ENQUESTES

PP i Vox són els partits polítics que generen més tensió

Segons un estudi de Gadeso, la formació més aliena a la crispació és El Pi

El PP i Vox són els partits que provoquen més crispació, segons assenyala un estudi de la Fundació Gadeso. En el costat contrari, El Pi seria percebut com la formació política més aliena a la tensió. Segons les dades d’aquest estudi sociològic, el 54,3% dels entrevistats pensen que el partit d’ultradreta Vox està generant tensió dins la societat balear. Per davall, i a una distància considerable, se situaria el partit liderat per Biel Company, amb un 44,2% dels enquestats. Un 30,1% dels enquestats considera que Ciutadans contribueix a la tensió.

En el cas del PP, l’informe de Gadeso fa referència a “les declaracions, fora de to i força radicals, del seu líder estatal, Pablo Casado, més que no al comportament dels seus dirigents balears, bastant més moderats en el discurs, amb algunes excepcions”, entre les quals es destaca el cas del candidat a batle de Palma, Mateu Isern.

Els partits d’esquerres es troben en posicions bastant allunyades del PP a l’estudi. Els ciutadans consideren en un 35,1% que el PSIB-PSOE provoca crispació, mentre que el percentatge baixa a un 32,8% en el cas de Podem.

Per sota de les formacions polítiques d’àmbit estatal trobam els dos únics partits pròpiament de les Illes, ja que només el 28% considera que MÉS genera tensió i només un 12% pensa que El Pi provoca enfrontament social.

De mitjana, el 53,1% dels balears pensen que la situació política està molt crispada. Un 39,9% la considera bastant crispada; un 6,2%, molt poc, i només un 0,8% pensa que gens. Els votants del PP, en un 57,3%, són els que veuen la política amb més tensió, mentre que els votants que perceben menys crispació són els d’El Pi, un 9,8%.

Segons l’estudi de Gadeso, “caldria preguntar-se si aquesta percepció respon al fet de sentir-se objecte de l’atac constant i furibund per part dels adversaris polítics cap al partit al qual es dona suport o si és conseqüència que la crispació és interpretada com una estratègia que pot generar benefici electoral”.

L’enquesta determina que hi ha tres causes principals que tenen influència en la percepció de la tensió social per part de la ciutadania: la classe política (42%), la inestabilitat política (38%) i la inestabilitat socioeconòmica (20%).

La classe política

Els polítics són percebuts per un 47% dels enquestats com “el principal element” que contribueix a la crispació. “Discursos radicalitzats, la corrupció i fins i tot la incapacitat de prendre decisions consensuades podrien ser alguns dels factors que explicarien aquest fet”, segons assenyala Gadeso.

L’estudi també apunta a “l’ambient de confrontació permanent que semblen voler implantar la dreta i l’extrema dreta (28%)” com a segon factor. L’independentisme a Catalunya és el tercer factor assenyalat pels enquestats (25%) pel que fa referència a la classe política.

Inestabilitat política

Quant a la inestabilitat política com a segona causa principal de la crispació, el fet de governar en minoria apareix com el primer factor que genera tensió (46%). “La necessitat d’arribar a pactes i de negociar qualsevol iniciativa o política per part del Govern i la debilitat que això suposa” provoca molta tensió, segons apunta Gadeso.

Un altre factor de crispació en el marc d’inestabilitat política que perceben els ciutadans és “la necessitat d’arribar a pactes”. Aquest fet provoca que alguns d’ells siguin “contra natura” (32%). Les lleialtats fluctuen llavors “en funció dels interessos d’uns i altres” i “es debilita l’acció de govern”. També cal fer referència en aquest apartat al procés català (22%) i la seva contribució a “la radicalització de posicionaments ja força confrontats”, segons indica l’estudi.

Inestablitat socioeconòmica

El 47% dels enquestats atribueix part de la tensió a la precarietat o inestabilitat laboral, mentre que un 30% considera que la disminució del poder adquisitiu i de la capacitat d’estalvi de la classe mitjana té una influència decisiva en la crispació creixent. La caiguda dels sous i l’augment del preu de productes bàsics com l’habitatge han fet que aquesta classe encara no s’hagi pogut recuperar dels efectes de la crisi.

Les bretxes socials i econòmiques (23%) també contribueixen a la tensió social.