El PP demana explicacions "urgents" al PSOE per la vinculació del cessament de Fungairiño amb la negociació amb ETA

Barcelona / MadridEl PP demana explicacions "urgents" al PSOE perquè expliqui si, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el 2006 va comunicar a ETA el cessament del llavors fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño, per blindar les negociacions. Segons l'agència Europa Press, a les actes de l'organització dissolta hi consta que els enviats de l'executiu socialista van informar del cessament el febrer del 2006. "El PSOE no pot continuar en silenci", ha reclamat aquest divendres el vicesecretari de comunicació del partit conservador, Pablo Montesinos, en declaracions als mitjans.

En una acta d'ETA es recullen les reunions que van començar el 22 de juny del 2006. Aquestes trobades van començar amb els retrets dels negociadors d'ETA al govern per les 13 detencions que s'havien practicat el maig d'aquell any per desmantellar una xarxa d'extorsió de l'organització, entre els quals hi havia el propietari del bar Faisán. Els enviats de la banda van retreure a l'executiu de Zapatero l'actitud que havien mantingut els seus ministres, entre els quals Alfredo Pérez Rubalcaba i Juan Fernando López Aguilar, assegurant que sabien que es produirien les detencions, que eren producte de la col·laboració amb ETA i que ni jutges ni policies estaven amb els braços plegats. Segons l'opinió d'ETA, aquesta era una actitud "sabotejadora" del procés.

El govern va culpar el jutge Marlaska

Tanmateix, els enviats de Zapatero van assegurar que havien intentat aturar l'operació però que no havien pogut aconseguir-ho. Ho van qualificar com a "accident greu", però van culpar el jutge que la va dirigir, l'actual ministre Fernando Grande-Marlaska. "És un accident important i quan ho vaig sentir em vaig irritar i entenc que vosaltres també ho estigueu", va afirmar llavors un dels negociadors del govern davant els terroristes. L'altre representant socialista que era a la reunió va assenyalar que l'executiu havia fet canvis "amb la intenció de blindar el procés" i va posar com a exemple el "canvi de fiscal en cap de l'Audiència Nacional".

La sortida d'Eduardo Fungairiño, que ocupava el càrrec des del 1997, s'havia produït quatre mesos abans, el 2 de febrer, donades les diferències que hi havia entre el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, que s'oposava a la negociació amb ETA, i el fiscal general de l'Estat, llavors Cándido Conde-Pumpido. Tot i que en aquell moment Fungairiño, que va morir aquest 30 de juny, va al·legar que dimitia per raons personals. "Us quedarà el dubte, però el govern ha fet l'impossible en el camp de la judicatura", afegia llavors el segon negociador del govern davant la banda. I, després d'insistir que l'executiu tenia la sensació d'haver fet "molt pel procés", va argumentar que el PP havia trobat el seu "agafador" a la judicatura i a les víctimes.

Els jutges, instrument del PP

Un argument que va donar suport al seu col·lega en la negociació, que va afirmar que el govern no comptava amb el nivell d'atac del PP, però que els jutges s'havien convertit en "un instrument" dels populars i "fan coses que en una altra situació no farien". De fet, ha afegit que el jutge Grande-Marlaska estava investigant si el govern havia donat l'ordre a policies de no fer detencions, cosa que el negociador de l'executiu reconeix davant ETA que sí que van fer, quan els explica que els ha comunicat a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i a la policia francesa que no facin detencions, tot i que va ser molt difícil fer-ho perquè aquestes ordres "no es poden donar per escrit" i la "Guàrdia Civil només obeeix el duc d'Ahumada".