El PNB pacta les bases del nou model basc amb EH Bildu però deixa el seu futur en mans del PSE
Han sigut acordades pel PNB i EH Bildu al Parlament en els últims mesos, uns acords dels quals s’han autoexclòs tant el PSE com el PP
VitòriaLes bases del nou Estatut basc que substitueix l’Estatut de Gernika ja han sigut acordades pel PNB i EH Bildu al Parlament en els últims mesos, uns acords dels quals s’han autoexclòs tant el PSE com el PP i als quals Elkarrekin Podem s’ha sumat només en els aspectes relatius als drets socials. A més, el PSE -actual soci del PNB al govern i en el conjunt d’institucions basques- i el PP han acusat les forces abertzales de falta de pluralitat i han denunciat que el que s’ha acordat desborda l’actual marc jurídic.
L’entrada d’Elkarrekin Podem, tal com està el consens bàsic dissenyat pel PNB i EH Bildu, s’albira difícil, però la del PSE és gairebé impossible. El text inclou un preàmbul d’Estatut que preveu el dret a decidir del poble basc i que planteja una relació bilateral amb Espanya “d’igual a igual”; preveu la creació d’un poder judicial propi que comporti la creació d’una comissió arbitral i de garanties que exerceixi de Tribunal Constitucional, i preveu també l’assumpció de competències plenes en matèria laboral, fiscal i de seguretat social. Un escenari que no sembla que sigui el somiat pel PSOE.
La doble partida dels ‘jeltzales’
La primera setmana de setembre aquests acords bàsics seran entregats a un comitè de cinc experts escollit pel Parlament basc perquè en el termini de vuit mesos elabori l’articulat del futur Estatut. El PNB té, doncs, fins al maig del 2019 -data que coincidirà amb les eleccions municipals i forals-, per intentar convèncer Elkarrekin Podem i, sobretot, el PSE que participin en el consens estatutari.
Fins ara els jeltzales han jugat una doble partida simultània que ha passat per la negociació sense ruptura amb Pedro Sánchez i la reforma sobiranista amb EH Bildu. I els ha anat bé. De moment mantenen els acords amb el sobiranisme d’esquerres, però les invitacions als socialistes a sumar-s’hi s’obren pas amb més nitidesa.
En aquesta línia, el president del PNB, Andoni Ortuzar, ja ha començat a rebaixar l’abast del que han aprovat amb EH Bildu per facilitar l’aterratge: “És mentida que ens radicalitzem i que ens marquem una meta il·legal i un nou trajecte només per a abertzales”, va proclamar davant la seva militància el dia de Sant Ignasi, en la commemoració del 123è aniversari de la fundació del partit. “Si socialistes i podemistesnecessiten un trajecte amb menys desnivell, que ens diguin quin camí els agradaria i intentaríem obrir aquesta nova ruta”, va afegir. Tota una declaració d’intencions. Si no hi ha un gir estratègic de 180 graus dins del PNB, Ortuzar i el lehendakari, Iñigo Urkullu, saben que per mantenir l’actual tauler basc -que els ha portat a copar totes les grans institucions- i per no perdre la seva renovada rellevància en la política espanyola, cal evitar un plantejament similar al del pla Ibarretxe, que els tornaria a la casella de sortida de la qual el PNB va sortir escaldat fa una dècada. Al final, doncs, haurà de triar. Perquè el manteniment de l’actual equilibri serà impossible.
