Canal Sur no tanca, però minvarà
La situació de Canal Sur amb l’arribada del Partit Popular a la Junta d’Andalusia no serà fàcil. Malgrat que Vox va exigir-ne el tancament per donar suport al govern de Juan Manuel Moreno, aquest no serà possible perquè l’ens està inclòs en l’Estatut d’Autonomia i, per modificar-lo, es requereix una majoria qualificada que no tenen, assenyala Fede Durán, col·laborador de l’ARA a Andalusia. El que passarà, vaticina, és que minvarà, perquè PP i Ciutadans estan d’acord a tancar tres dels quatre canals de TDT de Canal Sur. També és molt probable que acomiadin treballadors, diu, perquè ambdós partits consideren que hi treballa massa gent.
