EUSKADI

El PP basc s’allunya de Casado per sortir del pou

Alonso prepara una convenció per “actualitzar” el missatge i “marcar personalitat pròpia”

El PP basc s’encamina cap a la irrellevància política a Euskadi. L’aposta pel centredreta autonomista i foral que l’havia diferenciat del PNB i el PSE s’ha marcit, i el partit és el gran damnificat de l’època post-ETA. No ha sabut llegir el tempo i tampoc hi ha ajudat que l’obliguessin a defensar posicions que l’han acostat a l’extrema dreta.

Per primera vegada des del 1977 la dreta espanyola a Euskadi no té representació al Congrés de Diputats. És més, la caiguda va afectar de ple el número tres de la formació nacional, Javier Maroto, subsecretari d’organització i cap de llista al Congrés per Àlaba, que va perdre davant EH Bildu. En les municipals del 26 de maig tampoc li ha anat millor i només ha obtingut 55 regidors: ha perdut Vitòria. Amb prou feines un raig de llum entre tanta foscor, el de Sant Sebastià, on Borja Sémper, precisament el més allunyat de les posicions de Madrid, va obtenir bon resultat.

Fins aquí no hi ha gaire novetat, sinó la descripció d’una realitat. La novetat ve de com els populars bascos volen sortir d’una estratègia, la de Pablo Casado, que s’ha demostrat mortal per als seus interessos. Ja ho van avisar en la campanya electoral, allunyant-se de la marca PP i fent desaparèixer la gavina en llocs com Sant Sebastià o Vitòria. Ara el PP basc ha pres la decisió de seguir el seu propi camí i recuperar les seves pròpies essències. Sense ruptures, però amb un viratge profund. ¿Fins on? De moment, Casado deixa fer, més preocupat per altres qüestions. Euskadi ja no cotitza gaire a la seu del carrer Génova i això, en aquests moments, és un avantatge.

En aquesta dinàmica de marcar distàncies és on cal situar l’anunci del seu líder, Alfonso Alonso, de la celebració d’una convenció del PP basc al setembre a fi d’“actualitzar” el missatge i “marcar personalitat pròpia”. “Aquest partit, al País Basc, és de centre radical. Radicalment moderats i de centre. I som foralistes”, va dir Alonso.

Com ja ho va fer fa un lustre Arantxa Quiroga, anterior presidenta, Alonso busca una manera pròpia d’“entendre la pluralitat d’Espanya i l’encaix del País Basc en el conjunt de l’Estat, a través dels nostres drets històrics i del sentiment de la nostra foralitat en cadascun dels territoris”. També Quiroga volia allunyar-se de la recentralització i parlar amb tothom, incloent-hi EH Bildu, i la van forçar a dimitir. Per cert, el seu substitut va ser Alonso.

Una altra qüestió és: ¿com podria aquest moviment, si finalment es materialitza, afectar el tauler de la política basca? Que un partit com el PP s’allunyi dels vetos i comenci a treballar amb la resta tindria influència en la convivència i la governabilitat. No es pot oblidar que el govern d’Iñigo Urkullu està a un escó de la majoria absoluta al Parlament basc i que aquest suport podria venir del PP, igual que va passar en els dos primers anys de legislatura, sense Casado.

D’aquest suport als pressupostos per al 2020 en dependrà si el lehendakari, amb uns comptes prorrogats ara, avança les eleccions a la tardor. Un PP més autonomista i centrat podria recuperar les desenes de milers de vots que en les últimes cites electorals han anat al PNB. A curt termini el possible gir polític del PP basc beneficiaria Urkullu en l’estabilitat de l’executiu, però a mitjà i llarg podria perjudicar-lo electoralment.